Neoloteca

ca mareodestrucció, n f
ca destrucció per marea, n f sin. compl.
es destrucción de marea, n f
es destrucción por marea, n f
es ruptura de marea, n f
es ruptura por marea, n f
fr destruction par effet de marée, n f
fr fragmentation par effet de marée, n f
en tidal disruption, n
en tidal disruption event, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta homogeni (formants catalans)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición

Mareopertorbació en què el cos celeste resulta pràcticament esmicolat.

Nota

Un exemple de mareodestrucció és l'espaguetització, en què l'objecte es converteix en una mena de filament de matèria deslligada.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mareodestrucció (sin. compl. destrucció per marea) i mareodestruir (sin. compl. destruir per marea)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes mareodestrucció i destrucció per marea com a sinònims equivalents de la forma anglesa tidal disruption (destrucció per marea com a sinònim complementari), juntament amb els verbs relacionats mareodestruir i destruir per marea (destruir per marea com a sinònim complementari) com a equivalents de l'anglès to tidally disrupt.

Criteris aplicats

Pel que fa a mareodestrucció i mareodestruir:

·Són denominacions lingüísticament adequades, motivades semànticament i ben formades: són compostos a la manera culta creats a partir del formant mareo- (del substantiu català marea) i els nuclis destrucció ("Acció de destruir") i destruir ("Fer a trossos (una cosa construïda), arruïnar-la" i "Posar fi a l'existència (d'algú o d'alguna cosa)"), respectivament. El primer element (mareo-) actua d'adjunt de manera o d'instrument de l'element de la dreta (destrucció),(1) com és habitual en aquest tipus de compostos verbals o deverbals a la manera culta (vegeu, per exemple, les formes normatives pirogravar, pirofixar o biodesfibril·lació).

·Per bé que sovint els compostos verbals o deverbals cultes tenen un sentit actiu i pressuposen un agent extern que voluntàriament duu a terme l'acció (bioremediació(2), digitopressió(3), radioesterilització(4), etc.), també es documenten casos en què, com en mareodestruir i mareodestrucció, hi ha un sentit actiu però sense voluntarietat (per exemple, biodegradació, bioerosió o bioturbació, que designen fenòmens que s'esdevenen de manera natural).

·Són formes sintètiques, fet que pot facilitar-ne la implantació.

·Tenen el suport dels especialistes consultats.

Quant als sinònims complementaris destrucció per marea i destruir per marea:

·Són formes descriptives del concepte i lingüísticament adequades.

·Ja tenen ús i es documenten en textos especialitzats, sobretot el substantiu.

·Tenen el suport dels especialistes.

·En altres llengües es documenten les designacions paral·leles.

Motius per a la sinonímia

S'opta per l'aprovació de dues formes sinònimes a fi d'oferir més opcions denominatives als especialistes. El Consell Supervisor considera que, si bé les formes descriptives destrucció per marea i destruir per marea ja tenen ús i són perfectament adequades, hi pot haver contextos en què sigui convenient utilitzar designacions més sintètiques.

Formes desestimades

Es descarten les formes amb el nucli disrupció perquè són calcs de l'anglès semànticament poc adequats, poc transparents i innecessaris (l'única accepció de disrupció recollida al diccionari normatiu és "Descàrrega brusca produïda en un aïllant sòlid, líquid o gasós quan la tensió a la qual és sotmès arriba al valor de la tensió disruptiva").

Es descarten també les formes amb els nuclis esmicolament i fragmentació perquè els especialistes, en general, s'han mostrat més favorable a les formes amb destrucció, que consideren que són més neutres i tenen un significat més general, que concorda més amb el sentit de la denominació anglesa de partida, disruption.

Entre destrucció per marea i destruir per marea, d'una banda, i destrucció mareal i destruir marealment, de l'altra, s'opta per les formes amb per marea, d'acord amb les preferències dels especialistes. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que totes dues solucions són possibles.

(1) De vegades -però no és el cas aquí- l'element de l'esquerra és un argument, o complement fort, de l'element de la dreta (per exemple, en drogoaddicció, farmacovigilància, microinjecció, vasodistensió).

(2) Aplicació d'agents biològics en un medi contaminat per a degradar els contaminants d'origen orgànic o extreure'n els d'origen inorgànic.

(3) Tècnica de massoteràpia consistent a estimular determinats punts del cos, generalment els punts d'acupuntura, fent-hi pressió amb els dits.

(4) Irradiació a dosis suficients per a aconseguir l'esterilitat comercial d'un aliment.

[Acta 649, 10 d'abril de 2019]

ca mareodestruir, v tr
ca destruir per marea, v tr sin. compl.
en tidally disrupt, to, v tr
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta homogeni (formants catalans)**, **Denominació catalana 2: Locució verbal**

Definición

Mareopertorbar, un cos celeste, un altre cos celeste fins a pràcticament esmicolar-lo.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mareodestrucció (sin. compl. destrucció per marea) i mareodestruir (sin. compl. destruir per marea)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes mareodestrucció i destrucció per marea com a sinònims equivalents de la forma anglesa tidal disruption (destrucció per marea com a sinònim complementari), juntament amb els verbs relacionats mareodestruir i destruir per marea (destruir per marea com a sinònim complementari) com a equivalents de l'anglès to tidally disrupt.

Criteris aplicats

Pel que fa a mareodestrucció i mareodestruir:

·Són denominacions lingüísticament adequades, motivades semànticament i ben formades: són compostos a la manera culta creats a partir del formant mareo- (del substantiu català marea) i els nuclis destrucció ("Acció de destruir") i destruir ("Fer a trossos (una cosa construïda), arruïnar-la" i "Posar fi a l'existència (d'algú o d'alguna cosa)"), respectivament. El primer element (mareo-) actua d'adjunt de manera o d'instrument de l'element de la dreta (destrucció),(1) com és habitual en aquest tipus de compostos verbals o deverbals a la manera culta (vegeu, per exemple, les formes normatives pirogravar, pirofixar o biodesfibril·lació).

·Per bé que sovint els compostos verbals o deverbals cultes tenen un sentit actiu i pressuposen un agent extern que voluntàriament duu a terme l'acció (bioremediació(2), digitopressió(3), radioesterilització(4), etc.), també es documenten casos en què, com en mareodestruir i mareodestrucció, hi ha un sentit actiu però sense voluntarietat (per exemple, biodegradació, bioerosió o bioturbació, que designen fenòmens que s'esdevenen de manera natural).

·Són formes sintètiques, fet que pot facilitar-ne la implantació.

·Tenen el suport dels especialistes consultats.

Quant als sinònims complementaris destrucció per marea i destruir per marea:

·Són formes descriptives del concepte i lingüísticament adequades.

·Ja tenen ús i es documenten en textos especialitzats, sobretot el substantiu.

·Tenen el suport dels especialistes.

·En altres llengües es documenten les designacions paral·leles.

Motius per a la sinonímia

S'opta per l'aprovació de dues formes sinònimes a fi d'oferir més opcions denominatives als especialistes. El Consell Supervisor considera que, si bé les formes descriptives destrucció per marea i destruir per marea ja tenen ús i són perfectament adequades, hi pot haver contextos en què sigui convenient utilitzar designacions més sintètiques.

Formes desestimades

Es descarten les formes amb el nucli disrupció perquè són calcs de l'anglès semànticament poc adequats, poc transparents i innecessaris (l'única accepció de disrupció recollida al diccionari normatiu és "Descàrrega brusca produïda en un aïllant sòlid, líquid o gasós quan la tensió a la qual és sotmès arriba al valor de la tensió disruptiva").

Es descarten també les formes amb els nuclis esmicolament i fragmentació perquè els especialistes, en general, s'han mostrat més favorable a les formes amb destrucció, que consideren que són més neutres i tenen un significat més general, que concorda més amb el sentit de la denominació anglesa de partida, disruption.

Entre destrucció per marea i destruir per marea, d'una banda, i destrucció mareal i destruir marealment, de l'altra, s'opta per les formes amb per marea, d'acord amb les preferències dels especialistes. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que totes dues solucions són possibles.

(1) De vegades -però no és el cas aquí- l'element de l'esquerra és un argument, o complement fort, de l'element de la dreta (per exemple, en drogoaddicció, farmacovigilància, microinjecció, vasodistensió).

(2) Aplicació d'agents biològics en un medi contaminat per a degradar els contaminants d'origen orgànic o extreure'n els d'origen inorgànic.

(3) Tècnica de massoteràpia consistent a estimular determinats punts del cos, generalment els punts d'acupuntura, fent-hi pressió amb els dits.

(4) Irradiació a dosis suficients per a aconseguir l'esterilitat comercial d'un aliment.

[Acta 649, 10 d'abril de 2019]

ca desviació de freqüència, n f
es desviación de frecuencia
fr déviation de fréquence
en frequency deviation

Telecomunicacions

Definición

Increment màxim d'una freqüència modulada, positiu o negatiu, a partir del valor central de la freqüència portadora sense modular.

ca detallista, n m, f
ca minorista, n m, f
ca menudista, n m, f sin. compl.
es comerciante minorista, n m, f
es detallista, n m, f
es minorista, n m, f
fr détaillant | détaillante, n m, f
fr vendeur au détail | vendeuse au détail, n m, f
it dettagliante, n m, f
it minutante, n m, f
en retailer, n
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**, **Denominació catalana 2: Conversió (nom a partir d'adjectiu)**, **Denominació catalana 3: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 3: Adjectiu + sufix**

Definición

Comerciant dedicat a l'adquisició de mercaderies o drets de servei als majoristes per a revendre'ls unitàriament o en petites quantitats al consumidor o usuari final.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme minorista (sin. detallista; sin. compl. menudista)

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma minorista com a sinònim de les formes normatives detallista i menudista. S'aproven detallista i minorista com a denominacions principals (sinònims absoluts) i es fa constar menudista com a sinònim complementari.

Criteris aplicats

Pel que fa a detallista:

·És una de les formes normatives per a designar el concepte, juntament amb menudista.

·Es documenta en nombroses fonts, tant lexicogràfiques com terminològiques, i té un ús important en textos especialitzats.

Quant a minorista:

·És una denominació ben formada (a partir de l'adjectiu llatí minor i el sufix
-ista), motivada i transparent, que s'explica per l'oposició a majorista (forma normativa).

·És una denominació com més va més habitual en el seu àmbit.

·Apareix documentada en algunes obres lexicogràfiques.

·La majoria dels especialistes en confirmen l'ús i hi donen el vistiplau.

Quant a menudista:

·Tot i ser una denominació normativa, té molt poc ús. Cal tenir en compte, de fet, que al diccionari normatiu remet a detallista.

Es dona prioritat a les formes detallista i minorista perquè són les més usades.

[Acta 694, 27 de juny de 2022]

ca al detall, adj
ca detallista, adj
ca minorista, adj
ca a la menuda, adj sin. compl.
ca menudista, adj sin. compl.
es al detalle, adj
es al por menor, adj
es detallista, adj
es minorista, adj
fr de détail, adj
it al dettaglio, adj
it al minuto, adj
pt de varejo, adj
pt retalhista, adj
pt varejista, adj
en retail, adj
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució adjectival**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Nom + sufix**, **Denominació catalana 3: Cultisme creat per analogia**, **Denominació catalana 4: Locució adjectival**, **Denominació catalana 5: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 5: Adjectiu + sufix**

Definición

Relatiu a l'adquisició de mercaderies o drets de servei als majoristes per a revendre'ls unitàriament o en petites quantitats al consumidor o usuari final.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme minorista (sin. al detall, detallista; sin. compl. a la menuda, menudista)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes detallista, minorista i menudista com a sinònims de les formes normatives al detall i a la menuda. S'aproven al detall, detallista i minorista com a denominacions preferents (sinònims absoluts) i a la menuda i menudista com a sinònims complementaris.

Criteris aplicats

Quant a al detall:

·És una de les dues denominacions normatives actualment.

·Es documenta en nombroses fonts, tant lexicogràfiques com terminològiques, i té un ús important en textos especialitzats.

Quant a detallista:

·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base sobre la qual va aparèixer el substantiu normatiu detallista, a partir de la reducció del sintagma comerciant detallista.

·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que la fa especialment apta com a alternativa al manlleu retail, que té un ús creixent en l'àmbit.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat i la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.

·És una denominació anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.

·Té l'aval de la majoria dels especialistes, que en confirmen l'ús.

·Es documenta paral·lelament en castellà (detallista) i portuguès (retalhista).

Quant a minorista:

·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base del substantiu minorista, a partir de la reducció del sintagma comerciant minorista.

·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que la fa especialment apta com a alternativa al manlleu retail, que té un ús creixent en l'àmbit.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou el comerç majorista.

·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps, i cada vegada més usual.

·La majoria dels especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

·És documenta paral·lelament en castellà (minorista).

Quant a la menuda:

·És una de les dues denominacions normatives actualment.

·Té ús, si bé menys que al detall i que detallista i minorista.

Quant a menudista:

·És una denominació lingüísticament adequada, que es pot entendre com la base sobre la qual va aparèixer el substantiu normatiu menudista, a partir de la reducció del sintagma comerciant menudista.

·És una denominació sintètica, a diferència de les locucions normatives al detall i a la menuda.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.

·És una denominació anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català en aquest àmbit, com són ara els substantius majorista o d'altres de semblants que també indiquen especialització laboral: comissionista, contractista, magatzemista, transportista, etc.

·És una forma utilitzada en l'àmbit, si bé no és gaire freqüent.

Es dona prioritat a les formes al detall, detallista i minorista perquè són les més usades.

[Acta 694, 27 de juny de 2022]

ca detecció precoç, n f
es detección precoz
fr dépistage précoce
fr détection précoce
it accertamento precoce
pt detecção precoce
en early case finding
en early detection

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definición

Detecció d'una malaltia que té lloc durant les etapes inicials o primerenques.

ca detector, n m
es husmeador
en sniffer

Informàtica > Programari

Definición

Programa situat en un servidor d'una xarxa que controla i analitza els paquets i fitxers que hi circulen i n'extreu informacions.

ca detector de vianants, n m
es detector de peatones, n m
fr détecteur de piéton, n m
en pedestrian detector, n

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible

Definición

Dispositiu que detecta la presència d'un vianant en una via de comunicació, utilitzat per a modificar el comportament d'un mecanisme de manera que doni prioritat als vianants o els protegeixi.

Nota

1. Els detectors de vianants més habituals estan incorporats a semàfors, per a adaptar-ne la senyalització a les necessitats dels vianants, o bé a vehicles de motor, per a aturar-los en cas de possible accident.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme detector de vianants:

S'aprova la denominació detector de vianants pels motius següents:

·és una forma transparent, creada amb el nucli detector, que indica un aparell capaç de detectar un fet, i un complement referit a allò que és detectat;

·es documenta àmpliament en contextos divulgatius i en contextos especialitzats, aplicada a dispositius incorporats a semàfors o a vehicles;

·té l'aval dels especialistes;

·es documenten formes anàlogues en castellà, francès i anglès.

[Acta 601, 5 de febrer de 2016]

ca determinació, n f
es examen, n m
fr examen, n m
en examination, n

Matemàtiques > Recerca

Definición

Conjunt d'operacions destinades a establir el valor o les característiques d'una propietat determinada.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme determinació:

S'aprova el substantiu determinació com a denominació catalana equivalent al concepte designat en anglès amb la forma examination, establert en documents normatius internacionals,(1) pels motius següents:

·és una forma semànticament adequada, que, com l'anglès examination, tant pot associar-se a la mesura de magnituds (la determinació, per exemple, del pes o la distància) com a la identificació de qualitats (per exemple, la determinació del color), i que alhora, malgrat el sentit ampli, dona idea de precisió (segons el diccionari normatiu, determinació és l'"Acció de determinar o determinar-se; l'efecte", i determinar és "Fixar, establir exactament com a resultat d'una deliberació, d'un raonament, d'una investigació");

·té el vistiplau d'especialistes del sector, que consideren que és la solució catalana més escaient.

S'han valorat també altres denominacions, però per motius d'adequació semàntica s'han descartat en favor de determinació:

-anàlisi: Aquest substantiu implica generalment una descomposició en parts (en química designa, segons el diccionari normatiu, la "Identificació i determinació d'un o més dels components d'una mescla, o d'un o més dels elements químics que constitueixen un compost, separació d'aquests components o elements i establiment dels graus de puresa dels sistemes materials") i no seria aplicable estrictament, doncs, a un element que no pugui descompondre's. D'altra banda, s'associa més a l'acció d'estudiar detalladament els constituents d'alguna cosa que no pas a les mesures relacionades.

-apreciació: Aquesta forma designa, segons el diccionari normatiu, l'acció de "Determinar el valor (d'una cosa)", i el valor tant es pot entendre com una qualitat com també com una quantitat; segons això, apreciació podria considerar-se una solució semànticament escaient. Malgrat tot, els especialistes no s'hi han mostrat favorables, perquè creuen que dona la idea de vaguetat o imprecisió.

-assaig: No és una forma adequada perquè un assaig fa referència, bàsicament, a una prova o un test; no és una denominació del tot equivalent, doncs, a l'anglès assay, que de vegades s'utilitza amb el mateix sentit que examination. Assaig no té, de fet, el suport dels especialistes.

-avaluació: Tot i que podria considerar-se una solució força escaient i té el suport de diversos experts (avaluar és, segons el diccionari normatiu, "Determinar, especialment d'una manera aproximada, la vàlua o valor (d'alguna cosa). [...] Determinar, especialment d'una manera aproximada (una magnitud)"), alguns especialistes han fet notar que dona una certa idea de vaguetat (com apreciació), perquè en qualsevol de les dues accepcions recollides al diccionari normatiu avaluar és determinar de manera aproximada.

-càlcul: No és una solució adequada perquè remet només -o bàsicament (en la llengua general pot tenir de vegades un sentit més genèric)- al mesurament de propietats quantitatives.

-estudi: La forma estudi designa, segons el diccionari normatiu, l'acció d'estudiar, és a dir, d'"Examinar atentament (alguna cosa) per determinar-ne la naturalesa, el caràcter, la significació, per interpretar-la, per reproduir-la". Semànticament, doncs, estudi podria ser una forma adequada per a fer referència a la identificació de qualitats, però no a la determinació de quantitats. D'altra banda, estudi sol remetre a treballs extensos, mentre que el concepte estudiat aquí es refereix generalment a una activitat curta i puntual.

-examen: Aquest substantiu té a favor el paral·lelisme amb la solució adoptada en les altres llengües veïnes (examen en castellà; examen en francès; examination en anglès) i això és el que remarquen els especialistes partidaris d'aquesta solució. En canvi, semànticament no és una solució idònia, ja que examinar és "Observar (quelcom) minuciosament, metòdicament, per conèixer-ne les qualitats, l'estat, etc.", segons el diccionari normatiu. És a dir, té un sentit molt proper al d'estudi i, per tant, pot associar-se fàcilment amb el concepte d'identificació, però, en canvi, no s'associa gaire amb el concepte de mesurament.

-fixació: Encara que tant podria referir-se a propietats quantitatives com qualitatives, i en aquest sentit fixació podria funcionar, els experts creuen que no és una solució escaient, perquè en aquest cas no es tracta de fixar cap valor, ja que la propietat és la que és i continua tenint el valor que tenia independentment del que es faci o es digui.

-mesura: Aquest substantiu no és adequat perquè només s'identifica amb propietats quantitatives.

-observació: Aquest substantiu, que designa l'acció de "Mirar amb una atenció seguida", remet a la noció d'estudi però, en canvi, no reflecteix gaire la noció de mesura. Els especialistes no se n'han mostrat partidaris.

-prova: Més que denotar l'acció de mesurar o identificar, prova denota l'acció de sotmetre algú o alguna cosa a certes experiències que demostrin la presència o absència d'alguna substància (prova d'embaràs) o bé el funcionament d'algun òrgan o sistema (prova de resistència). Aquest substantiu, doncs, no equival a mesurament o identificació, sinó que es refereix a un procediment de verificació que, en tot cas, pot comportar el mesurament de propietats quantitatives o la identificació de propietats qualitatives. Alguns especialistes, a més, han fet notar que hi ha normes internacionals (ISO/IEC 17000:2004) en què prova és sinònim de assaig.

-test: Aquesta forma presenta els mateixos inconvenients que les formes assaig i prova, comentades abans.

-valoració: En àmbits generals, la forma valoració s'utilitza amb el sentit d'avaluació i es pot aplicar tant al mesurament de magnituds com a la determinació de qualitats. En àmbits tècnics, però, s'usa amb un sentit molt restringit i precís (és una "Tècnica volumètrica d'anàlisi química per la qual hom determina la concentració d'una substància que es troba en solució mitjançant una reacció amb un volum mesurat d'una altra solució", segons el diccionari normatiu) i difícilment, segons els especialistes, es pot fer extensible a altres contextos.

(1) Es recull, per exemple, a la norma ISO 15189:2012 Medical laboratories - Particular requirements for quality and competence.

[Acta 581, 23 d'octubre de 2014]

ca détourné [fr], n m
ca soutenu en tournant [fr], n m sin. compl.
ca soutenu girant [soutenu: fr], n m sin. compl.
es détourné, n m
fr détourné, n m
en détourné, n
en soutenu, n
en soutenu en tournant, n
en soutenu turn, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 3: Locució híbrida (català-francès)**

Definición

Gir en què el ballarí, des de 5a posició, volta sobre si mateix en punta o en mitja punta cap a la direcció de la cama de darrere, fins a acabar en la 5a posició contrària a la de l'inici.

Nota

1. Quan només es fa mig gir, aquest moviment rep el nom de demi-détourné.
2. La denominació détourné prové del verb francès détourner, que significa 'canviar de direcció'; pel que fa a la denominació soutenu en tournant, també procedent del francès, està formada pel participi del verb soutenir, que té el sentit de 'sostenir' o 'mantenir', i l'expressió pròpia de l'àmbit de la dansa clàssica en tournant.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota