tagmèmica - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
tagmèmica
tagmèmica
- ca tagmèmica, n f
- ca gramàtica tagmèmica, n f sin. compl.
- es gramática tagmémica
- es tagmémica
- fr grammaire tagmémique
- fr tagmémique
- en tagmemic grammar
- en tagmemics
Definición
Teoria lingüística que diferencia tres sistemes o jerarquies (la fonologia, el lèxic i la gramàtica), dotats respectivament d'una unitat bàsica (el fonema, el morfema i el tagmema) i subdividits en nivells jeràrquicament organitzats.
Nota
- La gramàtica, per exemple, consta dels nivells sintagmàtic, proposicional, oracional i textual. El nom de tagmèmica prové de la unitat gramatical bàsica, el tagmema, que és paral·lela al fonema en el nivell fonològic i al morfema en el nivell lèxic. L'anàlisi tagmèmica estableix una clara distinció entre el punt de vista èmic, que s'ocupa de les unitats lingüístiques amb valor funcional i capacitat contrastiva (fonema, morfema, tagmema), i el punt de vista ètic, que descriu els principis físics d'una llengua sense fer referència a la funció que desenvolupen dins del sistema lingüístic. Aquesta teoria lingüística va ser desenvolupada pel lingüista nord-americà Kenneth Lee Pike durant la dècada dels cinquanta.
