Back to top
  • ca  comunidor, n m
  • es  conjuratorio, n m
  • es  esconjuradero, n m
  • en  conjuratory, n
  • en  exconjuratory, n

Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos

Definición
Petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestes i les pedregades.
  • ca  comunitat hipolítica, n f
  • es  comunidad hipolítica, n f
  • en  hypolith, n
  • en  hypolithic community, n

Ciències de la vida > Ecologia

Definición
Comunitat d'organismes que creixen entre la roca i el sòl.
  • ca  con, n m

Esport > Ciclisme

Definición
Peça cònica, generalment d'acer, que es col·loca als tubs de les bicicletes per reforçar-los.
  • ca  conca a collibè, n f
  • fr  bassin transporté, n m
  • en  piggyback basin, n

Ciències de la Terra > Geologia

Definición
Conca sedimentària marginal d'un orogen emplaçada damunt una làmina encavalcant, la qual es va omplint durant la translació de la làmina encavalcant que sosté la conca.
  • ca  encadenament de contractes, n m
  • ca  concatenació de contractes, n f sin. compl.
  • es  concatenación de contratos, n f
  • es  encadenamiento de contratos temporales, n m
  • fr  succession de contrats à durée déterminée, n f
  • en  succession of fixed-term contracts, n
  • en  succession of temporary contracts, n

Treball

Definición
Successió de contractes temporals de tal manera que quan en finalitza un, comença el següent.
  • ca  concedent, n m, f
  • es  concedente

Dret

Definición
Persona física o jurídica que fa una concessió, sovint d'obres o serveis.
  • ca  concentració empresarial, n f
  • es  concentración empresarial, n f
  • fr  regroupement d'entreprises, n m
  • en  business combination, n

Empresa

Definición
Procés jurídic a través del qual es fusionen les activitats de dues o més empreses, amb pèrdua de la personalitat jurídica d'alguna empresa o de totes les que hi participen.
  • ca  concessió de drets, n f
  • es  atorgamiento de derechos, n f
  • es  concesión de derechos, n f
  • en  vesting, n

Economia > Finances

Definición
Procés pel qual s'atorga a un treballador la titularitat absoluta dels drets conferits, com ara opcions sobre accions i garanties.
  • ca  concessional, adj
  • es  concesional, adj

Dret

Definición
Relatiu o pertanyent a la concessió.
  • ca  conciliació, n f
  • es  conciliación, n f
  • en  conciliation, n

Resolució alternativa de conflictes

Definición
Procediment de resolució alternativa de conflictes en el qual un tercer expert i neutral assisteix dues o més parts en la cerca d'una solució negociada al seu conflicte, oferint-los, si cal, propostes formals de solució.

Nota

  • La conciliació permet que les parts implicades en el conflicte mantinguin el ple control sobre les decisions que es prenen per mirar de resoldre'l, però amb l'orientació i l'ajuda d'un expert que aconsella solucions.