Vuelva a la lista de diccionarios online

Neoloteca

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  teràpia hormonal substitutiva, n f
  • ca  hormonoteràpia substitutiva, n f sin. compl.
  • ca  THS, n f sigla
  • es  terapia hormonal sustitutiva
  • es  THS sigla
  • fr  hormonothérapie de substitution
  • fr  hormonothérapie substitutive
  • fr  traitement hormonal de substitution
  • fr  traitement hormonal substitutif
  • fr  THS sigla
  • it  terapia ormonale sostitutiva
  • it  TOS sigla
  • en  hormone replacement therapy
  • en  HRT sigla

Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia

Definición
Tractament amb substàncies hormonals per a pal·liar el dèficit o la manca de producció hormonal de les glàndules endocrines.

Nota

  • L'ús més habitual de la teràpia hormonal substitutiva és durant la menopausa, per a prevenir l'osteoporosi postmenopàusica i, en general, per a alleujar els símptomes deguts a la disminució de la producció hormonal dels ovaris.
  • ca  teratoastenozoospèrmia, n f
  • es  astenoteratozoospermia

Ciències de la vida > Biologia cel·lular

Definición
Pèrdua o reducció de la motilitat dels espermatozoides, causada per una malformació cel·lular, que té com a conseqüència la infertilitat del mascle que la pateix.
  • ca  remolí de foc, n m
  • ca  revolví de foc (nord-occidental), n m sin. compl.
  • ca  terbolí de foc (balear), n m sin. compl.
  • es  remolino de fuego, n m
  • es  torbellino de fuego, n m
  • es  tornado de fuego, n m
  • fr  tornade de feu, n f
  • fr  tourbillon de feu, n m
  • en  fire devil, n
  • en  fire tornado, n
  • en  fire whirl, n
  • en  firenado, n

Física > Meteorologia

Definición
Remolí consistent en una columna de flames ascendent que s'origina per sobre d'un gran incendi, a causa de la diferència entre la temperatura de l'interior de l'incendi i la temperatura de l'aire que l'envolta.

Nota

  • 1. Altres formes locals possibles, d'acord amb les variants del genèric remolí, serien tartalló de foc (en xipella) i torb de foc o torbera de foc (en zones del septentrional).
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme remolí de foc (sin. compl. revolví de foc, terbolí de foc):

    S'aproven les denominacions remolí de foc, revolví de foc, terbolí de foc, tartalló de foc i torb de foc o torbera de foc com a sinònimes (remolí de foc com a forma principal i la resta com a sinònims complementaris, alguns dels quals, d'abast més local, consignats en nota), pels motius següents:

    ·són alternatives catalanes al manlleu anglès firenado, que té un cert ús entre els especialistes;

    ·són formes lingüísticament adequades i descriptives del concepte: el substantiu remolí (amb el significat genèric "Massa d'aire, d'aigua, etc., animada d'un ràpid moviment giratori", segons el diccionari normatiu) és supradialectal, motiu pel qual remolí de foc es proposa com a designació preferent, mentre que revolví, terbolí, tartalló, torb i torbera són formes equivalents menys generalitzades, utilitzades segons la zona del domini lingüístic (són especialment locals tartalló, torb i torbera);(1)

    ·la forma remolí de foc ja es documenta en algunes fonts catalanes referida a aquest concepte;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a l'origen etimològic de cada forma, l'Atles lingüístic recull el següent:

    -remolí és un postverbal de remolinar-se, compost del prefix re- i de molí (del llatí molinu), 'formar terbolí com les aigües en el càcol del molí';

    -revolví és un compost del prefix re- i d'un derivat de l'antic volvre (del llatí volvere 'girar') més el sufix diminutiu -í (del llatí -inu);

    -terbolí prové del llatí turbininu, derivat de de tŭrbo, -ĭnis 'remolí ', amb dissimilació n-n en l-n i metàtesi de *torbelí en terbolí;

    -tartalló és un derivat de tartall 'tartamut', motivat, probablement, per la remor sincopada de les fulles que arremolina el vent;

    -torb prové de l'occità torb, del llatí turbo, que significa 'remolí'; torbera és una variant de torb.

    Es descarta la forma tornado de foc perquè és una denominació semànticament inadequada, ja que aquest fenomen no es pot considerar estrictament un tornado (fins i tot algunes obres angleses(2) qüestionen l'adequació de les formes en anglès fire tornado, firenado o fire twister).

    (1)Vegeu VENY, Joan; PONS, Lídia. Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/&gt;

    (2)És el cas, per exemple de la Wikipedia anglesa (Wikipedia: The free Encyclopedia [en línia]. St. Petersburg, Fl.: Wikimedia Foundation, 2018. <en.wikipedia.org/&gt;).

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]
  • ca  remolí de pols, n m
  • ca  bufarut (central), n m sin. compl.
  • ca  follet, n m sin. compl.
  • ca  revolví de pols (nord-occidental), n m sin. compl.
  • ca  terbolí de pols (balear), n m sin. compl.
  • es  remolino de arena, n m
  • es  remolino de polvo, n m
  • es  tolvanera, n f
  • fr  tourbillon de poussière, n m
  • fr  tourbillon de sable, n m
  • en  dust devil, n
  • en  dust whirl, n
  • en  sand whirl, n

Física > Meteorologia

Definición
Remolí de vent fort i sobtat amb algunes desenes de metres d'alçada, poc diàmetre i eix quasi vertical, propi de dies càlids d'estiu, afavorit per un escalfament localitzat del terreny, que avança en aire clar i es fa visible a causa de la pols, les fulles o la sorra que aixeca o del moviment de les herbes dels camps que travessa.

Nota

  • 1. En català central també té ús, localment, la forma barrufet. Altres formes locals possibles, d'acord amb les variants del genèric remolí, serien tartalló de pols (en xipella) i torb de pols o torbera de pols (en zones del septentrional).
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme remolí de pols (sin. compl. bufarut, follet, revolví de pols, terbolí de pols):

    S'aproven les denominacions remolí de pols, bufarut, follet, revolví de pols, terbolí de pols, barrufet, tartalló de pols i torb de pols o torbera de pols com a sinònimes (remolí de pols com a forma principal i la resta com a sinònims complementaris, alguns dels quals, d'abast més local, consignats en nota), pels motius següents:

    ·remolí de pols, revolví de pols i terbolí de pols són formes lingüísticament adequades i descriptives del concepte: el substantiu remolí (amb el significat genèric "Massa d'aire, d'aigua, etc., animada d'un ràpid moviment giratori", segons el diccionari normatiu) és supradialectal, motiu pel qual remolí de pols es proposa com a designació preferent, mentre que revolví i terbolí són formes equivalents menys generalitzades, utilitzades segons la zona del domini lingüístic;(1)

    ·bufarut i follet, al seu torn, són designacions ja tradicionals d'aquest concepte en zones del català central (bufarut) i del català nord-occidental i septentrional (follet);

    ·la forma barrufet, recollida al diccionari normatiu per a designar aquest concepte, és d'ús local (el DCVB(2) la localitza a Vilanova i la Geltrú i l'Atles lingüístic del domini català, en una zona pròxima) i, d'acord amb això, s'opta per esmentar-la en una nota a la fitxa terminològica;

    ·les formes tartalló de pols, torb de pols i torbera de pols, recollides també en nota, estan construïdes sobre els substantius tartalló, torb i torbera, respectivament, utilitzats localment amb el sentit genèric de 'remolí de vent';

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a l'origen etimològic de cada forma, l'Atles lingüístic recull el següent:

    -remolí és un postverbal de remolinar-se, compost del prefix re- i de molí (del llatí molinu), 'formar terbolí com les aigües en el càcol del molí';

    -revolví és un compost del prefix re- i d'un derivat de l'antic volvre (del llatí volvere 'girar') més el sufix diminutiu -í (del llatí -inu);

    -terbolí prové del llatí turbininu, derivat de de tŭrbo, -ĭnis 'remolí ', amb dissimilació n-n en l-n i metàtesi de *torbelí en terbolí;

    -bufarut és un derivat de bufar, a partir del sufix intensiu -ut;

    -follet és un diminutiu de foll i s'explica, probablement, per la relació supersticiosa popular d'aquest vent arremolinat amb el mal, igual que barrufet, modificació de berruguet, considerat un ésser diminut com una berruga, per atracció de barrufa, -ada 'vent impetuós' o de brufar 'esquitxar';

    -tartalló és un derivat de tartall 'tartamut', motivat, probablement, per la remor sincopada de les fulles que arremolina el vent;

    -torb prové de l'occità torb, del llatí turbo, que significa 'remolí'; torbera és una variant de torb.

    (1)Vegeu VENY, Joan; PONS, Lídia. Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/&gt;

    (2)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002.<dcvb.iecat.net/&gt;

    [Acta 644, 12 de desembre de 2018]
  • ca  terç, n f
  • es  suerte
  • es  tercio
  • fr  tiers

Lleure > Espectacles

Definición
Cadascuna de les tres parts en què es divideix la lídia.
  • ca  terç de darrere, n m
  • es  tercio posterior
  • es  tercio trasero
  • fr  arrière-main
  • en  hindquarters

Zoologia > Anatomia animal

Definición
Part posterior del cos del cavall, que inclou la gropa, la cua i les extremitats posteriors.
  • ca  terç de davant, n m
  • es  antemano
  • es  tercio anterior
  • fr  avant-main
  • en  forehand

Zoologia > Anatomia animal

Definición
Part anterior del cos del cavall, que inclou el cap, el coll i les extremitats anteriors.
  • ca  terç del mig, n m
  • es  barril
  • es  tercio medio
  • fr  milieu
  • en  barrel

Zoologia > Anatomia animal

Definición
Part central del cos del cavall, que inclou l'esquena i el ventre.
  • ca  tercer àrbitre | tercera àrbitra, n m, f
  • es  juez
  • es  tercer hombre
  • fr  référé
  • fr  troisième homme
  • en  referee
  • en  third man

Esport > Esports eqüestres > Polo

Definición
Àrbitre situat fora del camp de joc a qui es consulta quan no hi ha acord entre els dos àrbitres que són al camp.
  • ca  txakra del plexe solar, n m
  • ca  manipura-txakra, n m sin. compl.
  • ca  tercer txakra, n m sin. compl.
  • es  chakra del plexo solar, n m
  • es  tercer chakra, n m
  • en  solar plexus chakra, n
  • en  third chakra, n
  • sa  maṇipura-cakra, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (Adj+N)**

Definición
Txakra situat entre l'estèrnum i l'estómac, a l'altura del llombrígol.

Nota

  • 1. El txakra del plexe solar està relacionat amb el pàncrees i el metabolisme, i s'associa, entre altres coses, al poder personal, la voluntat i l'autonomia. Es relaciona amb el foc. S'identifica amb el color groc i se sol representar amb una flor de lotus de color groc amb deu pètals foscos.
  • 2. La denominació sànscrita maṇipura-cakra està constituïda pels formants maṇi 'joia', pura 'ciutat' i cakra 'roda, cercle, txakra'.