gramàtica pedagògica
gramàtica pedagògica
- ca gramàtica escolar, n f
- ca gramàtica didàctica, n f sin. compl.
- ca gramàtica pedagògica, n f sin. compl.
- es gramática escolar
- fr grammaire scolaire
- en school grammar
Definición
Gramàtica concebuda amb criteris pedagògics per tal d'ensenyar una llengua estrangera o per tal de desenvolupar el coneixement intern d'una llengua materna.
gramàtica predictiva
gramàtica predictiva
- ca gramàtica predictiva, n f
- es gramática predictiva
- fr grammaire prédictive
- en predictive grammar
Definición
Gramàtica que permet donar compte dels usos reals d'una llengua a partir de regles formals.
Nota
- Contrasta amb gramàtica normativa i gramàtica descriptiva.
gramàtica prescriptiva
gramàtica prescriptiva
- ca gramàtica normativa, n f
- ca gramàtica prescriptiva, n f sin. compl.
- es gramática normativa
- es gramática prescriptiva
- fr grammaire normative
- fr grammaire prescriptive
- en normative grammar
- en prescriptive grammar
Definición
Gramàtica que estableix una sèrie de regles per a delimitar els usos correctes d'una llengua.
Nota
- Contrasta amb gramàtica descriptiva i gramàtica predictiva.
gramàtica relacional
gramàtica relacional
- ca gramàtica relacional, n f
- es gramática relacional
- fr grammaire relationnelle
- en relational grammar
Definición
Gramàtica que, en contrast amb el generativisme, pren les funcions sintàctiques, o relacions gramaticals, com a primitives i substitueix les transformacions per un conjunt d'operacions realitzades en una xarxa relacional en què es fa abstracció de l'ordre lineal.
Nota
- La gramàtica relacional va ser desenvolupada en la dècada dels setanta per alguns lingüistes nord-americans vinculats originàriament a la gramàtica generativa, com són David Perlmutter i Paul Postal.
gramàtica sistèmica
gramàtica sistèmica
- ca sistèmica, n f
- ca gramàtica sistèmica, n f sin. compl.
- es gramática sistémica
- es sistémica
- fr grammaire systémique
- fr systémique
- en systemic grammar
- en systemics
Definición
Teoria lingüística per a la qual l'objectiu de la gramàtica consisteix a establir les xarxes de sistemes de relacions que donen compte de totes les eleccions semànticament rellevants d'una llengua i de les funcions comunicatives que desenvolupen els elements lingüístics.
Nota
- És, per tant, una gramàtica funcional, en la qual juguen un paper important les nocions comunicatives, textuals i sociolingüístiques. La sistèmica va ser desenvolupada a partir de la dècada dels seixanta per Michael A. K. Halliday i els seus deixebles.
gramàtica tagmèmica
gramàtica tagmèmica
- ca tagmèmica, n f
- ca gramàtica tagmèmica, n f sin. compl.
- es gramática tagmémica
- es tagmémica
- fr grammaire tagmémique
- fr tagmémique
- en tagmemic grammar
- en tagmemics
Definición
Teoria lingüística que diferencia tres sistemes o jerarquies (la fonologia, el lèxic i la gramàtica), dotats respectivament d'una unitat bàsica (el fonema, el morfema i el tagmema) i subdividits en nivells jeràrquicament organitzats.
Nota
- La gramàtica, per exemple, consta dels nivells sintagmàtic, proposicional, oracional i textual. El nom de tagmèmica prové de la unitat gramatical bàsica, el tagmema, que és paral·lela al fonema en el nivell fonològic i al morfema en el nivell lèxic. L'anàlisi tagmèmica estableix una clara distinció entre el punt de vista èmic, que s'ocupa de les unitats lingüístiques amb valor funcional i capacitat contrastiva (fonema, morfema, tagmema), i el punt de vista ètic, que descriu els principis físics d'una llengua sense fer referència a la funció que desenvolupen dins del sistema lingüístic. Aquesta teoria lingüística va ser desenvolupada pel lingüista nord-americà Kenneth Lee Pike durant la dècada dels cinquanta.
gramàtica taxonòmica
gramàtica taxonòmica
- ca gramàtica taxonòmica, n f
- es gramática taxonómica
- fr grammaire taxonomique
- en taxonomic grammar
Definición
Gramàtica descriptiva que s'ocupa bàsicament de la classificació dels elements lingüístics.
gramàtica textual
gramàtica textual
- ca lingüística textual, n f
- ca gramàtica del discurs, n f sin. compl.
- ca gramàtica textual, n f sin. compl.
- es gramática del discurso
- es gramática textual
- es lingüística textual
- fr grammaire du discours
- fr grammaire textuelle
- fr linguistique textuelle
- en discourse grammar
- en text grammar
- en text linguistics
Definición
Teoria lingüística que se centra en l'estructura, la coherència i les regularitats del text o discurs per mitjà de criteris gramaticals, fonològics, semàntics i pragmàtics.
Nota
- La lingüística textual, apareguda a la fi dels anys seixanta i desenvolupada durant els setanta i molt especialment durant els vuitanta, parteix de la idea que el text no és un simple seguit d'oracions sinó una unitat amb una forta cohesió interna. La lingüística textual ha tingut, bàsicament, dos grans models, l'europeu, centrat sobretot en les produccions escrites, i el nord-americà que, seguint una tendència iniciada amb l'estructuralisme, se centra més aviat en les manifestacions lingüístiques orals.
gramàtica tradicional
gramàtica tradicional
- ca gramàtica tradicional, n f
- es gramática tradicional
- fr grammaire traditionnelle
- en traditional grammar
Definición
Gramàtica i, en general, conjunt d'estudis lingüístics anteriors a l'estructuralisme.
Nota
- Aquesta gramàtica, que tenia una intenció bàsicament normativa i prenia com a model la llengua escrita i els models llatins, estava estretament lligada a la filosofia i a la literatura i, normalment, no diferenciava en la descripció les perspectives sincrònica i diacrònica ni els criteris gramaticals, semàntics i funcionals.
gramàtica transformacional
gramàtica transformacional
- ca gramàtica generativotransformacional, n f
- ca gramàtica generativa transformacional, n f sin. compl.
- ca gramàtica transformacional, n f sin. compl.
- es gramática generativa transformacional
- es gramática generativo-transformacional
- es gramática transformacional
- fr grammaire générative et transformationnelle
- fr grammaire générative-transformationnelle
- fr grammaire transformationnelle
- en generative transformational grammar
- en transformational grammar
- en transformational-generative grammar
Definición
Gramàtica generativa que combina el mecanisme de la generació amb el de les regles transformacionals, a partir de les quals s'estableixen diversos nivells o estructures.
