junctiu - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
junctiu
junctiu
- ca junctiu, n m
- es juntivo
- fr jonctif
- en junctive
Definición
En la terminologia de Lucien Tesnière, element buit que uneix o bé mots plens o bé els nodes que formen els mots plens.
Nota
- Els junctius corresponen a les conjuncions de coordinació de la gramàtica tradicional i es poden classificar, d'una banda, en junctius de mots i junctius de sintagmes i, d'una altra, en adjuntius (i, ni) i disjuntius (o).
