context derivat
context derivat
- ca context derivat, n m
- es contexto derivado
- fr contexte dérivé
- en derived environment
Definición
En gramàtica generativa, estructura derivada per l'aplicació d'un procés morfològic, com ara la sufixació, o per l'efecte de l'aplicació d'un procés fonològic, com ara l'accentuació.
context opac
context opac
- ca context opac, n m
- es contexto opaco
- fr contexte opaque
- en opaque context
Definición
Context en el qual un sintagma nominal té un caràcter no referencial o no específic, i no denota, per tant, cap entitat concreta.
Nota
- Per exemple, en l'oració Busque una secretària que sàpia anglés el verb buscar crea un context opac que fa que el sintagma nominal una secretària que sàpia anglés no denote cap persona concreta. El mateix ocorre en Ho preguntaré a algú que conega bé aquest tema, en què és el futur del verb preguntar l'element modal que crea un context opac. En els exemples anteriors, el mode subjuntiu de l'oració relativa marca explícitament el caràcter no referencial del sintagma nominal i el fet que aquest sintagma es troba dins del context opac. Per oposició, s'anomena context transparent tot context que no és opac.
context pont
context pont
- ca context pont, n m
- es contexto puente
- fr contexte de transition
- en bridging context
Definición
Context específic que dona lloc a una inferència discursiva a favor d'un nou significat.
Nota
- En aquest tipus de context una unitat o construcció pot interpretar-se amb el significat originari o amb un nou significat gramatical que, per un procés de gramaticalització, pot acabar convencionalitzant-se. Per exemple, la formació de la conjunció causal antiga pus (que) o la més tardana puix (que) s'expliquen a partir de contextos pont en què els adverbis de temps pus o puix 'després' seleccionen una subordinada substantiva que pot ser interpretada amb el significat temporal originari ('després que…') o amb un significat causal de caràcter inferencial ('ja que…, atés que…').
context situacional
context situacional
- ca context situacional, n m
- es contexto situacional
- fr contexte situationnel
- en situational context
Definición
Conjunt de factors del món extralingüístic que condicionen la producció d'un enunciat i en relació amb els quals un enunciat o un text assoleixen un significat concret.
contextualització
contextualització
- ca contextualització, n f
- es contextualización
- fr contextualisation
- en contextualization
Definición
Conjunt de mitjans pels quals determinats elements copresents assoleixen la coherència necessària per a esdevenir context.
Nota
- Són, per exemple, l'anàfora, la correferència, la pronominalització, etc.
contigüitat
contigüitat
- ca adjacència, n f
- ca contigüitat, n f sin. compl.
- es adyacencia
- es contigüidad
- fr adjacence
- fr contiguïté
- en adjacency
Definición
Relació establida entre dos elements d'una cadena que no es troben separats per cap altre element.
Nota
- En les llengües naturals es dona una marcada tendència al fet que els elements relacionats sintàcticament ocupen posicions adjacents. Aquesta tendència sovint s'anomena principi d'adjacència.
contingut
contingut
- ca contingut, n m
- es contenido
- fr contenu
- en content
Definición
En la terminologia de Nikolai S. Trubetskoi, conjunt de trets pertinents que constitueix totes les realitzacions d'un fonema i que el diferencia de la resta dels fonemes.
Nota
- Així, per exemple, el fonema consonàntic /d/ s'oposa a /t/ pel tret de sonoritat, a /v/ pel d'oclusivitat i a /n/ pel d'oralitat.
contingut
contingut
- ca contingut, n m
- es contenido
- fr contenu
- en content
Definición
Part significativa d'una unitat lingüística per oposició a la forma que presenta.
contingut proposicional
contingut proposicional
- ca contingut proposicional, n m
- ca significat proposicional, n m sin. compl.
- es contenido proposicional
- es significado proposicional
- fr contenu propositionnel
- fr encodage propositionnel
- en propositional content
- en propositional meaning
Definición
Contingut expressat per una oració amb independència de la modalitat que presente.
Nota
- Les oracions El pare ha arribat, Ha arribat el pare? El pare ha arribat! Presenten el mateix contingut proposicional però diferent modalitat.
continu -ínua
continu -ínua
- ca continu -ínua, adj
- es continuo ‑nua
- fr continu ‑ue
- en continuant
Definición
En la teoria dels trets distintius intrínsecs postulada per Roman Jakobson i Morris Halle, dit del tret de sonoritat que es caracteritza, acústicament, per una absència de transició sobtada entre el so i el silenci.
Nota
- Articulatòriament, no presenten cap interrupció de l'eixida de l'aire. Les vocals, les graduals, les fricatives, les laterals i les nasals són contínues. S'oposa a interrupte.
