Vuelva a la lista de diccionarios online

Neoloteca

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  temperatura aparent, n f
  • es  temperatura aparente
  • en  apparent temperature

Física > Meteorologia

Definición
Temperatura que hauria de tenir l'aire en unes condicions ambientals ideals preses com a referència perquè el bescanvi d'energia entre el cos humà i l'ambient fos el mateix que en les condicions ambientals reals.
  • ca  tempesta en desdoblament, n f
  • es  splitting storm, n m
  • es  tormenta dividida, n f
  • es  tormenta duplicante, n f
  • fr  orage dédoublé, n m
  • en  splitting convective storm, n
  • en  splitting storm, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Física > Meteorologia > Pertorbacions atmosfèriques, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Tempesta que es divideix en dues tempestes que segueixen camins divergents, la qual cosa pot comportar la formació d'una o dues supercèl·lules.

Nota

  • Després del desdoblament, a l'hemisferi nord la tempesta que es propaga cap a l'esquerra del vent mitjà típicament tendeix a debilitar-se i dissipar-se, tot i que també pot convertir-se en una supercèl·lula anticiclònica, mentre que la que es propaga cap a la dreta del vent mitjà és la més susceptible de convertir-se en una supercèl·lula ciclònica.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme tempesa en desdoblament

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma tempesta en desdoblament.

    Criteris aplicats

    ·És una alternativa catalana al manlleu splitting storm.

    ·És una locució nominal lingüísticament adequada, que està formada pel nucli tempesta i el sintagma preposicional en desdoblament.

    ·Estableix un paral·lelisme formal amb el terme relacionat desdoblament de tempesta.

    ·Té el vistiplau d'alguns dels experts consultats.

    Formes desestimades

    -Es descarta la denominació tempesta desdoblada perquè no descriu adequadament la tempesta en desdoblament, que és el concepte a què fa referència l'anglicisme splitting storm, sinó la tempesta resultant d'aquest procés.

    -També es desestima la forma tempesta desdoblant, formada amb el nucli tempesta i l'adjectiu neològic desdoblant, equivalent a un participi de present llatí, perquè és una denominació ambigua des d'un punt de vista semàntic, ja que es pot interpretar de dues maneres: 'tempesta que es desdobla [a si mateixa]' o bé 'tempesta que desdobla alguna cosa'.

    [Acta 700, 19 de desembre de 2022]
  • ca  supercèl·lula, n f
  • ca  tempesta supercel·lular, n f sin. compl.
  • es  supercélula, n f
  • es  tormenta supercelular, n f
  • fr  supercellule, n f
  • en  supercell, n
  • en  supercell storm, n
  • en  supercell thunderstorm, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Física > Meteorologia > Pertorbacions atmosfèriques, **Denominació catalana 1: Prefixació**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Tempesta consistent en una cèl·lula de convecció de grans dimensions que presenta un mesocicló, amb un cicle de vida que pot tenir una durada superior a diverses hores.

Nota

  • 1. Les supercèl·lules poden produir fenòmens de temps violent, com mànegues, pedra o esclafits.
  • 2. Les supercèl·lules es poden originar en un procés de desdoblament de tempesta, tot i que no és imprescindible aquest procés per a la formació d'una supercèl·lula.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme supercèl·lula (sin. compl. tempesta supercel·lular)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes supercèl·lula i, com a sinònim complementari, tempesta supercel·lular.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a supercèl·lula,

    ·És una denominació formada a partir del formant super-, que indica superioritat, i el nucli del terme de l'àmbit de la meteorologia cèl·lula de convecció (o cèl·lula convectiva, que designa la massa d'aire de forma cel·lular que, en un procés ben organitzat de convecció, presenta una configuració sistemàtica de moviment en el seu interior, les propietats de la qual no es barregen amb les de les masses d'aire veïnes; així doncs, es pot considerar una denominació lingüísticament adequada per a designar una cèl·lula de convecció de grans dimensions, que pot produir fenòmens de temps violent.

    ·És la denominació més utilitzada per a designar aquest concepte, i ja es documenta en fonts terminològiques i enciclopèdiques de referència en català.

    ·En totes les llengües tenen ús formes paral·leles a supercèl·lula, i aquestes denominacions en alguns casos es documenten en fonts lexicogràfiques i terminològiques de referència.

    ·Té el suport dels experts en meteorologia consultats.

    Pel que fa a tempesta supercel·lular,

    ·És una locució nominal lingüísticament adequada, formada pel nucli tempesta i l'adjectiu neològic supercel·lular, creat al seu torn a partir del substantiu supercèl·lula i el sufix adjectivador -ar.

    ·Té un cert ús i es documenta en algunes obres terminològiques i enciclopèdies de referència en català.

    ·Té el suport dels experts en meteorologia consultats.

    [Acta 700, 19 de desembre de 2022]
  • ca  temple-block [en], n m
  • es  bloque de templo
  • es  temple block
  • fr  bloc chinois
  • fr  bloc de temple
  • fr  temple-block
  • it  block cinese
  • it  testa di morto
  • en  Chinese block
  • en  Chinese temple block
  • en  temple block
  • en  wooden fish

Música > Instruments musicals

Definición
Instrument idiòfon de percussió directa d'origen oriental, que consisteix en una peça de fusta buida amb forma de peix més o menys estilitzat o, més modernament, amb forma quadrada o arrodonida, que té una ranura en un costat i es percudeix amb una baqueta.

Nota

  • Aquest instrument es coneix també amb les denominacions mùyú, en xinès; mokugyo, en japonès, i moktak, en coreà, referides als temple-blocks tradicionals, en forma de peix.
  • ca  ritme, n m
  • ca  tempo, n m sin. compl.
  • es  ritmo, n m
  • es  tempo, n m
  • fr  rythme, n m
  • fr  tempo, n m
  • fr  timing, n m
  • en  tempo, n
  • en  timing, n

Arts > Circ

Definición
Velocitat a què es desenvolupa un número o un espectacle.

Nota

  • 1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments següents:

    ·són denominacions majoritàriament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptació semàntica (llinyola), l'ús metafòric (torreta, perxa), la sintagmació (circ estable), etc.;

    ·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (figura, rutina, número), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència.

    ·els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a través del castellà- són formes que ja tenen molta tradició en l'àmbit del circ (carpa, troupe) o bé són compartits amb àmbits afins, com ara el teatre o la música (bolo, càsting).

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]
  • 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme ritme (sin. compl. tempo):

    S'aprova la forma ritme amb el sinònim complementari tempo perquè són les dues denominacions utilitzades pels especialistes de l'àmbit referides a aquest concepte. S'aprova tempo com a sinònim complementari perquè té menys ús que ritme. Es constata que ritme i tempo són sinònims en circ, malgrat que no ho són en música, àmbit en què totes dues denominacions tenen ús també però corresponen a conceptes diferents.

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]
  • ca  tempo, n m
  • es  tempo
  • es  timing
  • fr  tempo
  • fr  timing
  • en  tempo
  • en  timing

Esport > Esports de pilota > Golf

Definición
Manera de succeir-se els moviments del swing.
  • ca  temporal, n m
  • es  temporal
  • fr  coup de vent
  • it  burrasca
  • en  gale

Física > Meteorologia

Definición
Vent de força 8 segons l'escala de Beaufort, entre 34 i 40 nusos (17,2-20,7 m/s).
  • ca  temporal fort, n m
  • es  temporal fuerte
  • fr  fort coup de vent
  • it  burrasca forte
  • en  strong gale

Física > Meteorologia

Definición
Vent de força 9 segons l'escala de Beaufort, entre 41 i 47 nusos (20,8-24,4 m/s).
  • ca  temporal molt fort, n m
  • es  temporal duro
  • fr  tempête
  • it  tempesta
  • en  storm

Física > Meteorologia

Definición
Vent de força 10 segons l'escala de Beaufort, entre 48 i 55 nusos (24,5-28,4 m/s).
  • ca  temporal violent, n m
  • es  temporal muy duro
  • fr  tempête violente
  • it  tempesta violenta
  • en  violent storm

Física > Meteorologia

Definición
Vent de força 11 segons l'escala de Beaufort, entre 56 i 63 nusos (28,5-32,6 m/s).