distanciòmetre
distanciòmetre
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca distanciòmetre, n m
- es distanciómetro
- en electronic distance meter
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Instrument de mesura electrònica de distàncies que fa servir ones electromagnètiques, com ara l'infraroig proper, microones o similars.
El funcionament es basa en l'emissió, la reflexió, amb ^prisma^ o sense, i la recepció dels impulsos d'ones. Els distanciòmetres habituals en topografia mesuren distàncies al voltant de 1.000 m, mentre que en geodèsia poden arribar a calcular desenes de quilòmetres.
El funcionament es basa en l'emissió, la reflexió, amb ^prisma^ o sense, i la recepció dels impulsos d'ones. Els distanciòmetres habituals en topografia mesuren distàncies al voltant de 1.000 m, mentre que en geodèsia poden arribar a calcular desenes de quilòmetres.
distribució de velocitats
distribució de velocitats
Enginyeria hidràulica
- ca distribució de velocitats, n f
- ca perfil de velocitats, n m sin. compl.
- es distribución de velocidades
- es perfil de velocidades
- en velocity distribution
- en velocity profile
Enginyeria hidràulica
Definición
Repartició de la velocitat, en un instant donat, en una secció transversal d'una conducció, tant en làmina lliure com de pressió.
En un instant, les partícules que travessen una secció transversal a les ^línies de corrent^ tenen velocitats diferents, de manera que les que circulen més prop de les parets tenen velocitats més petites, i viceversa. Això dona lloc a una distribució espacial de velocitats que depèn del tipus de flux que es doni a la conducció. Així, en una canonada que transporta un ^fluid newtonià^ sotmesa a un gradient de pressions constant (vegeu ^llei de Poiseuille^) la distribució de velocitats és parabòlica, essent la velocitat nul·la als contorns (condició d'adherència perfecta) i màxima en l'eix de la canonada; en una canonada també de pressió i amb un ^règim turbulent^ la distribució de velocitats passa a tenir un perfil parabòlic a la ^capa límit^ on el règim és laminar, essent la velocitat nul·la sobre el contorn, i logarítmic fora d'aquesta; en un canal el règim serà sempre turbulent i la distribució de velocitats serà parabòlica a la ^capa límit^ (règim laminar), evidentment partint de zero al costat del contorn sòlid, i es transformarà immediatament en logarítmica.
En un instant, les partícules que travessen una secció transversal a les ^línies de corrent^ tenen velocitats diferents, de manera que les que circulen més prop de les parets tenen velocitats més petites, i viceversa. Això dona lloc a una distribució espacial de velocitats que depèn del tipus de flux que es doni a la conducció. Així, en una canonada que transporta un ^fluid newtonià^ sotmesa a un gradient de pressions constant (vegeu ^llei de Poiseuille^) la distribució de velocitats és parabòlica, essent la velocitat nul·la als contorns (condició d'adherència perfecta) i màxima en l'eix de la canonada; en una canonada també de pressió i amb un ^règim turbulent^ la distribució de velocitats passa a tenir un perfil parabòlic a la ^capa límit^ on el règim és laminar, essent la velocitat nul·la sobre el contorn, i logarítmic fora d'aquesta; en un canal el règim serà sempre turbulent i la distribució de velocitats serà parabòlica a la ^capa límit^ (règim laminar), evidentment partint de zero al costat del contorn sòlid, i es transformarà immediatament en logarítmica.
distribució hidroestàtica de pressions
distribució hidroestàtica de pressions
Enginyeria hidràulica
- ca distribució hidroestàtica de pressions, n f
- es distribución hidrostática de presiones
- en hydrostatic pressure distribution
Enginyeria hidràulica
Definición
Repartició de la pressió que un fluid en repòs exerceix sobre un contorn sòlid o una secció transversal d'una conducció.
En el camp gravitatori terrestre aquesta distribució augmenta linealment amb la profunditat.
En el camp gravitatori terrestre aquesta distribució augmenta linealment amb la profunditat.
divagació
divagació
Enginyeria hidràulica
- ca divagació, n f
- es divagación
- en divagation
Enginyeria hidràulica
Definición
Conjunt de variacions en el llit d'un riu i en la direcció de l'aigua quan el pendent és feble.
divergència
divergència
Enginyeria del transport
- ca divergència, n f
- es divergencia
- en diverge
Enginyeria del transport
Definición
Punt de conflicte que es produeix quan dues trajectòries de vehicles se separen d'una de comuna.
Se soluciona mitjançant un ^carril de desacceleració^.
Se soluciona mitjançant un ^carril de desacceleració^.
divisòria d'aigües
divisòria d'aigües
Enginyeria hidràulica
- ca divisòria d'aigües, n f
- es divisoria de aguas
- en water divide
Enginyeria hidràulica
Definición
Línia que separa dues conques contigües i a partir de la qual divergeixen les aigües.
dolina
dolina
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca dolina, n f
- es dolina
- en sinkhole
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Depressió circular en forma d'embut provocada per la dissolució o pel col·lapse de roques calcàries i evaporítiques.
La coalescència amb altres dolines veïnes forma les uvales. És un element característic del paisatge càrstic.
La coalescència amb altres dolines veïnes forma les uvales. És un element característic del paisatge càrstic.
dolomia
dolomia
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca dolomia, n f
- es dolomía
- en dolomite
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Variant de calcàries que conté més d'un 50 % de carbonat, més de la meitat del qual és format per dolomita.
dolos
dolos
Enginyeria marítima
- ca dolos, n m
- es dolos
- en dolos
Enginyeria marítima
Definición
^Peça d'escullera^ de formigó emprada en la construcció d'esculleres en forma de dues tes troncopiramidals de secció octogonal unides per la base i l'una girada 90º respecte de l'altra.
domini
domini
Enginyeria del transport
- ca domini, n m
- es dominio
Enginyeria del transport
Definición
Regla usada en els estudis de recorreguts de sistemes d'elecció de ^mencions^ de ^senyalització d'orientació^ que estableix que, quan un ^pol^ d'una categoria determinada està situat prop d'un altre de categoria superior, aquest darrer oculta el primer, que deixa de veure's des de lluny.
És a dir, la menció d'un pol de gran importància és suficient per a un observador que, situat molt lluny seu, es dirigeix cap a un pol de poca importància situat prop del primer. El domini es trenca quan l'observador arriba a un punt relativament proper al pol dominat.
La regla de domini també s'usa per a suprimir la regla de ^pantalla^ de manera que els pols dominats deixen de fer pantalla.
És a dir, la menció d'un pol de gran importància és suficient per a un observador que, situat molt lluny seu, es dirigeix cap a un pol de poca importància situat prop del primer. El domini es trenca quan l'observador arriba a un punt relativament proper al pol dominat.
La regla de domini també s'usa per a suprimir la regla de ^pantalla^ de manera que els pols dominats deixen de fer pantalla.
