Neoloteca

ca malaltia transmesa per aliments, n f
ca malaltia de transmissió alimentària, n f sin. compl.
ca MTA, n f sigla
es enfermedad alimentaria, n f
es enfermedad de origen alimentario, n f
es enfermedad de transmisión alimentaria, n f
es enfermedad transmitida por alimentos, n f
es ETA, n f sigla
fr maladie d'origine alimentaire, n f
en food disease, n
en food illness, n
en food-related illness, n
en foodborne disease, n
en foodborne illness, n
en food-borne disease, n var. ling.
en food-borne illness, n var. ling.
en FBD, n sigla
en FBI, n sigla
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, **Denominació catalana 1: Locució nominal (Adj+N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**, **Denominació catalana 3: Sigla llegida lletra a lletra**

Definición

Malaltia causada per la ingesta d'un agent biològic o químic present en un aliment.

Nota

1. Per a evitar les malalties transmeses per aliments convé aplicar les mesures preventives adequades al llarg de tota la cadena alimentària.
2. Els símptomes més habituals de les malalties transmeses per aliments són nàusees, vòmits, diarrea o febre.
3. Alguns especialistes restringeixen la denominació malaltia de transmissió alimentària a les malalties transmeses per aliments que resulten de la ingesta d'un agent biològic, que són les més freqüents.
4. Són malalties transmeses per aliments les infeccions alimentàries, les infestacions alimentàries i les intoxicacions alimentàries.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme malaltia transmesa per aliments (sin. compl. malaltia de transmissió alimentària; sigla MTA

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes malaltia transmesa per aliments i, com a sinònim complementari, malaltia de transmissió alimentària, juntament amb la sigla MTA.

Criteris aplicats

Pel que fa a malaltia transmesa per aliments:

·És una denominació lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli malaltia amb un sintagma que indica la funció intermediària dels aliments en la propagació dels perills biològics i químics.

·És una forma semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte.

·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català, com ara malaltia transmesa per l'aigua, malaltia transmesa per aerosols, malaltia transmesa per l'aire, malaltia transmesa per la femta, malaltia transmesa per animals domèstics, malaltia transmesa per insectes, malaltia transmesa per mosquits, malaltia transmesa per ocells.

·És una designació habitual del concepte.

·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

Pel que fa a malaltia de transmissió alimentària:

·És una denominació lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli malaltia amb un sintagma que indica la funció intermediària dels aliments en la propagació dels perills biològics i químics.

·És una forma semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte, si bé alguns especialistes l'associen específicament a les malalties transmeses per agents biològics presents en els aliments.

·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català, com ara malaltia de transmissió aèria, malaltia de transmissió parenteral, malaltia de transmissió respiratòria, malaltia de transmissió sexual.

·És una designació habitual del concepte.

·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

Finalment, pel que fa a la forma MTA:

·És la sigla catalana corresponent tant a malaltia transmesa per aliments com a malaltia de transmissió alimentària.

·Té un ús important en textos especialitzats.

·Té el vistiplau dels especialistes.

Formes desestimades

-malaltia alimentària: És una denominació poc freqüent i tampoc és del tot clara, perquè podria fer pensar en altres trastorns (anorèxia, bulímia, hipervitaminosi, obesitat) que no deriven dels perills alimentaris ingerits, sinó d'altres factors relacionats amb l'alimentació.

-malaltia d'origen alimentari: Podria considerar-se una solució adequada, formalment anàloga a altres denominacions de malalties com ara malaltia d'origen autoimmune, malaltia d'origen bacterià, malaltia d'origen genètic, malaltia d'origen víric. Té l'inconvenient, però, que té poc ús; a més, en general aquestes altres denominacions fan referència a la causa directa de la malaltia (cèl·lules immunitàries, bacteris, gens, virus), mentre que en el cas plantejat la causa de la malaltia no és estrictament l'aliment, sinó el perill biològic o químic que transporta.

[Acta 698, 7 de novembre de 2022]

ca malamut d'Alaska, n m
es malamute de Alaska
fr malamute d'Alaska
fr malemoute d'Alaska
en Alaskan Malamute

Esport > Esports d'hivern > Múixing i pulca

Definición

Gos d'origen àrtic utilitzat com a animal de tir de trineus, de pèl abundós i espès de color gris o negre amb taques blanques, orelles de punta i cua en forma de plomall, caragolada cap amunt.

Nota

Per la seva gran resistència, es coneix col·loquialment amb el nom de locomotora de l'Àrtic o locomotora de les neus.

ca malaparellament, n m
es malapareamiento
fr mésapparement de bases
en base pair mismatch
en mismatch
en mismatch pairing
en mispairing

Ciències de la vida > Genètica

Definición

No coincidència en l'aparellament de bases de DNA o d'RNA.

ca malbec, n m
es malbec, n m
fr côt, n m
fr malbec, n m
en Malbec, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definición

Cep originari de les regions franceses de la vall del Loira i Càors, sensible a les gelades i al míldiu.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme malbec:

S'aprova la denominació malbec, manlleu de l'occità o del francès d'origen incert, potser del cognom Malbeck, pels motius següents:

·és la forma més estesa en català per a designar aquesta varietat, d'acord amb les obres terminològiques i especialitzades del sector i d'acord també amb els especialistes;

·és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

·té el vistiplau dels especialistes consultats.

Es descarta la sinonímia amb la forma francesa côt (potser d'origen occità), i, igualment, amb cot (adaptació de côt ja recollida en algunes obres catalanes) perquè es considera innecessària, tenint en compte que la forma més internacional i la més estesa en català és malbec.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca malbec, n m
es malbec, n m
fr côt, n m
fr malbec, n m
en Malbec, n

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definición

Vi elaborat amb raïm malbec, de color porpra, ric en tanins i amb una aroma afruitada.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme malbec:

S'aprova la denominació malbec, manlleu de l'occità o del francès d'origen incert, potser del cognom Malbeck, pels motius següents:

·és la forma més estesa en català per a designar aquesta varietat, d'acord amb les obres terminològiques i especialitzades del sector i d'acord també amb els especialistes;

·és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

·té el vistiplau dels especialistes consultats.

Es descarta la sinonímia amb la forma francesa côt (potser d'origen occità), i, igualment, amb cot (adaptació de côt ja recollida en algunes obres catalanes) perquè es considera innecessària, tenint en compte que la forma més internacional i la més estesa en català és malbec.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca malbec, n m
es malbec, n m
fr côt, n m
fr malbec, n m
en Malbec, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definición

Raïm negre produït pel cep malbec, mitjà i amb els grans esfèrics i amb la pell fina.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme malbec:

S'aprova la denominació malbec, manlleu de l'occità o del francès d'origen incert, potser del cognom Malbeck, pels motius següents:

·és la forma més estesa en català per a designar aquesta varietat, d'acord amb les obres terminològiques i especialitzades del sector i d'acord també amb els especialistes;

·és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

·té el vistiplau dels especialistes consultats.

Es descarta la sinonímia amb la forma francesa côt (potser d'origen occità), i, igualment, amb cot (adaptació de côt ja recollida en algunes obres catalanes) perquè es considera innecessària, tenint en compte que la forma més internacional i la més estesa en català és malbec.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca malcoha, n m
es malcoha, n m
fr malcoha, n m
it malcoa, n f
en malcoha, n
en malkoha, n

Zoologia > Ocells

Definición

Cadascuna de les espècies d'ocells dels gèneres Phaenicophaeus, Ceuthmochares, Lepidogrammus, Taccocua, Zanclostomus, Dasylophus, Rhinortha i Rhamphococcyx, de l'ordre dels cuculiformes, de la família dels cucúlids, amb la cua llarga, el bec robust i punxegut, la pell del voltant dels ulls nua i el plomatge gris fosc o marró, pròpies de l'Àsia meridional.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme malcoha:

S'aprova la denominació malcoha pels motius següents:

·és un manlleu adaptat del singalès mal-koha, que, segons diverses fonts, s'aplica en aquesta llengua a l'espècie Phaenicophaeus pyrrhocephalus i significa 'cucut flor';

·és la forma utilitzada també en castellà, francès, italià (en aquest cas, sense la h) i anglès (en aquesta llengua, al costat de la variant malkoha, més habitual);

·té el vistiplau dels especialistes.

Atès que no s'ha pogut establir la tonicitat del mot en la llengua original, s'opta per aprovar-lo com a forma paroxítona, tal com fan el castellà i l'italià (en anglès és un mot proparoxíton) i tal com proposen els especialistes.

Pel que fa al gènere, s'aprova com a forma masculina, d'acord amb l'ús majoritàriament documentat en català i en altres llengües.

També d'acord amb les altres llengües, es conserva la h intercalada de la forma transcrita d'origen. Cal tenir present, de fet, que aquesta lletra s'usa per a representar en català el so [h] dels estrangerismes, es pronunciï o no: handicap, hoquei, maharajà, mahometà, saharià, suahili, etc. També apareix en català en interjeccions, com ara en ehem o ha.

Es descarta la forma malkoha, malgrat que és la més habitual en anglès (probablement, la llengua vehicular del mot), perquè la forma amb c s'adequa millor al sistema català, i en castellà, francès i italià també s'ha fet el canvi de k per c.

[Acta 627, 18 d'octubre de 2017]

ca malcoha africà occidental, n m
es malcoha africano occidental, n m
fr malcoha à bec jaune, n m
en chattering yellowbill, n
de Westerzkuckuck, n m
nc Ceuthmochares aereus

Zoologia > Ocells

Definición

Taxonomia: Cuculiformes > Cucúlids > Ceuthmochares

ca malcoha africà oriental, n m
es malcoha africano oriental, n m
fr malcoha austral, n m
en whistling yellowbill, n
de Osterzkuckuck, n m
nc Ceuthmochares australis
nc Ceuthmochares aereus australis alt. sin.

Zoologia > Ocells

Definición

Taxonomia: Cuculiformes > Cucúlids > Ceuthmochares

ca malcoha bec de coral, n m
es malcoha sirkir, n m
fr malcoha sirkir, n m
en sirkeer malkoha, n
de Sirkarkuckuck, n m
nc Taccocua leschenaultii
nc Phaenicophaeus leschenaultii alt. sin.

Zoologia > Ocells

Definición

Taxonomia: Cuculiformes > Cucúlids > Taccocua

Nota

El nom específic bec de coral fa referència al color vermell més o menys viu del bec d'aquest ocell, semblant al color del coral.
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme malcoha bec de coral:

El substantiu en aposició bec de coral, proposat com a nom específic de l'única espècie del gènere Taccoua, fa referència al color vermell més o menys viu del bec d'aquest ocell, semblant al color del corall. Cal tenir present que en el corpus de denominacions catalanes d'ocells és bastant habitual trobar denominacions amb noms específics formats per substantius en aposició el nucli dels quals és bec (calau bec d'ivori, alció bec de cigonya, colibrí bec d'espasa, bulbul bec de llança, etc.).

Pel que fa a la dualitat entre corall i coral, s'opta per aquesta darrera forma perquè sembla que és la més popular i és la que recull el diccionari normatiu com a preferent.(1) Tot i això, el Consell Supervisor fa notar que és igualment vàlida la forma malcoha bec de coral.

D'altra banda, els especialistes han preferit, en aquest cas, optar per un nom específic basat en les característiques morfològiques de l'ocell, malgrat que les altres llengües han optat pel mot hindi sarkir (derivat probablement, segons algunes fonts, de sar, 'cap' i kīr.), que designa un cucut que habita estepes i semideserts del Pakistan i l'Índia.

(1)Joan Veny és partidari de donar prioritat a coral. Fa notar que coral "ja figura al Diccionari general de 1932 perquè Fabra es va inclinar per la variant més utilitzada popularment", i que "al Léxico de los marineros peninsulares, IV, Madrid, Arco/Libros, 1989, enunciat 740, només es troba coral". Afegeix que, a mes, "existeix coralet, que designa el 'bitxo' (o 'vitxo'), per una metàfora cromàtica, que és clarament un derivat de coral".

[Acta 627, 18 d'octubre de 2017]

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Nota