Vuelva a la lista de diccionarios online

Consulteca

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  rovelló, n m
  • ca  esclata-sang, n m sin. compl.
  • ca  esteper, n m sin. compl.
  • ca  paratge, n m sin. compl.
  • ca  pebràs, n m sin. compl.
  • ca  pinetell, n m sin. compl.
  • ca  pinetella, n f sin. compl.
  • ca  pinetenca, n f sin. compl.
  • es  mízcalo
  • es  níscalo
  • es  nízcalo
  • es  robellón
  • es  rovellón
  • es  seta de pino
  • fr  lactaire
  • en  lactarius
  • de  echter Reizker
  • de  Reizker
  • nc  Lactarius sanguifluus
  • nc  Lactarius semisanguifluus
  • nc  Lactarius vinosus

Botànica

Definición
Bolet comestible de l'ordre de les russulals, amb barret de zones concèntriques, en forma d'embut, carn granelluda i làtex de color vinós, molt conegut i apreciat als Països Catalans.

Nota

  • 1. El rovelló creix sota els pins i altres coníferes al final de l'estiu i a la tardor.
  • 2. La denominació pinetell s'utilitza principalment per a fer referència a un bolet del mateix ordre de color extern més clar i de làtex també més clar (Lactarius deliciosus).
  • 3. Les denominacions pebràs, pinetella i pinetenca també poden referir-se al significat més general de pinetell (Lactarius deliciosus).
  • ca  pingüí, n m
  • ca  pingüí austral, n m
  • es  pájaro bobo, n m
  • es  pingüino, n m
  • fr  manchot, n m
  • en  penguin, n

Zoologia > Ocells

Definición
Ocell no volador de l'ordre dels esfeniciformes, propi de l'hemisferi sud, adaptat per a nedar i fer immersions en el medi marí, que s'alimenta de krill, peix o calamars.

Nota

  • Els pingüins pertanyen als gèneres Aptenodytes, Eudyptes, Eudyptula, Megadyptes, Pygoscelis i Spheniscus.
  • ca  pingüí, n m
  • ca  pingüí austral, n m
  • es  pájaro bobo, n m
  • es  pingüino, n m
  • fr  manchot, n m
  • en  penguin, n

Zoologia > Ocells

Definición
Ocell no volador de l'ordre dels esfeniciformes, propi de l'hemisferi sud, adaptat per a nedar i fer immersions en el medi marí, que s'alimenta de krill, peix o calamars.

Nota

  • Els pingüins pertanyen als gèneres Aptenodytes, Eudyptes, Eudyptula, Megadyptes, Pygoscelis i Spheniscus.
  • ca  pingüí gegant, n m
  • es  pingüino gigante, n m
  • en  giant penguin, n
  • nc  Kairuku sp.

Ciències de la Terra > Paleontologia, Zoologia > Ocells

Definición
Gènere extingit de pingüins de gran talla que visqueren durant l'oligocè.

Nota

  • El nom genèric científic prové del mot maori kairuku, que significa "bussejador que torna amb menjar".
  • ca  pingüí gegant de Grebneff, n m
  • en  Grebneff's penguin, n
  • nc  Kairuku grebneffi

Ciències de la Terra > Paleontologia, Zoologia > Ocells

Definición
Espècie fòssil de pingüí gegant.

Nota

  • El nom específic de Grebneff fa referència a Andrew Grebneff (1959-2010), paleontòleg de la Universitat d'Otago, a Nova Zelanda.
  • ca  pingüí gegant de Kawhia, n m
  • es  pingüino gigante de Kawhia, n m
  • en  Kawhia giant penguin, n
  • nc  Kairuku waewaeroa

Ciències de la Terra > Paleontologia, Zoologia > Ocells

Definición
Espècie fòssil de pingüí gegant.

Nota

  • El nom específic de Kawhia fa referència al port de Kawhia a l'illa del Nord, a Nova Zelanda, on es van trobar les restes fòssils d'aquesta espècie.
  • ca  pingüí gegant del Waitaki, n m
  • en  Waitaki penguin, n
  • nc  Kairuku waitaki

Ciències de la Terra > Paleontologia, Zoologia > Ocells

Definición
Espècie fòssil de pingüí gegant.

Nota

  • 1. El nom específic del Waitaki fa referència al riu Waitaki, curs fluvial de l'illa del Sud, a Nova Zelanda.
  • 2. El nom waitaki significa 'aigües que ploren' en maori.
  • ca  pinnatífid -a, adj
  • es  pinnatífido -da, adj
  • fr  pennatifide, adj
  • en  pinnatifid, adj

Botànica > Anatomia vegetal

Definición
Dit de la fulla pinnatinèrvia amb divisions estretes o agudes que no depassen la meitat de la distància entre el marge i al nervi medial.
  • ca  pinot gris, n m
  • es  pinot gris, n m
  • en  pinot grigio, n
  • en  pinot gris, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definición
Raïm blanc del qual s'obté un vi suau, dens i fort, amb una aroma particular.

Nota

  • El pinot gris s'anomena tokay a Alsàcia, tocai al nord d'Itàlia i Iugoslàvia, i ruländer a Alemanya.
  • ca  pinotage [fr], n m
  • es  pinotage
  • fr  pinotage
  • en  pinotage

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definición
Varietat de cep negra originària de Sud-àfrica.

Nota

  • El terme és un acrònim de pinot i hermitage.