bradilàlia
bradilàlia
- ca bradilàlia, n f
- es bradilalia
- fr bradylalie
- en bradylalia
Definición
Trastorn del llenguatge caracteritzat per una emissió molt lenta dels enunciats.
branca
branca
- ca branca, n f
- es rama
- fr branche
- en branch
Definición
En les representacions sintagmàtiques per mitjà d'arbres, línia que uneix dos nodes.
braquilogia
braquilogia
- ca braquilogia, n f
- es braquilogía
- fr brachylogie
- en brachilogy
Definición
Elisió d'elements ja coneguts.
Nota
- Així, en Volíem anar a sa casa però no vam poder, el sintagma anar a sa casa que apareix en la primera oració coordinada s'omet en la segona per a evitar una repetició innecessària.
buidament
buidament
- ca buidament, n m
- ca buidatge, n m sin. compl.
- es vaciado
- fr trou syntaxique
- en gapping
Definición
En gramàtica generativa, elisió del verb, o del sintagma verbal, que es produeix en una oració que està coordinada amb una altra oració prèvia i que conté un verb, o un sintagma verbal, idèntic.
Nota
- Aquest és el cas de Enric se n'anà a Nova York, i Maria, a Londres. El terme ha sigut utilitzat també per a referir-se a l'elisió de categories diferents de la verbal. Així, es parla, per exemple, de buidament de nom o, simplement, buidament de N.
buidatge
buidatge
- ca buidament, n m
- ca buidatge, n m sin. compl.
- es vaciado
- fr trou syntaxique
- en gapping
Definición
En gramàtica generativa, elisió del verb, o del sintagma verbal, que es produeix en una oració que està coordinada amb una altra oració prèvia i que conté un verb, o un sintagma verbal, idèntic.
Nota
- Aquest és el cas de Enric se n'anà a Nova York, i Maria, a Londres. El terme ha sigut utilitzat també per a referir-se a l'elisió de categories diferents de la verbal. Així, es parla, per exemple, de buidament de nom o, simplement, buidament de N.
buidatge
buidatge
- ca buidatge, n m
- es vaciado
- fr dépouillement
- en extraction
Definición
En lexicografia, procés de recopilació de totes les formes buscades en un determinat text o corpus.
buit
buit
- ca buit, n m
- es hueco
- fr lacune
- en gap
Definición
Absència d'una unitat lingüística en una posició sintagmàtica o paradigmàtica en la qual, en principi, seria esperable que apareguera.
Nota
- Segons la naturalesa lingüística d'aquesta unitat, es parla de buit lèxic, morfològic, fonològic o sintàctic. Així, els pluralia tantum, com ara afores o postres, mostren un buit morfològic relacionat amb la manca d'oposició de nombre.
buit paràsit
buit paràsit
- ca buit paràsit, n m
- es hueco parásito
- fr lacune parasite
- en parasitic gap
Definición
En gramàtica generativa, categoria buida que únicament pot aparéixer quan l'oració conté una altra categoria buida i, més concretament, quan conté la traça d'un element desplaçat.
Nota
- En l'oració De quin llibre parlava t sense haver llegit Ø?, per exemple, la categoria representada com a Ø és un buit paràsit possible gràcies a la traça, t, que ha deixat el sintagma desplaçat de quin llibre. Si l'oració no continguera aquesta traça, el buit paràsit no seria possible, com demostra l'agramaticalitat de *Parlava d'un llibre sense haver llegit.
