Back to top
  • ca  conques internes de Catalunya, n f pl
  • es  cuencas internas de Catalunya
  • en  Catalonia internal basins

Enginyeria hidràulica

Definición
Conques dels rius que corren íntegrament pel territori de Catalunya.

N'hi ha tres grups: les conques del Nord, que comprenen les de la Muga, el Fluvià, el Ter, el Daró i la Tordera i les rieres que desguassen al mar entre la frontera amb França i la riera d'Arenys de Mar, aquesta darrera inclosa; les conques del Centre, que abracen les dels rius Besòs, Llobregat i Foix i les rieres que desguassen al mar entre la d'Arenys de Mar i la de la Bisbal del Penedès, totes dues excloses, i les conques del Sud, que inclouen les del Francolí i el Gaià i les rieres que desguassen al mar entre la riera de la Bisbal del Penedès i el barranc del Codolar, tots dos inclosos.

També pertanyen a l'àmbit de les conques internes de Catalunya les conques de les rieres litorals que desguassen al mar entre el barranc del Codolar i el riu de la Sénia, així com els aqüífers subterranis corresponents a les conques esmentades i aquells altres situats en territori català i que desguassen al mar. Les conques internes ocupen 16.600 km2, xifra que equival a un 52 % de la superfície total de Catalunya.

De les 41 comarques catalanes, 23 es poden considerar incloses en el territori de les conques internes, quatre hi participen amb una petita part i únicament la del Solsonès pot considerar-se dividida significativament entre les conques internes i la conca de l'Ebre.
  • ca  conservació extraordinària, n f
  • es  conservación extraordinaria
  • en  extraordinary maintenance
  • en  special maintenance

Enginyeria del transport

Definición
Conjunt d'operacions que amb caràcter habitualment generalitzat i amb periodicitat normalment superior a cinc anys es duen a terme en els elements materials d'una infraestructura per a preservar-ne el valor patrimonial i permetre'n l'ús de forma funcional i segura.

Pot tractar-se tant d'operacions correctives o rehabilitacions com d'operacions preventives. En carreteres, quasi sempre són operacions programables que es defineixen mitjançant un projecte constructiu.
  • ca  conservació ordinària, n f
  • es  conservación ordinaria
  • en  ordinary maintenance

Enginyeria del transport

Definición
Conjunt d'operacions que amb caràcter habitualment localitzat i amb periodicitat generalment inferior a dos anys es duen a terme en els elements materials d'una infraestructura per tal de preservar-ne el valor patrimonial i permetre'n l'ús de forma funcional i segura.

Pot tractar-se tant d'operacions correctives o rehabilitacions com d'operacions preventives. En carreteres, poden ser operacions programables o no i es gestionen mitjançant un sistema de gestió de manteniment. Habitualment s'executen sense disposar d'un projecte constructiu.
  • ca  consigna, n f
  • es  consigna
  • en  standing orders

Enginyeria del transport

Definición
Document pel qual s'estableixen les condicions particulars de circulació dels vehicles ferroviaris per un trajecte determinat.
  • ca  consistència, n f
  • es  consistencia
  • en  consistency

Enginyeria de la construcció

Definición
Coherència entre les partícules que constitueixen una massa, dependent de la seva natura i de la proporció d'aigua que conté.
  • ca  viscositat, n f
  • ca  consistència d'un fluid, n f sin. compl.
  • es  viscosidad
  • en  viscosity

Enginyeria hidràulica, Enginyeria del transport

Definición
Resistència d'un fluid a ser deformat per l'acció de les forces tangencials, deguda a la presència de forces de cohesió entre les partícules.

Donades dues plaques paralel·les separades per una fina capa de fluid, la viscositat és la mesura de la resistència necessària per a mantenir constant un desplaçament relatiu entre les dues plaques a velocitat constant.
  • ca  consolidació, n f
  • ca  consolidació primària, n f sin. compl.
  • es  consolidación
  • en  consolidation

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definición
Procés físic que té lloc en un ^sòl saturat^ quan, a conseqüència de l'aplicació d'una càrrega o d'una disminució de la ^pressió intersticial^, expulsa aigua dels porus i, amb el pas del temps, redueix el seu volum.

La facilitat per a expulsar l'aigua, que depèn sobretot de la permeabilitat, determina la velocitat del procés de deformació.
  • ca  consolidació, n f
  • ca  consolidació primària, n f sin. compl.
  • es  consolidación
  • en  consolidation

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definición
Procés físic que té lloc en un ^sòl saturat^ quan, a conseqüència de l'aplicació d'una càrrega o d'una disminució de la ^pressió intersticial^, expulsa aigua dels porus i, amb el pas del temps, redueix el seu volum.

La facilitat per a expulsar l'aigua, que depèn sobretot de la permeabilitat, determina la velocitat del procés de deformació.
  • ca  consolidació secundària, n f
  • es  consolidación secundaria
  • en  secondary consolidation

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definición
Assentament d'un ^sòl saturat^ en el temps a conseqüència de l'expulsió d'aigua dels seus porus induïda per un fenomen de deformació diferida en el temps.
  • ca  consultor ambiental | consultora ambiental, n m, f
  • es  consultor ambiental
  • en  environmental consultant

Enginyeria sanitària i ambiental

Definición
Persona que aporta coneixements específics o experiència en matèria de ciència i tecnologia del medi ambient.