Vocabulari de la música

Moviment del músic quan toca les cordes de l'instrument amb l'arquet.

Placa de material dur encolada sobre la tapa harmònica d'alguns cordòfons de mànec per a colpejar-hi amb els dits o el plectre.

Costat cilíndric de l'estructura d'una arpa per on sovint passen les transmissions del mecanisme de pedals.

Interval de fracció de to breu que equival a la novena part del to sencer.

En l'orgue, comandament de botó o de pedal que permet col·locar instantàniament un conjunt determinat de registres, excloent-ne tots els altres.

Banda de jazz que consta de tres a huit músics i que, generalment, toca amb arranjaments poc elaborats.

Obra cinematogràfica o teatral en què s'inclou un gran nombre de peces musicals i cançons enllaçades en la trama de l'obra.

Equip estereofònic que reunix diversos aparells en un sol aparell.

Disc òptic, generalment de 12 cm de diàmetre, per a la gravació i la reproducció de música en format digital, que es llig per mitjà de rajos làser.

Unitat de mesura del temps musical en funció de l'ocurrència regular dels accents, representats gràficament entre dos ratlles verticals sobre tot el pentagrama, anomenades barres de compàs.