merlet olivaci
merlet olivaci
Zoologia > Insectes
- ca merlet olivaci, n m
- es ajedrezada verdosa, n f
- fr hespérie de l'alchémille, n f
- en olive skipper, n
- nc Pyrgus serratulae
Zoologia > Insectes
Definición
Taxonomia: Hespèrids > Pyrgus
Nota
- Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).
merlet reial
merlet reial
Zoologia > Insectes
- ca merlet reial, n m
- es ajedrezada, n f
- fr hespérie du carthame, n f
- en safflower skipper, n
- nc Pyrgus carthami
Zoologia > Insectes
Definición
Taxonomia: Hespèrids > Pyrgus
Nota
- Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).
merlet rogenc
merlet rogenc
Zoologia > Insectes
- ca merlet rogenc, n m
- es ajedrezada alpina, n f
- fr hespérie des cirses, n f
- en cinquefoil skipper, n
- nc Pyrgus cirsii
Zoologia > Insectes
Definición
Taxonomia: Hespèrids > Pyrgus
Nota
- Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).
merlet ruderal
merlet ruderal
Zoologia > Insectes
- ca merlet ruderal, n m
- es ajedrezada yunque, n f
- fr hespérie des potentilles, n f
- en Oberthür's grizzled skipper, n
- nc Pyrgus armoricanus
Zoologia > Insectes
Definición
Taxonomia: Hespèrids > Pyrgus
Nota
- Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).
meroedre
meroedre
Ciències de la Terra > Mineralogia > Cristal·lografia
- ca meroedre, n m
- es meroedro
- fr mérièdre
- en merohedron
Ciències de la Terra > Mineralogia > Cristal·lografia
Definición
Forma cristal·lina meroèdrica.
Nota
- També és correcta la variant meròedre.
meroèdria
meroèdria
Ciències de la Terra > Mineralogia > Cristal·lografia
- ca meroèdria, n f
- es meroedría
- fr mériédrie
- en merohedrism
Ciències de la Terra > Mineralogia > Cristal·lografia
Definición
Subgrup d'operacions de simetria que engendra formes cristal·lines amb un nombre de cares que és submúltiple del de les formes holoèdriques.
meroèdric -a
meroèdric -a
Ciències de la Terra > Mineralogia > Cristal·lografia
- ca meroèdric -a, adj
- es meroédrico
- fr mériédrique
- en merohedric
Ciències de la Terra > Mineralogia > Cristal·lografia
Definición
Dit de la forma cristal·lina engendrada per una meroèdria.
merpauh
merpauh
Indústria > Indústria de la fusta > Fusta
- ca merpauh, n m
- es merpauh
- fr merpauh
- en merpauh
Indústria > Indústria de la fusta > Fusta
Definición
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Swintonia (família de les anacardiàcies), semipesant, semidura, de fibra entrellaçada, amb el duramen de color marró grisós i l'albeca molt desenvolupada, de color marró clar i amb tonalitats grisoses o rosades, emprada en construcció naval, fusteria, ebenisteria i en la fabricació de paviments.
mersawa
mersawa
Indústria > Indústria de la fusta > Fusta
- ca mersawa, n f
- es mersawa
- fr mersawa
- en mersawa
- de Mersawa
Indústria > Indústria de la fusta > Fusta
Definición
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Anisoptera (família de les dipterocarpàcies), semipesant, tova, de gra recte o entrellaçat, amb el duramen de color groc clar o marró grogós clar i l'albeca poc diferenciada, emprada en ebenisteria i en la fabricació de paviments, caixes i peces tornejades.
mertolenga
mertolenga
Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del portuguès (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**
- ca mertolenga, n f
- ca MER, n f sigla
- es mertolenga, n f
- fr mertolenga, n f
- en Mertolenga, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del portuguès**
Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del portuguès (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**
Nota
-
Observacions del Consell Supervisor
La denominació originària d'aquesta raça (mertolenga) prové del portuguès i és el gentilici del municipi de Mértola. Es manté la forma del portuguès com a denominació catalana, ja que no hi ha cap gentilici amb tradició en català per a fer referència a aquest municipi portuguès. Cal tenir en compte, de fet, que el manlleu s'adapta al sistema ortogràfic català.
Pel que fa al codi català (MER), consisteix en les tres primeres lletres de la denominació, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions uninomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).
Formes desestimades
-mertolina, mertolesa, mertolenca, etc.: Aquestes formes no es documenten i, a més, s'allunyen del que preveuen els Criteris per a la denominació de races d'animals domèstics per a les denominacions que són gentilicis.
[Acta 745, 17 de novembre de 2025]
