Terminologia de ciències de la salut

ca trastorn neurocognitiu, n m
es trastorno neurocognitivo, n m
fr trouble neurocognitif, n m
en neurocognitive disorder, n
de neurokognitive Störung, n f

Psiquiatria

Definición

Trastorn mental que es caracteritza per un dèficit adquirit de les capacitats cognitives, que pot ser degut a una malaltia orgànica, una lesió o al consum abusiu de medicaments o de substàncies psicoactives.

Nota

1. Un trastorn neurocognitiu pot afectar capacitats cognitives com ara l'aprenentatge, la memòria, la percepció, la funció motora, l'atenció complexa i la cognició social, entre d'altres.
2. Habitualment, un trastorn neurocognitiu representa un declivi i pot tenir una patologia cerebral subjacent.
3. Són trastorns neurocognitius el delírium, el trastorn neurocognitiu major i el trastorn neurocognitiu menor.

ca trastorn neurocognitiu greu, n m
ca demència, n f sin. compl.
ca trastorn neurocognitiu major, n m sin. compl.
es demencia, n f
es trastorno neurocognitivo grave, n m
es trastorno neurocognitivo mayor, n m
fr démence, n f
fr trouble neurocognitif majeur, n m
en dementia, n
en major neurocognitive disorder, n
de Demenz, n f
de schwere neurokognitive Störung, n f

Psiquiatria

Definición

Trastorn neurocognitiu, amb tendència a una evolució crònica i irreversible, caracteritzat pel deteriorament de les funcions intel·lectives, de la memòria i de l'adaptació social de l'individu, sense alteració del nivell de consciència.

Nota

1. Un trastorn neurocognitiu greu comporta un deteriorament cognitiu substancial prou accentuat per interferir en el desenvolupament autònom d'una persona en la seva vida quotidiana.
2. La denominació trastorn neurocognitiu greu és la forma recomanada en la cinquena edició del Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-V), mentre que la denominació demència és la forma que té tradició d'ús entre els especialistes i les especialistes de l'àmbit de la psiquiatria.

ca trastorn neurocognitiu lleu, n m
ca trastorn neurocognitiu menor, n m sin. compl.
es trastorno neurocognitivo leve, n m
es trastorno neurocognitivo menor, n m
fr trouble neurocognitif léger, n m
en mild neurocognitive disorder, n
de leichte neurokognitive Störung, n f

Psiquiatria

Definición

Trastorn neurocognitiu que es caracteritza per alteracions cognitives que no són habituals en l'envelliment sa però que no són prou greus per considerar-se part d'un procés de demència, que es manifesta fonamentalment per dèficits de memòria i alentiment de la velocitat de processament de la informació.

Nota

Un trastorn neurocognitiu lleu no comporta un deteriorament cognitiu substancial prou accentuat per interferir en el desenvolupament autònom d'una persona en la seva vida quotidiana.

ca trastorn neurocognitiu greu, n m
ca demència, n f sin. compl.
ca trastorn neurocognitiu major, n m sin. compl.
es demencia, n f
es trastorno neurocognitivo grave, n m
es trastorno neurocognitivo mayor, n m
fr démence, n f
fr trouble neurocognitif majeur, n m
en dementia, n
en major neurocognitive disorder, n
de Demenz, n f
de schwere neurokognitive Störung, n f

Psiquiatria

Definición

Trastorn neurocognitiu, amb tendència a una evolució crònica i irreversible, caracteritzat pel deteriorament de les funcions intel·lectives, de la memòria i de l'adaptació social de l'individu, sense alteració del nivell de consciència.

Nota

1. Un trastorn neurocognitiu greu comporta un deteriorament cognitiu substancial prou accentuat per interferir en el desenvolupament autònom d'una persona en la seva vida quotidiana.
2. La denominació trastorn neurocognitiu greu és la forma recomanada en la cinquena edició del Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-V), mentre que la denominació demència és la forma que té tradició d'ús entre els especialistes i les especialistes de l'àmbit de la psiquiatria.

ca trastorn neurocognitiu lleu, n m
ca trastorn neurocognitiu menor, n m sin. compl.
es trastorno neurocognitivo leve, n m
es trastorno neurocognitivo menor, n m
fr trouble neurocognitif léger, n m
en mild neurocognitive disorder, n
de leichte neurokognitive Störung, n f

Psiquiatria

Definición

Trastorn neurocognitiu que es caracteritza per alteracions cognitives que no són habituals en l'envelliment sa però que no són prou greus per considerar-se part d'un procés de demència, que es manifesta fonamentalment per dèficits de memòria i alentiment de la velocitat de processament de la informació.

Nota

Un trastorn neurocognitiu lleu no comporta un deteriorament cognitiu substancial prou accentuat per interferir en el desenvolupament autònom d'una persona en la seva vida quotidiana.

ca trastorn obsessivocompulsiu, n m
ca trastorn obsessiu compulsiu, n m sin. compl.
es trastorno obsesivo-compulsivo
en obsessive-compulsive disorder

Neurociència

Definición

Trastorn d'ansietat caracteritzat per la presència d'obsessions i de compulsions.

ca trastorn obsessivocompulsiu, n m
ca trastorn obsessiu compulsiu, n m sin. compl.
es trastorno obsesivo-compulsivo, n m
fr trouble obsessionnel-compulsif, n m
en obsessive-compulsive disorder, n
de Zwangsstörung, n f

Psiquiatria

Definición

Trastorn d'ansietat caracteritzat per la presència d'idees obsessives i compulsions.

ca trastorn obsessivocompulsiu, n m
ca trastorn obsessiu compulsiu, n m sin. compl.
es trastorno obsesivo-compulsivo
en obsessive-compulsive disorder

Neurociència

Definición

Trastorn d'ansietat caracteritzat per la presència d'obsessions i de compulsions.

ca trastorn obsessivocompulsiu, n m
ca trastorn obsessiu compulsiu, n m sin. compl.
es trastorno obsesivo-compulsivo, n m
fr trouble obsessionnel-compulsif, n m
en obsessive-compulsive disorder, n
de Zwangsstörung, n f

Psiquiatria

Definición

Trastorn d'ansietat caracteritzat per la presència d'idees obsessives i compulsions.

ca trastorn obsessivocompulsiu de la personalitat, n m
es trastorno obsesivo-compulsivo de la personalidad, n m
fr trouble de la personnalité obsessionnelle-compulsive, n m
en obsessive-compulsive personality disorder, n
de zwanghafte Persönlichkeitsstörung, n f

Psiquiatria

Definición

Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada de perfeccionisme i inflexibilitat, amb presència d'idees obsessives i compulsions.

Terminologia de ciències de la salut

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición