trastorn erèctil
trastorn erèctil
Salut sexual i reproductiva
- ca disfunció erèctil, n f
- ca trastorn erèctil, n m sin. compl.
- ca DE, n f sigla
- es disfunción eréctil, n f
- es trastorno de erección en el hombre, n m
- es DE, n f sigla
- fr dysfonctionnement érectile, n m
- fr trouble de l'érection chez l'homme, n m
- fr DE, n f sigla
- en erectile dysfunction, n
- en male erectile disorder, n sin. compl.
- en ED, n sigla
- en MED, n sigla
Salut sexual i reproductiva
Definición
Trastorn de l'excitació sexual de l'home caracteritzat per la incapacitat permanent o recurrent per a obtenir o mantenir una erecció apropiada fins al final de l'activitat sexual, que no s'explica pels efectes fisiològics directes d'una substància o d'una malaltia.
trastorn específic del llenguatge
trastorn específic del llenguatge
Psiquiatria
- ca trastorn específic del llenguatge, n m
- ca TEL, n m sigla
- es trastorno específico del lenguaje, n m
- es TEL, n m sigla
- fr trouble spécifique du langage oral, n m
- fr TSLO, n m sigla
- en specific language impairment, n
- en SLI, n sigla
- de spezifische Sprachentwicklungsstörung, n f
- de SSES, n f sigla
Psiquiatria
Definición
Trastorn de la comunicació d'inici en la infància que es caracteritza per dificultats en l'adquisició i el desenvolupament del llenguatge oral i per afectacions en la comprensió i l'expressió que no poden ser atribuïdes a una discapacitat intel·lectual o a dèficits sensorials o motors.
Nota
- Actualment, no ni ha consens en la denominació i la classificació del trastorn específic del llenguatge.
trastorn esquizoafectiu
trastorn esquizoafectiu
Neurociència
- ca trastorn esquizoafectiu, n m
- es trastorno esquizoafectivo
- en schizoaffective disorder
Neurociència
Definición
Trastorn psicòtic caracteritzat per la coexistència de símptomes psicòtics amb un episodi de depressió major, un episodi maníac o un episodi mixt.
trastorn esquizoafectiu
trastorn esquizoafectiu
Psiquiatria
- ca trastorn esquizoafectiu, n m
- es trastorno esquizoafectivo, n m
- fr trouble schizoaffectif, n m
- en schizoaffective disorder, n
- de schizoaffektive Störung, n f
Psiquiatria
Definición
Trastorn psicòtic caracteritzat per la coexistència de símptomes psicòtics amb un episodi de depressió major, un episodi maníac o un episodi mixt.
trastorn esquizofreniforme
trastorn esquizofreniforme
Neurociència
- ca trastorn esquizofreniforme, n m
- es trastorno esquizofreniforme
- en schizophreniform disorder
Neurociència
Definición
Trastorn psicòtic caracteritzat per una simptomatologia idèntica a la de l'esquizofrènia amb una durada inferior a sis mesos.
trastorn esquizofreniforme
trastorn esquizofreniforme
Psiquiatria
- ca trastorn esquizofreniforme, n m
- es trastorno esquizofreniforme, n m
- fr trouble schizophréniforme, n m
- en schizophreniform disorder, n
- de schizophreniforme Störung, n f
Psiquiatria
Definición
Trastorn psicòtic caracteritzat per una simptomatologia idèntica a la de l'esquizofrènia amb una durada inferior a sis mesos.
trastorn esquizoide de la personalitat
trastorn esquizoide de la personalitat
Neurociència
- ca trastorn esquizoide de la personalitat, n m
- es trastorno esquizoide de la personalidad
- en schizoid personality disorder
Neurociència
Definición
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada d'indiferència a les relacions socials i un marc restringit d'experiència i expressió emocional.
trastorn esquizoide de la personalitat
trastorn esquizoide de la personalitat
Psiquiatria
- ca trastorn esquizoide de la personalitat, n m
- es trastorno esquizoide de la personalidad, n m
- fr trouble de la personnalité schizoïde, n m
- en schizoid personality disorder, n
- de schizoide Persönlichkeitsstörung, n f
Psiquiatria
Definición
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada d'indiferència a les relacions socials i un marc restringit d'experiència i expressió emocional, com ara timidesa, introversió i sentiments d'aïllament social i solitud.
trastorn esquizotípic de la personalitat
trastorn esquizotípic de la personalitat
Neurociència
- ca trastorn esquizotípic de la personalitat, n m
- es trastorno esquizotípico de la personalidad
- en schizotypal personality disorder
Neurociència
Definición
Trastorn de la personalitat caracteritzat per un patró general de dèficit significatiu en les relacions socials i interpersonals, causat per una capacitat reduïda per a la interrelació personal, que va associat a alteracions cognitives o perceptives i a excentricitats del comportament.
trastorn esquizotípic de la personalitat
trastorn esquizotípic de la personalitat
Psiquiatria
- ca trastorn esquizotípic de la personalitat, n m
- es trastorno esquizotípico de la personalidad, n m
- fr trouble de la personnalité schizotypique, n m
- en schizotypal personality disorder, n
- de schizotypische Persönlichkeitsstörung, n f
Psiquiatria
Definición
Trastorn de la personalitat caracteritzat per un patró general de dèficit significatiu en les relacions socials i interpersonals, causat per una capacitat reduïda per a la interrelació personal, que va associat a alteracions cognitives o perceptives i a excentricitats del comportament.
