Vuelva a la lista de diccionarios online

Neoloteca

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Búsqueda básica
Búsqueda avanzada
edafologia

Ciències de la Terra

  • ca  edafologia, n f
  • es  edafología
  • fr  édaphologie
  • en  edaphology

Ciències de la Terra

Definición
Part de la ciència del sòl que fa referència a les relacions entre el sòl i la planta.
edafologia

Ciències de la Terra > Ciència del sòl

  • ca  ciència del sòl, n f
  • ca  edafologia, n f sin. compl.
  • ca  pedologia, n f sin. compl.
  • es  ciencia del suelo
  • es  edafología
  • fr  pédologie
  • fr  science du sol
  • pt  edafologia
  • pt  pedologia
  • en  soil science

Ciències de la Terra > Ciència del sòl

Definición
Ciència que tracta dels sòls com a recurs natural de la superfície de la Terra, i que inclou l'estudi de la formació, la classificació i la cartografia del sòl i de les seves propietats físiques, químiques, biològiques i de fertilitat, i també d'aquestes propietats en relació amb la producció de cultius.
èdafon

Ciències de la vida > Ecologia

  • ca  èdafon, n m
  • es  edafon
  • es  edafón
  • fr  édaphon
  • en  edaphon

Ciències de la vida > Ecologia

Definición
Conjunt d'animals i plantes que viuen en el sòl.
edamame

Gastronomia, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del japonès**

  • ca  edamame, n m
  • es  edamame, n m
  • fr  edamame, n m
  • fr  édamame, n m
  • fr  fève de soya verte, n f
  • fr  haricot de soya vert, n m
  • fr  fève de soja verte, n f var. ling.
  • fr  haricot de soja vert, n m var. ling.
  • it  edamame, n m
  • pt  edamame, n m
  • en  edamame, n
  • de  Edamame, n pl
  • ja  edamame, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del japonès**

Gastronomia, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del japonès**

Definición
Plat de llegums de soja tendra amb tavella cuits i salats que se sol menjar com a aperitiu en la cuina japonesa.

Nota

  • La forma japonesa edamame significa 'mongeta amb branca', de eda 'branca' i mame 'mongeta, llegum'.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme edamame

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma edamame.

    Criteris aplicats

    ·És la denominació japonesa originària transcrita (creada en aquesta llengua a partir de eda 'branca' i mame 'mongeta'), que significa 'mongeta amb branca'.

    ·S'adapta sense problemes al sistema fonètic i gràfic del català.

    ·Té una implantació important i s'utilitza amb normalitat en cartes de restaurants i, en general, en l'àmbit de la cuina japonesa, molt estesa darrerament als països occidentals.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga, que ja es documenta fins i tot en fonts lexicogràfiques.

    [Acta 718, 4 de març de 2024]
edatisme

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

  • ca  edatisme, n m
  • es  ageísmo
  • es  edadismo
  • es  edaísmo
  • es  edatismo
  • fr  âgéisme
  • fr  âgisme
  • en  ageism
  • en  agism

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

Definición
Actitud discriminatòria envers un pacient consistent a abstenir-se d'aplicar-li mitjans diagnòstics o terapèutics que li serien beneficiosos a causa exclusivament de la seva edat avançada.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessió de normalització (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'anglès ageism, i el calc condició crònica, de l'anglès chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments següents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (multimorbiditat, infermer -a d'enllaç, hospitalització domiciliària, guia de pràctica clínica, estratègia multipalanca, etc.), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència, ni en català ni paral·lelament en les llengües de l'entorn.

    En general, doncs, són termes que no presenten problemes de tipus lingüístic, però per a la majoria dels quals no hi ha una definició clarament consensuada, tenint en compte que l'atenció a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenció sanitària molt innovador i transversal, en què no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sinó també professionals d'altres àmbits. En aquest sentit, els acords de la sessió de normalització, a la qual han participat especialistes referents en aquesta matèria, han permès assolir els objectius següents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ·delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminològiques, ni en català ni paral·lelament en la resta de llengües (multimorbiditat, conciliació terapèutica, infermer -a d'enllaç, atenció intermèdia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme edatisme:

    El Consell Supervisor no accepta la denominació acordada a la sessió de normalització, ageisme, adaptació de la forma anglesa ageism, perquè és una forma semànticament opaca que es considera innecessària, tenint en compte que en alguns sectors ja s'ha introduït l'alternativa catalana edatisme.

    S'aprova, doncs, la denominació edatisme, formada a partir del substantiu edat i el sufix -isme (anàlogament als mots relacionats racisme i sexisme), perquè és una denominació lingüísticament adequada, transparent des d'un punt de vista semàntic i que té el suport d'especialistes de l'àmbit de la bioètica, la salut i els serveis socials.
edatisme

Sociologia, Sociologia > Serveis socials

  • ca  edatisme, n m
  • es  ageísmo
  • es  edadismo
  • es  edaísmo
  • es  edatismo
  • fr  âgéisme
  • fr  âgisme
  • en  ageism
  • en  agism

Sociologia, Sociologia > Serveis socials

Definición
Actitud discriminatòria envers una persona com a conseqüència de la seva edat, especialment en el cas d'una persona d'edat avançada.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessió de normalització (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'anglès ageism, i el calc condició crònica, de l'anglès chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments següents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (multimorbiditat, infermer -a d'enllaç, hospitalització domiciliària, guia de pràctica clínica, estratègia multipalanca, etc.), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència, ni en català ni paral·lelament en les llengües de l'entorn.

    En general, doncs, són termes que no presenten problemes de tipus lingüístic, però per a la majoria dels quals no hi ha una definició clarament consensuada, tenint en compte que l'atenció a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenció sanitària molt innovador i transversal, en què no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sinó també professionals d'altres àmbits. En aquest sentit, els acords de la sessió de normalització, a la qual han participat especialistes referents en aquesta matèria, han permès assolir els objectius següents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ·delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminològiques, ni en català ni paral·lelament en la resta de llengües (multimorbiditat, conciliació terapèutica, infermer -a d'enllaç, atenció intermèdia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    Es presenten a continuació les fitxes terminològiques dels termes aprovats, amb observacions específiques en els casos en què el Consell Supervisor ha considerat interessant de fer constar els criteris particulars per a l'aprovació del terme. Igualment, s'incorporen al text de l'acta totes les modificacions que s'ha cregut oportú d'introduir a la redacció de les definicions i als equivalents.

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme edatisme:

    El Consell Supervisor no accepta la denominació acordada a la sessió de normalització, ageisme, adaptació de la forma anglesa ageism, perquè és una forma semànticament opaca que es considera innecessària, tenint en compte que en alguns sectors ja s'ha introduït l'alternativa catalana edatisme.

    S'aprova, doncs, la denominació edatisme, formada a partir del substantiu edat i el sufix -isme (anàlogament als mots relacionats racisme i sexisme), perquè és una denominació lingüísticament adequada, transparent des d'un punt de vista semàntic i que té el suport d'especialistes de l'àmbit de la bioètica, la salut i els serveis socials.
edició

Audiovisuals > Imatge. So

  • ca  editatge, n m
  • ca  edició, n f sin. compl.
  • es  edición
  • es  editaje
  • fr  montage
  • en  editing

Audiovisuals > Imatge. So

Definición
Muntatge d'imatges o sons en suport vídeo o digital.
edició del receptor

Ciències de la vida > Immunologia

  • ca  edició del receptor, n f
  • es  edición del receptor
  • fr  édition du récepteur
  • en  receptor editing

Ciències de la vida > Immunologia

Definición
Reordenament gènic que es produeix en el receptor antigènic d'un limfòcit autoreactiu i que té com a resultat la substitució d'una de les cadenes d'aquest receptor.

Nota

  • L'edició del receptor és un mecanisme de la tolerància immunitària.
edició electrònica

Indústria > Arts gràfiques. Edició

  • ca  edició electrònica, n f
  • es  edición electrónica
  • fr  édition électronique
  • en  electronic publishing

Indústria > Arts gràfiques. Edició

Definición
Reproducció i difusió d'una obra en suport electrònic.
edició genòmica

Ciències de la vida > Genètica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

  • ca  edició genòmica, n f
  • es  edición del genoma, n f
  • es  edición genética, n f
  • es  edición génica, n f
  • es  edición genómica, n f
  • fr  édition de gène, n f
  • fr  édition du génome, n f
  • fr  édition genétique, n f
  • fr  édition génique, n f
  • fr  édition génomique, n f
  • fr  réécriture génomique, n f
  • en  gene editing, n
  • en  genetic editing, n
  • en  genome editing, n
  • en  genomic editing, n
  • de  Genomeditierung, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Ciències de la vida > Genètica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Tècnica consistent a eliminar, modificar o substituir seqüències de DNA en una localització precisa del genoma d'un organisme utilitzant determinades endonucleases com a inductores del procés.

Nota

  • L'eina d'edició genòmica més utilitzada actualment és CRISPR-Cas9.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme edició genòmica



    [Acta 673, 17 de febrer de 2021]
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme activació per CRISPR

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la denominació edició genòmica.

    Criteris aplicats

    ·Malgrat que és un calc de l'anglès (de genome editing), pot considerar-se també una forma semànticament motivada en català, a partir de la resemantització del substantiu edició de l'àmbit de la informàtica: "Acció d'editar; l'efecte", segons el diccionari normatiu, i editar és "preparar o manipular (dades)". Aquests sentits deriven, al seu torn, de l'àmbit editorial, en què edició designa el conjunt de procediments aplicats a una obra que es vol publicar.

    ·Altres denominacions de l'àmbit de la genètica, com ara codi genètic, expressió gènica o transcripció, s'han creat també a partir de la relació o la semblança amb el llenguatge natural o el computacional.

    ·És una denominació que s'identifica inequívocament amb el concepte, tenint en compte el significat de l'adjectiu genòmic -a ("Relatiu o pertanyent al genoma").

    ·És una forma que ja es fa servir amb normalitat i des de fa temps en l'àmbit.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    Formes desestimades

    -edició genètica i edició gènica (o edició de gens): Tot i que tenen ús, són formes terminològicament menys adequades que edició genòmica, tenint en compte el significat dels adjectius genètic -a ("Relatiu o pertanyent a la gènesi" o "Relatiu o pertanyent a la genètica") i gènic -a "Relatiu o pertanyent als gens").

    -edició del genoma: És una forma adequada, però s'ha preferit edició genòmica perquè és una solució més sintètica.


    [Acta 673, 17 de febrer de 2021]