Back to top
  • ca  trompeta, n f
  • es  trompeta de empalme
  • en  trumpet

Enginyeria de la construcció

Definición
Peça, generalment troncocònica, que enllaça la beina amb la placa de repartiment.

En alguns ^sistemes de pretensatge^ la trompeta pot estar integrada a la placa de repartiment.
  • ca  trompeta, n f
  • es  trompeta
  • en  trumpet

Enginyeria del transport

Definición
Enllaç de tres trams en què les girades a la dreta s'efectuen mitjançant ^ramals directes^ i les girades a l'esquerra s'efectuen mitjançant un ^ramal semidirecte^ i un ^llaç^.

Requereix una sola estructura i és de ^circulació contínua^. En realitat té forma de trompa i no pas de trompeta. Es distingeixen dos tipus de trompetes: les que tenen el llaç com a moviment d'entrada a la carretera principal i les que tenen el llaç com a moviment de sortida d'aquesta. En general és millor que la carretera secundària passi per sobre de la principal, ja que d'aquesta manera s'aconsegueix que els ramals d'entrada a la principal quedin en baixada i ajudin a accelerar i que els ramals de sortida des de la principal quedin en pujada i ajudin a desaccelerar i, a més, s'aconsegueix una major visibilitat de les sortides des de la carretera principal. En aquest cas, però, no resulten gaire adients les trompetes en què el llaç s'usa com a moviment de sortida de la principal, ja que el mateix estrep de l'obra de fàbrica dificulta la visió del ramal en llaç i impedeix apreciar-ne correctament la curvatura.
  • ca  tronc, n m
  • es  tronco
  • en  mainline

Enginyeria del transport

Definición
Part d'una carretera, habitualment llarga, que manté amb continuïtat les característiques que li confereix la seva ^classificació tècnica^.

És la part de la carretera que no inclou els ^ramals^ i com a tal presta servei als moviments de direcció pròpia.
  • ca  tsunami, n m
  • es  tsunami
  • en  tsunami

Enginyeria marítima

Definición
Onada de gran potència destructiva, produïda per un moviment sísmic submarí, pròpia sobretot de l'oceà Pacífic.
  • ca  tub, n m
  • es  tubo
  • en  pipe

Enginyeria hidràulica

Definición
Element buit cilíndric, prismàtic, cònic, etc., que pot ser de vidre, de metall, de plàstic, de ciment, de goma o d'un altre material, més llarg que ample i de secció generalment constant i que, formant part habitualment d'una conducció, serveix per a transportar fluids o matèries pulverulentes.
  • ca  tub capil·lar, n m
  • es  tubo capilar
  • en  capillary tube

Enginyeria hidràulica

Definición
Tub de diàmetre prou petit perquè les forces de tensió superficial del líquid que conté siguin equiparables en magnitud amb les forces de gravetat.
  • ca  tub d'aire comprimit, n m
  • es  tubo de aire comprimido
  • en  compressed air pipe

Enginyeria de la construcció

Definición
Tub a través del qual es distribueix aire comprimit des d'un compressor a una màquina pneumàtica.
  • ca  tub de flux, n m
  • es  tubo de corriente
  • es  tubo de flujo
  • en  stream tube

Enginyeria hidràulica

Definición
Tub el contorn del qual està format per línies de corrent.

Aquest fet fa que cap partícula fluida no pugui travessar aquest contorn i que la seva forma pugui variar en el temps en la mesura en què ho facin les línies de corrent que el limiten.
  • ca  tub de Pitot, n m
  • es  tubo de Pitot
  • en  Pitot tube

Enginyeria hidràulica

Definición
Instrument que s'utilitza per a mesurar la càrrega hidràulica total d'un fluid respecte d'un cos immòbil o la d'un mòbil al si d'un fluid.

Consisteix en un tub doblegat a 90º amb un orifici de mesurament amb l'eix paral·lel al flux, situat a l'extrem de la part horitzontal del tub. En aquest punt es forma un ^punt d'estancament^ en incidir-hi el flux. Això provoca que en la part vertical del tub la columna de fluid pugi fins al valor que doni la seva càrrega hidràulica total.
  • ca  tub de Prandtl, n m
  • es  tubo de Prandtl
  • en  Prandtl tube

Enginyeria hidràulica

Definición
Instrument que s'utilitza per a mesurar la velocitat d'un fluid respecte d'un cos immòbil o la d'un mòbil al si d'un fluid.

Combina en un de sol un ^tub de Pitot^ i una ^sonda de pressió^. Així doncs, consisteix en un tub doblegat a 90º amb dos punts de mesurament de la pressió: l'un, amb l'eix perpendicular al flux, i l'altre, amb l'eix paral·lel. El primer punt fa la missió de la sonda de pressió i dona la ^pressió hidroestàtica^, i el segon correspon al tub de Pitot i dona la suma de la pressió estàtica i la ^pressió dinàmica^. La diferència entre els dos valors és la ^pressió dinàmica^, a partir de la qual s'obté la velocitat buscada.