dislàlia
dislàlia
- ca dislàlia, n f
- es dislalia
- fr dyslalie
- en dyslalia
Definición
Trastorn del llenguatge caracteritzat per una pertorbació en l'articulació dels mots deguda a una malformació o lesió dels òrgans perifèrics de fonació (llengua, dents, llavis, paladar, etc.).
dislèxia
dislèxia
- ca dislèxia, n f
- es dislexia
- fr dyslexie
- en dyslexia
Definición
Trastorn del llenguatge caracteritzat per una pertorbació en la capacitat d'identificar, comprendre i reproduir els signes escrits provocada per causes psicològiques.
Nota
- Són característiques les confusions de grafies i l'anormal agrupació en formar les paraules.
dislocació
dislocació
- ca dislocació, n f
- es dislocación
- fr dislocation
- en dislocation
Definición
Des d'una perspectiva no transformacional, situació d'un constituent en una posició perifèrica i a l'esquerra o la dreta de la resta de l'oració.
Nota
- Aquesta posició implica l'aparició d'un pronom de represa, si es tracta d'un complement pronominalitzable per un pronom feble, i es deu a motius de caràcter pragmaticoinformatiu. El sintagma als meus pares apareix dislocat a l'esquerra de l'oració en Als meus pares no els he dit res, i a la dreta en No els he dit res, als meus pares.
dislocació
dislocació
- ca dislocació, n f
- es dislocación
- fr dislocation
- en dislocation
Definición
En gramàtica generativa, transformació que trasllada un constituent oracional a la dreta o a l'esquerra de l'oració i que, sempre que el constituent desplaçat admeta pronominalització, implica l'aparició d'un clític.
Nota
- En l'oració El cotxe, el vaig deixar al garatge, per exemple, el sintagma el cotxe s'ha desplaçat deixant en l'oració el clític el. El constituent dislocat està separat de la resta de l'oració per una inflexió tonal, que se sol marcar amb una coma en l'escriptura. Aquest constituent, d'altra banda, desenvolupa funcions de caràcter pragmaticoinformatives, com ara les de tòpic, quan la dislocació és a l'esquerra, o d'element représ, quan la dislocació és a la dreta.
dislògia
dislògia
- ca dislògia, n f
- es dislogia
- fr dyslogie
- en dyslogia
Definición
Trastorn del llenguatge que es produeix en les demències simples i que es caracteritza per la incoherència del discurs i la falta de mots.
disortografia
disortografia
- ca disortografia, n f
- es disortografía
- fr dysorthographie
- en dysorthographia
Definición
Trastorn del llenguatge caracteritzat per una pertorbació de l'ortografia, normalment associada a la dislèxia.
disprosòdia
disprosòdia
- ca disprosòdia, n f
- es disprosodia
- fr dysprosodie
- en dysprosodia
Definición
Trastorn del llenguatge caracteritzat per una pertorbació de la prosòdia que pot produir-se en l'afàsia motora.
Nota
- Es manifesta especialment per l'anomalia del ritme, l'entonació i la distribució dels accents.
dissimilació
dissimilació
- ca dissimilació, n f
- es disimilación
- fr dissimilation
- en dissimilation
Definición
Fenomen pel qual dos sons pròxims i articulatòriament semblants tendeixen a diferenciar-se, o bé augmentant els seus trets distintius o bé amb la desaparició d'un d'aquests.
Nota
- És el cas de PROFUNDU > pregon, en què la primera vocal ha esdevingut e per a diferenciar-se de la vocal tònica. Contrasta amb assimilació.
dissonància
dissonància
- ca cacofonia, n f
- ca dissonància, n f sin. compl.
- es cacofonía
- fr cacophonie
- en cacophony
Definición
Repetició de mots, de síl·labes o de sons que produeixen un efecte acústic desagradable.
Nota
- Per exemple, la repetició de sons africats en la seqüència setze jutges mengen fetge d'un penjat. Contrasta amb eufonia.
distensió
distensió
- ca distensió, n f
- ca metàstasi, n f sin. compl.
- es distensión
- es metástasis
- fr détente
- fr métastase
- en off-glide
Definición
Tercera i última fase d'una articulació fònica (posterior a les d'intensió i tensió), en què els òrgans tendeixen a una posició de repòs relatiu si segueix pausa, o a la posició pròpia de la fase intensiva del fonema següent.
Nota
- El terme equivalent metàstasi és propi de la terminologia de Maurice Grammont.
