clavilla
clavilla
- ca clavilla, n f
- es clavija
- en peg
Definición
En els instruments de corda, peça que s'usa per a assegurar, tensar i enrotllar les cordes.
claviller
claviller
- ca claviller, n m
- es clavijero
- en bridge
Definición
Peça de fusta dels instruments de corda on es fixen les clavilles.
clavioline [fr]
clavioline [fr]
- ca clavioline [fr], n m
- es clavioline
- en clavioline
Definición
Instrument musical electrònic portàtil, molt estés entre els anys cinquanta i seixanta del segle XX, utilitzat en la música lleugera per a reproduir diferents sons instrumentals.
claviorgue
claviorgue
- ca claviorgue, n m
- es claviórgano
- en claviorganum
Definición
Instrument musical de corda semblant al clavecí, però amb tubs com els de l'orgue.
Nota
- El plural de claviorgue és claviorgues o claviòrguens.
clúster
clúster
- ca clúster, n m
- ca clúster tonal, n m sin. compl.
- es clúster
- es clúster tonal
- en tone cluster
Definición
Acord musical compost de semitons cromàtics consecutius distints, que es produïx fent sonar simultàniament tres o més notes contigües.
clúster tonal
clúster tonal
- ca clúster, n m
- ca clúster tonal, n m sin. compl.
- es clúster
- es clúster tonal
- en tone cluster
Definición
Acord musical compost de semitons cromàtics consecutius distints, que es produïx fent sonar simultàniament tres o més notes contigües.
cobla
cobla
- ca cobla, n f
- es copla
- en folk band
Definición
Conjunt de músics en el qual predominen els instruments de vent, que acompanyen amb la seua música diferents danses populars.
cobla
cobla
- ca cobla, n f
- es copla
- en folk band
Definición
Estrofa de quatre versos octosíl·labs, que tenen rima assonant en els versos primer i quart, i els altres dos queden lliures.
coblaire
coblaire
- ca coblaire, n m, f
- ca cobler | coblera (valencià), n m, f sin. compl.
- ca coblista, n m, f sin. compl.
- es coplero | coplera
- es coplista
- en folk song writer
Definición
Persona que escriu cobles, en canta o en ven.
cobler | coblera (valencià)
cobler | coblera (valencià)
- ca coblaire, n m, f
- ca cobler | coblera (valencià), n m, f sin. compl.
- ca coblista, n m, f sin. compl.
- es coplero | coplera
- es coplista
- en folk song writer
Definición
Persona que escriu cobles, en canta o en ven.
