construcció inacusativa
construcció inacusativa
- ca construcció inacusativa, n f
- es construcción inacusativa
- fr construction inaccusative
- en unaccusative construction
Definición
Construcció que conté un verb inacusatiu o un verb que, sense ser-ho, mostra propietats dels verbs inacusatius.
Nota
- El verb estudiar, per exemple, és un verb transitiu, però en l'oració En aquest institut hi estudien persones adultes es comporta com a inacusatiu i concorda amb el sintagma nominal sense determinant que apareix en posició postverbal. El terme s'usa especialment per a referir-se a construccions com l'exemplificada, anomenades construcció inacusativa locativa o construcció d'inversió locativa, pel fet que contenen el pronom hi referit a un adjunt locatiu dislocat.
construcció mitjana
construcció mitjana
- ca construcció mitjana, n f
- ca oració mitjana, n f sin. compl.
- es construcción media
- es oración media
- fr construction moyenne
- fr phrase moyenne
- en middle construction
- en middle sentence
Definición
Construcció pronominal que, respecte a la no pronominal paral·lela, no conté cap argument que provoque o desencadene el procés expressat pel verb i té com a subjecte l'entitat que s'hi veu afectada.
Nota
- Aquestes construccions porten el verb en un temps imperfectiu i solen contenir un circumstancial (de manera, de temps, instrumental). És mitjana, per exemple, la construcció Els vidres d'aquestes ulleres es netegen bé. Si el verb netejar exigeix un subjecte agent i un complement directe tema (algú neteja alguna cosa), en la construcció mitjana anterior no hi figura l'agent i el tema fa de subjecte.
construcció parentètica
construcció parentètica
- ca incís, n m
- ca construcció parentètica, n f sin. compl.
- es construcción parentética
- es inciso
- fr construction parenthétique
- fr incise
- en parenthetical construction
- en parenthetical phrase
Definición
Constituent sintàctic de naturalesa diversa (sintagmes nominals, sintagmes adjectivals, adverbis, oracions, construccions absolutes) que ocupa una posició parentètica o perifèrica dins l'oració a la qual s'adjunta i modifica en la seua totalitat aportant un matís explicatiu, correctiu o d'altra mena.
Nota
- L'oració no cal dir-ho és un incís en Això, no cal dir-ho, és una estupidesa, i l'adverbi dissortadament en No ho sabia, dissortadament, ningú.
construcció partitiva
construcció partitiva
- ca construcció partitiva, n f
- es construcción partitiva
- fr construction partitive
- en partitive construction
Definición
Construcció que conté un quantificador o un nom quantificat seguit d'un sintagma nominal introduït per la preposició de, en la qual el primer designa la part del tot designat pel sintagma nominal.
Nota
- Es tracta de construccions del tipus la meitat dels assistents, tres dels meus amics, una part del públic. El sintagma nominal precedit de de és generalment definit, però pot ser indefinit si l'element que designa la part és el nom majoria o el sintagma major part: la major part dels assistents (o d'assistents), la majoria de les llengües romàniques (o de llengües romàniques).
construcció passiva
construcció passiva
- ca oració passiva, n f
- ca construcció passiva, n f sin. compl.
- es construcción pasiva
- es oración pasiva
- fr construction passive
- fr phrase passive
- en passive construction
- en passive sentence
Definición
Oració que conté un verb en veu passiva o que presenta una construcció sintàctica amb què s'expressa la veu passiva, com en El llibre fou presentat per l'autor.
Nota
- En aquestes oracions el subjecte gramatical s'identifica amb l'argument pacient i l'argument agent pot aparéixer de manera optativa com a adjunt introduït per la preposició per. En la majoria de llengües romàniques les oracions passives presenten fortes restriccions d'ús. Tenint en compte la manera com es construeixen es diferencien les passives perifràstiques i les passives pronominals (o reflexes).
construcció plena
construcció plena
- ca construcció plena, n f
- es construcción plena
- fr construction pleine
- en full construction
Definición
Construcció en la qual s'utilitzen totes les formes lingüístiques útils per a indicar les funcions i els significats que s'hi expressen, sense deixar-ne cap de sobreentesa.
Nota
- S'oposa a construcció el·líptica.
construcció presentacional
construcció presentacional
- ca construcció presentacional, n f
- es construcción presentacional
- fr construction présentative
- en presentative construction
Definición
Construcció oracional en la qual s'introdueix un nou element en el discurs.
Nota
- Per exemple, les oracions amb el verb haver-hi: Hi havia un home amb ulleres de sol que preguntava per tu.
construcció pseudocomparativa
construcció pseudocomparativa
- ca construcció pseudocomparativa, n f
- es construcción pseudocomparativa
- fr construction pseudocomparative
- en pseudocomparatitive construction
Definición
Construcció amb el quantificador més que té la forma d'una construcció comparativa però que no expressa pròpiament comparació sinó restricció, com en No menja més que pa ('sols menja pa'), addició, com en Tenia més que problemes econòmics ('més problemes a més dels econòmics'), correcció, com en El problema és més social que econòmic ('és més aviat social i no pas econòmic), o hipèrbole, com en Està més sord que una rella ('està molt sord').
construcció pseudopartitiva
construcció pseudopartitiva
- ca construcció pseudopartitiva, n f
- es construcción pseudopartitiva
- fr construction pseudopartitive
- en pseudopartitive construction
Definición
Construcció que conté un nom quantitatiu seguit d'un sintagma nominal escarit introduït per la preposició de, amb què es designa un conjunt d'elements o una porció de matèria.
Nota
- Són pesudopartitives construccions del tipus un munt de llibres, un grapat de cacaus, una dotzena d'ous, un pessic de sal. Les construccions pseudopartitives es diferencien de les partitives perquè les primeres fan referència un únic conjunt mentre que les segones fan referència a dos conjunts, el que designa la part i el que designa el tot.
construcció sintàctica
construcció sintàctica
- ca construcció sintàctica, n f
- es construcción sintáctica
- fr construction syntaxique
- en syntactic construction
Definición
Construcció oracional els constituents de la qual estan organitzats d'acord amb les regles sintàctiques d'una llengua donada.
Nota
- Per exemple, Vaig parlar de tu amb ella, enfront de *Amb ella vaig de tu parlar.
