bromeliàcia
bromeliàcia
Botànica
- ca bromeliàcia, n f
- es bromeliácea
- fr broméliacée
- en bromeliad
Botànica
Definición
Planta de la família de les bromeliàcies.
bromeliàcies
bromeliàcies
Botànica
- ca bromeliàcies, n f pl
- es bromeliáceas
- fr broméliacées
- en bromeliads
Botànica
Definición
Família de plantes monocotiledònies, la majoria herbàcies i de fulles rígides, sovint agrupades en roseta i fent una mena de dipòsit on queda retinguda l'aigua, i d'inflorescències compactes, amb bràctees sovint vistoses, pròpies principalment del continent americà, a la qual pertanyen l'ananàs i molts epífits, com la clavellina d'aire i diverses bromèlies ornamentals.
bromosa
bromosa
Botànica
- ca llenega, n f
- ca bateó, n m sin. compl.
- ca bavosa, n f sin. compl.
- ca bromosa, n f sin. compl.
- ca llenegall, n m sin. compl.
- ca mocosa, n f sin. compl.
- es higróforo
- nc Hygrophorus sp.
Botànica
Definición
Bolet de l'ordre de les tricolomatals, caracteritzat per la presència de viscositat sobre el barret i el peu, més o menys preuat com a comestible
Nota
- La llenega creix en pinars i boscos mixtos a la tardor.
bromur de butilescopolamina
bromur de butilescopolamina
Ciències de la salut > Farmacologia
- ca bromur de butilescopolamina, n m
- es bromuro de butilescopolamina, n m
- es butilbromuro de escopolamina, n m
- es butilescopolamina bromuro, n
- en butylscopolamine, n
- en hyoscine butylbromide, n
Ciències de la salut > Farmacologia
Nota
-
El bromur de butilescopolamina és molt conegut amb la denominació comercial Buscapina.
.
bromur de xilil
bromur de xilil
Química > Química orgànica
- ca bromur de xilil, n m
- es bromuro de metilbencilo, n m
- es bromuro de xililo, n m
- es T-stoff, n m
- fr bromure de xylyle, n m
- en alpha-bromoxylene, n
- en methylbenzyl bromide, n
- en T-stoff, n
- en xylyl bromide, n
Química > Química orgànica
Definición
Compost orgànic incolor, d'olor agradable, molt irritant per als ulls, la pell i els teixits, utilitzat antigament com a gas lacrimogen.
bronja
bronja
Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria
- ca espongeta, n f
- ca bronja, n f sin. compl.
- es borla, n f
- es esponja, n f
- fr houppe à poudrer, n f
- fr houppette, n f
- en powder puff, n
- de Puderquaste, n f
Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria
Definición
Peça de material tèxtil porós utilitzat per a repartir les pólvores de maquillatge, especialment a la cara.
bronze de canó
bronze de canó
Indústria > Indústria metal·lúrgica
- ca bronze de canó, n m
- es bronce de cañón
- es bronce industrial
- fr bronze à canon
- fr bronze industriel
- en gun metal
- en gunmetal
Indústria > Indústria metal·lúrgica
Definición
Aliatge de coure i estany, en una proporció del 90% de coure i el 10% d'estany, que presenta una gran resistència a la corrosió.
broquet
broquet
Utillatge de cuina
- ca broquet, n m
- es boquilla
Utillatge de cuina
Definición
Estri de forma cònica amb un orifici en l'extrem més petit que s'enganxa per l'altre extrem a una mànega, utilitzat per a regular la forma de la pasta en el moment de sortir.
broquet
broquet
Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica
- ca broquet, n m
- es boquilla
- fr bec
- en nozzle end
Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica
Definición
Peça canviable d'un bufador de soldar o tallar situada a l'extrem del bec, que serveix de base a la flama.
broquet
broquet
Treball > Treball d'oficina > Material d'oficina
- ca broquet, n m
- es boquilla
Treball > Treball d'oficina > Material d'oficina
Definición
Part extrema del canó d'una ploma estilogràfica on s'acobla el plomí i on es recolzen els dits a l'hora d'escriure.
