turbina
turbina
Enginyeria del transport
- ca turbina, n f
- es turbina
Enginyeria del transport
Definición
Enllaç de quatre trams i de ^circulació contínua^ que disposa de quatre ^cercles^ per a les girades a l'esquerra i de quatre ^ramals directes^ per a les girades a la dreta.
Requereix teòricament nou estructures.
Requereix teòricament nou estructures.
turbina
turbina
Enginyeria hidràulica, Enginyeria sanitària i ambiental
- ca turbina, n f
- es turbina
- en turbine
Enginyeria hidràulica, Enginyeria sanitària i ambiental
Definición
Agitador circular que permet de transmetre energia cinètica a l'aigua.
Les turbines s'utilitzen àmpliament en els sistemes de tractament d'aigües, per exemple, per a aconseguir una dispersió ràpida de reactius o per a airejar els tancs d'aeració dels reactors de fangs activats.
Les turbines s'utilitzen àmpliament en els sistemes de tractament d'aigües, per exemple, per a aconseguir una dispersió ràpida de reactius o per a airejar els tancs d'aeració dels reactors de fangs activats.
turbina
turbina
Enginyeria hidràulica, Enginyeria sanitària i ambiental
- ca turbina, n f
- es turbina
- en turbine
Enginyeria hidràulica, Enginyeria sanitària i ambiental
Definición
Motor rotatiu que transforma l'energia cinètica, potencial, interna o de pressió d'un fluid en energia mecànica.
La seva forma geomètrica és tal, que el flux exerceix un moment de torsió sobre l'eix de gir, en el qual es genera una potència que està disponible per a accionar ^generadors^ o altres dispositius.
Tradicionalment les turbines es classifiquen en dos tipus: turbines d'acció, o turbines Pelton, i turbines de reacció. Les turbines d'acció consisteixen en un ^rodet^ que té una sèrie de culleres equiespaiades al llarg del seu perímetre i que hi estan soldades formant un únic element i presenten dues parts simètriques dividides per un cantell esmolat separador sobre el qual incideix el doll d'aigua; les dues meitats en què aquest es divideix impacten a ambdós costats de la ^cullera^. En turbines Pelton petites només s'utilitza un doll d'aigua, però en les grans se n'empren dos o més, que incideixen en diferents culleres. Les turbines de reacció són aquelles en què el flux es troba dins d'una cambra tancada, i per tant, sota pressió. N'hi ha de dos tipus, que s'usen habitualment: la turbina Francis, o de flux radial, i la d'hèlix, o de flux axial. En una turbina Francis, que sol muntar-se sobre un eix vertical, l'aigua entra en una ^cambra espiral^, i d'aquesta, travessant el distribuïdor en direcció radial, passa a fer girar el rodet amb un flux en direcció axial. Mentre que el rodet està constituït per uns ^àleps^ fixos, en el distribuïdor hi ha una sèrie d'àleps guia orientables que permeten el control de la quantitat i de la direcció del flux, gràcies al fet que van units a un ^anell de regulació^. Les turbines d'hèlix són ^turbomàquines^ de flux axial en les quals el rodet està restringit en un conducte tancat i col·locat generalment en un eix vertical, tot i que podria estar en un eix horitzontal o lleugerament inclinat. El rodet normal té de quatre a vuit àleps, i hi ha molt poca separació entre aquests i el contorn del conducte. Quan els àleps són mòbils, la seva inclinació permet d'ajustar-los a les condicions operatives del moment buscant sempre, segons la càrrega, les condicions d'òptim rendiment; aquest tipus de turbines axials reben el nom de turbines Kaplan. En un ^salt reversible^ les turbines que es fan servir són les turbines Kaplan, per la seva capacitat d'adaptar-se fàcilment a l'òptim rendiment, i les turbines Deriaz, que són com les Francis però amb la capacitat d'orientar els àleps del rodet, fet que els permet d'ajustar el seu rendiment segons les condicions d'operació.
La seva forma geomètrica és tal, que el flux exerceix un moment de torsió sobre l'eix de gir, en el qual es genera una potència que està disponible per a accionar ^generadors^ o altres dispositius.
Tradicionalment les turbines es classifiquen en dos tipus: turbines d'acció, o turbines Pelton, i turbines de reacció. Les turbines d'acció consisteixen en un ^rodet^ que té una sèrie de culleres equiespaiades al llarg del seu perímetre i que hi estan soldades formant un únic element i presenten dues parts simètriques dividides per un cantell esmolat separador sobre el qual incideix el doll d'aigua; les dues meitats en què aquest es divideix impacten a ambdós costats de la ^cullera^. En turbines Pelton petites només s'utilitza un doll d'aigua, però en les grans se n'empren dos o més, que incideixen en diferents culleres. Les turbines de reacció són aquelles en què el flux es troba dins d'una cambra tancada, i per tant, sota pressió. N'hi ha de dos tipus, que s'usen habitualment: la turbina Francis, o de flux radial, i la d'hèlix, o de flux axial. En una turbina Francis, que sol muntar-se sobre un eix vertical, l'aigua entra en una ^cambra espiral^, i d'aquesta, travessant el distribuïdor en direcció radial, passa a fer girar el rodet amb un flux en direcció axial. Mentre que el rodet està constituït per uns ^àleps^ fixos, en el distribuïdor hi ha una sèrie d'àleps guia orientables que permeten el control de la quantitat i de la direcció del flux, gràcies al fet que van units a un ^anell de regulació^. Les turbines d'hèlix són ^turbomàquines^ de flux axial en les quals el rodet està restringit en un conducte tancat i col·locat generalment en un eix vertical, tot i que podria estar en un eix horitzontal o lleugerament inclinat. El rodet normal té de quatre a vuit àleps, i hi ha molt poca separació entre aquests i el contorn del conducte. Quan els àleps són mòbils, la seva inclinació permet d'ajustar-los a les condicions operatives del moment buscant sempre, segons la càrrega, les condicions d'òptim rendiment; aquest tipus de turbines axials reben el nom de turbines Kaplan. En un ^salt reversible^ les turbines que es fan servir són les turbines Kaplan, per la seva capacitat d'adaptar-se fàcilment a l'òptim rendiment, i les turbines Deriaz, que són com les Francis però amb la capacitat d'orientar els àleps del rodet, fet que els permet d'ajustar el seu rendiment segons les condicions d'operació.
turbinar
turbinar
Enginyeria hidràulica
- ca turbinar, v tr
- es turbinar
- en turbine, to
Enginyeria hidràulica
Definición
Fer passar aigua a través d'una turbina per generar energia elèctrica.
turbobomba
turbobomba
Enginyeria hidràulica
- ca turbobomba, n f
- es turbobomba
- en turbopump
Enginyeria hidràulica
Definición
^Turbomàquina^ que permet d'afegir energia a un fluid, gràcies a l'increment d'energia cinètica comunicat a la massa fluida per la rotació d'un ^rodet^ i la subsegüent transformació d'aquesta energia en energia de pressió, com és el cas d'un ventilador o d'una bomba centrífuga.
turbomàquina
turbomàquina
Enginyeria hidràulica
- ca turbomàquina, n f
- es turbomáquina
- en turbomachine
Enginyeria hidràulica
Definición
Dispositiu mecànic que extreu energia d'un fluid en moviment, com en el cas de la ^turbina^, o n'hi afegeix, com en el cas de la ^turbobomba^, com a resultat de les interaccions dinàmiques entre el dispositiu i el fluid.
El seu funcionament es basa en un eix rotatori al qual es connecten uns ^àleps^ i que rep energia mitjançant un motor. Aquesta energia pot ser transferida pels àleps al fluid, com passa en una turbobomba, o bé del fluid als àleps i romandre disponible a l'eix giratori com a potència, com passa en una turbina. En moltes turbomàquines, els àleps giratoris són dins d'una carcassa, una caixa o un bastidor, formant un conducte per on el fluid circula amb pressió; en d'altres, com un molí de vent o un ventilador, no es troben confinats en cap conducte. Les turbomàquines poden ser axials, radials o mixtes, depenent de la direcció predominant del moviment del fluid respecte a l'eix de gir a mesura que passa a través dels àleps. Així, en una turbomàquina axial, el fluid manté un component important en la direcció axial des de l'entrada fins a la sortida de la màquina. En una de radial, hi ha un component bàsic de flux radial a l'entrada o a la sortida del dispositiu, i s'anomena també ^bomba centrífuga^. En les turbomàquines mixtes, pot haver-hi components significatius tant de flux radial com axial a través dels àleps.
El seu funcionament es basa en un eix rotatori al qual es connecten uns ^àleps^ i que rep energia mitjançant un motor. Aquesta energia pot ser transferida pels àleps al fluid, com passa en una turbobomba, o bé del fluid als àleps i romandre disponible a l'eix giratori com a potència, com passa en una turbina. En moltes turbomàquines, els àleps giratoris són dins d'una carcassa, una caixa o un bastidor, formant un conducte per on el fluid circula amb pressió; en d'altres, com un molí de vent o un ventilador, no es troben confinats en cap conducte. Les turbomàquines poden ser axials, radials o mixtes, depenent de la direcció predominant del moviment del fluid respecte a l'eix de gir a mesura que passa a través dels àleps. Així, en una turbomàquina axial, el fluid manté un component important en la direcció axial des de l'entrada fins a la sortida de la màquina. En una de radial, hi ha un component bàsic de flux radial a l'entrada o a la sortida del dispositiu, i s'anomena també ^bomba centrífuga^. En les turbomàquines mixtes, pot haver-hi components significatius tant de flux radial com axial a través dels àleps.
turbulència
turbulència
Enginyeria hidràulica
- ca turbulència, n f
- es turbulencia
- en turbulence
Enginyeria hidràulica
Definición
Moviment desordenat de les partícules d'un fluid, les quals, en lloc de seguir trajectòries paral·leles, com en el règim laminar, descriuen trajectòries sinuoses i formen remolins.
