dos punts
dos punts
- ca dos punts, n m pl
- es dos puntos
- fr deux points
- en colon
Definición
Signe gràfic de puntuació (:) que indica una pausa breu que introdueix una explicació, una conseqüència del que s'ha dit abans, una enumeració, una citació textual, etc.
dual
dual
- ca dual, n m
- es dual
- fr duel
- en dual
Definición
Categoria de nombre, diferent del singular i el plural, que expressa la noció de dos éssers o objectes.
Nota
- És característica de llengües com el sànscrit, el grec clàssic o l'àrab, en les quals té unes desinències específiques. En altres llengües aquesta funció s'expressa amb el plural. El mot ambdós és una resta d'aquesta categoria.
dualisme
dualisme
- ca dualisme, n m
- es dualismo
- fr dualisme
- en dualism
Definición
Teoria del significat que postula l'existència d'una relació directa entre les formes lingüístiques i els referents que denoten.
Nota
- S'oposa a la teoria triàdica, segons la qual la relació s'estableix entre formes lingüístiques, referents i sentits.
duplicació pronominal
duplicació pronominal
- ca duplicació pronominal, n f
- ca doblament de clític, n m sin. compl.
- es doblamiento de clítico
- es duplicación pronominal
- fr redoublement de clitique
- fr réduplication du clitique
- en clitic doubling
Definición
Ús en una mateixa oració d'un complement i d'un pronom feble, o clític, amb la mateixa funció i referència.
Nota
- Per exemple, l'aparició en una mateixa oració d'un pronom personal fort i del pronom personal àton corresponent, com en M'ho ha dit a mi, T'ho ha dit a tu, Li ho ha dit a ell. En general, no es considera adequada en els registres formals la duplicació amb un complement indirecte no pronominal en oracions com Li ho ha dit a Júlia. Tot i amb això, hi ha casos en què la presència del pronom sembla necessària; per exemple, amb el datiu possessiu (Li va veure les cuixes a la corista però *Va veure les cuixes a la corista) i en determinades oracions amb verbs psicològics (Què li agrada a Jordi? però *Què agrada a Jordi?). No s'analitzen com a duplicació pronominal els casos en què un complement apareix dislocat a l'esquerra o a la dreta de l'oració i dins de l'oració apareix un pronom feble correferent que actua com a pronom de represa, com en De pa no en va menjar gens i No en va menjar gens, de pa.
durada
durada
- ca quantitat, n f
- ca durada, n f sin. compl.
- es cantidad
- es duración
- fr durée
- fr quantité
- en length
- en quantity
Definición
Durada d'un so o d'una síl·laba.
Nota
- La quantitat, sobretot la quantitat vocàlica, té pertinència fonològica en algunes llengües, com el llatí o l'anglés. En aquestes llengües es distingeixen les vocals breus, de menor durada, de les llargues, de major durada. Així, per exemple, en llatí es distingia PŎPŬLUS (amb o i u breus) 'poble' de PŌPŬLUS (amb o llarga i u breu) 'xop, pollancre' per la durada de la vocal o.
