Neoloteca

ca osmotitzar, v tr
es osmotizar
fr osmoser
en osmotise, to

Química > Química analítica

Definición

Sotmetre una dissolució a un procés d'osmosi.

ca ossicle, n m
es osículo
fr ossicle
en ossicle

Ciències de la salut > Anatomia humana

Definición

Os petit.

ca ossicular, adj
es osicular
en ossicular

Ciències de la salut > Anatomia humana

Definición

Relatiu o pertanyent a un ossicle.

ca ossobuco, n m
es osobuco
es osso buco
es ossobuco
fr osso buco
fr osso-buco
it osso buco
it ossobuco
en osso bucco
en osso buco
en ossobuco
de Osso-buco
de Ossobuco

Gastronomia

Definición

Guisat de garró de vedella, típic de la cuina milanesa, tallat a rodanxes amb el moll de l'os inclòs, que es prepara generalment amb una salsa a base de vi blanc i se serveix sovint acompanyat d'arròs amb tomàquet.

ca òstium, n m
es ostium
fr ostium
it ostio
en ostium

Ciències de la salut > Anatomia humana

Definición

Orifici d'entrada d'un conducte de certs òrgans, especialment de les trompes de Fal·lopi i d'Eustaqui.

ca òstium maxil·lar, n m
es ostium maxilar

Ciències de la salut > Anatomia humana

Definición

Orifici que comunica el si maxil·lar amb les fosses nasals, al nivell del meat nasal mitjà.

ca ostra japonesa, n f
ca ostra arrissada, n f sin. compl.
es ostión, n m
es ostión del Pacífico, n m
es ostión japonés, n m
es ostra del Pacífico, n f
es ostra japonesa, n f
es ostrón, n m
fr huître creuse, n f
fr huître creuse du Pacifique, n f
fr huître creuse japonaise, n f
fr huître du Pacifique, n f
fr huître japonaise, n f
it ostrica concava, n f
it ostrica del Pacifico, n f
it ostrica giapponese, n f
pt ostra-do-pacífico, n f
pt ostra-gigante, n f
en giant cupped oyster, n
en giant oyster, n
en giant Pacific oyster, n
en Japanese oyster, n
en Pacific cupped oyster, n
en Pacific oyster, n
de Felsenauster, n f
de japanische Auster, n f
de pazifische Auster, n f
de pazifische Felsenauster, n f
de pazifische Riesenauster, n f
de Riesenauster, n f
nc Crassostrea gigas

Zoologia > Invertebrats no artròpodes

Definición

Ostra originària de les costes del Japó, que pot arribar a fer 15 cm de llarg, de conquilla polimorfa, generalment oblonga, molt estriada i de color marró grisenc amb taques violàcies, amb la valva inferior profundament convexa i la valva superior plana, que creix a un ritme ràpid i presenta una gran tolerància ambiental.

Nota

1. L'ostra japonesa va ser introduïda a Europa, a les costes atlàntiques de França, als anys setanta del segle xx, per recuperar la cria de l'ostra portuguesa (Crassostrea angulata), afectada d'una malaltia. Durant anys les dues espècies es van considerar idèntiques, però els estudis genètics més recents han establert diferències clares entre els dos tàxons, els quals actualment es classifiquen com a espècies diferents.
2. La denominació ostra arrissada és la forma utilitzada entre els productors d'aquesta espècie al Delta de l'Ebre.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ostra japonesa (sin. compl. ostra arrissada) i ostra portuguesa:

S'aproven els substantius ostra japonesa i ostra arrissada (aquest segon com a sinònim complementari) com a designacions comunes de l'espècie zoològica Crassostrea gigas, i ostra portuguesa com a designació de Crassostrea angulata, pels motius següents:

Pel que fa a ostra japonesa,

·té un ús molt estès com a denominació d'aquesta espècie d'ostra, tant en català com -la forma anàloga- en les altres llengües;

·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

·és una denominació motivada, atès que es tracta d'una espècie autòctona del Japó;

·té el vistiplau dels especialistes del sector, que confirmen que és la denominació més utilitzada en les publicacions especialitzades.

Quant a ostra arrissada,

·és una denominació popular, viva, segons els especialistes, entre els productors d'aquesta espècie al Delta de l'Ebre;

·és també una denominació motivada, basada en l'aspecte extern de la conquilla d'aquesta ostra, que presenta una mena d'ondulacions;

·té l'aval d'especialistes de l'àmbit.

Finalment, pel que fa a ostra portuguesa,

·és la denominació comuna habitual d'aquesta espècie, tant en català com -la forma anàloga- en les altres llengües;

·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

·és una denominació motivada, atès que es tracta d'una espècie característica de les costes portugueses, on, segons alguns estudis, va ser introduïda entre el segle xvi i xvii pels navegants des de la zona de Taiwan;

·té el vistiplau dels especialistes del sector.

Com a denominacions de Crassostrea gigas s'han valorat també altres formes que finalment, però, s'han descartat per motius diversos:

-ostra del Delta: No és una designació prou precisa, atès que no és una espècie autòctona d'aquesta zona, on, a més, es cultiven altres espècies d'ostres, a banda de Crassostrea gigas;
-ostra del Pacífic: Tot i que és una designació també força coneguda, ostra japonesa és una forma més inequívoca;
-ostra fonda (en referència a la profunditat de la valva inferior): No té ús ni el suport dels experts;
-ostra gegant: Malgrat l'epítet gigas del nom científic, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma perquè creuen que no és la característica més emblemàtica de l'espècie;
-ostrot (calc de les formes castellanes ostrón i ostión, on el sufix -ón té valor augmentatiu): Com en el cas de ostra gegant, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma, que consideren poc definitòria de l'espècie. Cal tenir present, a més, que el sufix -ot no té valor augmentatiu en tots els dialectes: en rossellonès, per exemple, té un valor diminutiu (un llebrot és una llebre petita; un sarguinyot, un sarg petit, etc.), i igualment en algunes poblacions sud-pirinenques (a Llançà, per exemple, un sepiot és una sèpia petita).

[Acta 588, 26 de març de 2015]

ca ostra de Virgínia, n f
es ostra virginiana
fr huître creuse américaine
it ostrica della Virginia
pt ostra americana
en blue point oyster
en North American oyster
en Virginia oyster
de amerikanische Auster
nc Crassostrea virginica

Zoologia > Invertebrats no artròpodes

Definición

Mol·lusc lamel·libranqui de l'ordre dels ostreoïdeus, de la família dels ostreids, amb la conquilla de color gris i de forma allargada, originari de les costes neàrtiques, neotropicals i de l'oceà Atlàntic.

Nota

L'ostra de Virgínia és especialment apreciada per la seva carn i perquè, de vegades, produeix perles.

ca ostra japonesa, n f
ca ostra arrissada, n f sin. compl.
es ostión, n m
es ostión del Pacífico, n m
es ostión japonés, n m
es ostra del Pacífico, n f
es ostra japonesa, n f
es ostrón, n m
fr huître creuse, n f
fr huître creuse du Pacifique, n f
fr huître creuse japonaise, n f
fr huître du Pacifique, n f
fr huître japonaise, n f
it ostrica concava, n f
it ostrica del Pacifico, n f
it ostrica giapponese, n f
pt ostra-do-pacífico, n f
pt ostra-gigante, n f
en giant cupped oyster, n
en giant oyster, n
en giant Pacific oyster, n
en Japanese oyster, n
en Pacific cupped oyster, n
en Pacific oyster, n
de Felsenauster, n f
de japanische Auster, n f
de pazifische Auster, n f
de pazifische Felsenauster, n f
de pazifische Riesenauster, n f
de Riesenauster, n f
nc Crassostrea gigas

Zoologia > Invertebrats no artròpodes

Definición

Ostra originària de les costes del Japó, que pot arribar a fer 15 cm de llarg, de conquilla polimorfa, generalment oblonga, molt estriada i de color marró grisenc amb taques violàcies, amb la valva inferior profundament convexa i la valva superior plana, que creix a un ritme ràpid i presenta una gran tolerància ambiental.

Nota

1. L'ostra japonesa va ser introduïda a Europa, a les costes atlàntiques de França, als anys setanta del segle xx, per recuperar la cria de l'ostra portuguesa (Crassostrea angulata), afectada d'una malaltia. Durant anys les dues espècies es van considerar idèntiques, però els estudis genètics més recents han establert diferències clares entre els dos tàxons, els quals actualment es classifiquen com a espècies diferents.
2. La denominació ostra arrissada és la forma utilitzada entre els productors d'aquesta espècie al Delta de l'Ebre.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ostra japonesa (sin. compl. ostra arrissada) i ostra portuguesa:

S'aproven els substantius ostra japonesa i ostra arrissada (aquest segon com a sinònim complementari) com a designacions comunes de l'espècie zoològica Crassostrea gigas, i ostra portuguesa com a designació de Crassostrea angulata, pels motius següents:

Pel que fa a ostra japonesa,

·té un ús molt estès com a denominació d'aquesta espècie d'ostra, tant en català com -la forma anàloga- en les altres llengües;

·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

·és una denominació motivada, atès que es tracta d'una espècie autòctona del Japó;

·té el vistiplau dels especialistes del sector, que confirmen que és la denominació més utilitzada en les publicacions especialitzades.

Quant a ostra arrissada,

·és una denominació popular, viva, segons els especialistes, entre els productors d'aquesta espècie al Delta de l'Ebre;

·és també una denominació motivada, basada en l'aspecte extern de la conquilla d'aquesta ostra, que presenta una mena d'ondulacions;

·té l'aval d'especialistes de l'àmbit.

Finalment, pel que fa a ostra portuguesa,

·és la denominació comuna habitual d'aquesta espècie, tant en català com -la forma anàloga- en les altres llengües;

·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

·és una denominació motivada, atès que es tracta d'una espècie característica de les costes portugueses, on, segons alguns estudis, va ser introduïda entre el segle xvi i xvii pels navegants des de la zona de Taiwan;

·té el vistiplau dels especialistes del sector.

Com a denominacions de Crassostrea gigas s'han valorat també altres formes que finalment, però, s'han descartat per motius diversos:

-ostra del Delta: No és una designació prou precisa, atès que no és una espècie autòctona d'aquesta zona, on, a més, es cultiven altres espècies d'ostres, a banda de Crassostrea gigas;
-ostra del Pacífic: Tot i que és una designació també força coneguda, ostra japonesa és una forma més inequívoca;
-ostra fonda (en referència a la profunditat de la valva inferior): No té ús ni el suport dels experts;
-ostra gegant: Malgrat l'epítet gigas del nom científic, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma perquè creuen que no és la característica més emblemàtica de l'espècie;
-ostrot (calc de les formes castellanes ostrón i ostión, on el sufix -ón té valor augmentatiu): Com en el cas de ostra gegant, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma, que consideren poc definitòria de l'espècie. Cal tenir present, a més, que el sufix -ot no té valor augmentatiu en tots els dialectes: en rossellonès, per exemple, té un valor diminutiu (un llebrot és una llebre petita; un sarguinyot, un sarg petit, etc.), i igualment en algunes poblacions sud-pirinenques (a Llançà, per exemple, un sepiot és una sèpia petita).

[Acta 588, 26 de març de 2015]

ca ostra portuguesa, n f
es ostión, n m
es ostra portuguesa, n f
fr huître portugaise, n f
it ostrica portoghese, n f
pt ostra-portuguesa, n f
en Portuguese cupped oyster, n
en Portuguese oyster, n
de portugiesische Auster, n f
nc Crassostrea angulata

Zoologia > Invertebrats no artròpodes

Definición

Ostra característica de les costes de Portugal, que pot arribar a fer 15 cm de llarg, de conquilla polimorfa, generalment oblonga, molt estriada i de color marró grisenc amb taques violàcies, amb la valva inferior profundament convexa i la valva superior plana, que creix a un ritme ràpid i presenta una gran tolerància ambiental.

Nota

1. Segons alguns estudis, l'ostra portuguesa té origen en les costes de Taiwan i la Xina i va ser introduïda a Europa cap al segle xvi o xvii. Tot i que presenta una gran similitud amb l'ostra japonesa (Crassostrea gigas) i durant anys es van considerar idèntiques, els estudis genètics més recents han establert diferències clares entre els dos tàxons, els quals actualment es classifiquen com a espècies diferents.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ostra japonesa (sin. compl. ostra arrissada) i ostra portuguesa:

S'aproven els substantius ostra japonesa i ostra arrissada (aquest segon com a sinònim complementari) com a designacions comunes de l'espècie zoològica Crassostrea gigas, i ostra portuguesa com a designació de Crassostrea angulata, pels motius següents:

Pel que fa a ostra japonesa,

·té un ús molt estès com a denominació d'aquesta espècie d'ostra, tant en català com -la forma anàloga- en les altres llengües;

·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

·és una denominació motivada, atès que es tracta d'una espècie autòctona del Japó;

·té el vistiplau dels especialistes del sector, que confirmen que és la denominació més utilitzada en les publicacions especialitzades.

Quant a ostra arrissada,

·és una denominació popular, viva, segons els especialistes, entre els productors d'aquesta espècie al Delta de l'Ebre;

·és també una denominació motivada, basada en l'aspecte extern de la conquilla d'aquesta ostra, que presenta una mena d'ondulacions;

·té l'aval d'especialistes de l'àmbit.

Finalment, pel que fa a ostra portuguesa,

·és la denominació comuna habitual d'aquesta espècie, tant en català com -la forma anàloga- en les altres llengües;

·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

·és una denominació motivada, atès que es tracta d'una espècie característica de les costes portugueses, on, segons alguns estudis, va ser introduïda entre el segle xvi i xvii pels navegants des de la zona de Taiwan;

·té el vistiplau dels especialistes del sector.

Com a denominacions de Crassostrea gigas s'han valorat també altres formes que finalment, però, s'han descartat per motius diversos:

-ostra del Delta: No és una designació prou precisa, atès que no és una espècie autòctona d'aquesta zona, on, a més, es cultiven altres espècies d'ostres, a banda de Crassostrea gigas;
-ostra del Pacífic: Tot i que és una designació també força coneguda, ostra japonesa és una forma més inequívoca;
-ostra fonda (en referència a la profunditat de la valva inferior): No té ús ni el suport dels experts;
-ostra gegant: Malgrat l'epítet gigas del nom científic, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma perquè creuen que no és la característica més emblemàtica de l'espècie;
-ostrot (calc de les formes castellanes ostrón i ostión, on el sufix -ón té valor augmentatiu): Com en el cas de ostra gegant, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma, que consideren poc definitòria de l'espècie. Cal tenir present, a més, que el sufix -ot no té valor augmentatiu en tots els dialectes: en rossellonès, per exemple, té un valor diminutiu (un llebrot és una llebre petita; un sarguinyot, un sarg petit, etc.), i igualment en algunes poblacions sud-pirinenques (a Llançà, per exemple, un sepiot és una sèpia petita).

[Acta 588, 26 de març de 2015]

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota