psicoteràpia
psicoteràpia
Salut mental i addiccions
- ca psicoteràpia, n f
- es psicoterapia, n f
- fr psychothérapie, n f
- en psychotherapy, n
Salut mental i addiccions
Definición
Tractament basat en mètodes psicològics científics que té per objectiu reduir el patiment humà causat per trastorns mentals, emocionals o adaptatius mitjançant la promoció de canvis saludables.
Nota
- La psicoteràpia presenta un ventall de formes molt ampli, segons el tipus d'entrenament de cada psicoterapeuta, les finalitats proposades i les tècniques específiques de relació interpersonal utilitzades. Així, en funció del nombre de persones a qui s'adreça, la psicoteràpia pot ser individual, de parella, de família o de grup. Segons la referència teòrica i la tècnica emprada, les tipologies més importants de psicoteràpia són: la psicoteràpia cognitivoconductual, que construeix l'estratègia terapèutica des dels comportaments observables i la identificació dels pensaments associats; la psicodinàmica, derivada de la teoria psicoanalítica, que tracta dels models de vinculació i relació des de la perspectiva de les emocions inconscients, i la psicoteràpia sistèmica, que enfoca la visió de l'individu concret i el seu símptoma com a manifestació de la patologia comunicacional del sistema, normalment familiar, en què es troba.
psicoteràpia
psicoteràpia
Psiquiatria
- ca psicoteràpia, n f
- es psicoterapia, n f
- es sicoterapia, n f
- fr psychothérapie, n f
- en psychotherapy, n
- de Psychotherapie, n f
Psiquiatria
Definición
Tractament dels trastorns mentals, emocionals i adaptatius mitjançant mètodes psicològics basats en la relació interpersonal.
Nota
- Els diversos tipus d'entrenament del psicoterapeuta, les finalitats proposades i les tècniques específiques de relació social usades generen un ventall molt ampli de formes de psicoteràpia.
psicoteràpia de grup
psicoteràpia de grup
Psiquiatria
- ca psicoteràpia de grup, n f
- es psicoterapia de grupo, n f
- fr psychothérapie de groupe, n f
- en group psychotherapy, n
- de Gruppentherapie, n f
Psiquiatria
Definición
Psicoteràpia consistent en interaccions emocionals entre els membres d'un grup per a proporcionar alleujament del malestar i modificar el comportament.
psicoteràpia de suport
psicoteràpia de suport
Psiquiatria
- ca psicoteràpia de suport, n f
- es psicoterapia de apoyo, n f
- fr psychothérapie de soutien, n f
- en supportive psychotherapy, n
-
de
stützende Psychotherapie
stützende Psychotherapie, n f - de unterstützende Psychotherapie, n f
Psiquiatria
Definición
Psicoteràpia de curta durada consistent en el consell i ajuda del psicoterapeuta a l'individu, especialment durant períodes difícils en el curs de la teràpia, utilitzada en persones en situació de gran fragilitat psicològica.
psicoteràpia interpersonal
psicoteràpia interpersonal
Psiquiatria
- ca psicoteràpia interpersonal, n f
- es psicoterapia interpersonal, n f
- fr psychothérapie interpersonnelle, n f
- en interpersonal psychotherapy, n
- de interpersonale Psychotherapie, n f
Psiquiatria
Definición
Psicoteràpia semiestructurada de durada breu en què l'atenció se centra en els símptomes i les relacions del pacient amb els amics i els membres de la família consistent a ajudar a entendre i solucionar problemes interpersonals i utilitzada bàsicament en trastorns de l'estat d'ànim.
psicoteràpia introspectiva
psicoteràpia introspectiva
Psiquiatria
- ca psicoteràpia introspectiva, n f
- es psicoterapia introspectiva, n f
- fr psychologie introspective, n f
- en introspective psychology, n
- de introspektive Psychologie, n f
Psiquiatria
Definición
Psicoteràpia basada en l'anàlisi de la consciència individual centrada en la realitat quotidiana, que busca la resolució de conflictes psicològics inconscients que generen malestar i alteracions psicopatològiques.
psicòtic -a
psicòtic -a
Psiquiatria
- ca psicòtic -a, adj
- es psicótico -ca, adj
- es sicótico -ca, adj
- fr psychotique, adj
- en psychotic, adj
- de psychotisch, adj
Psiquiatria
Definición
Relatiu o pertanyent al trastorn psicòtic.
psicoticisme
psicoticisme
Psiquiatria
- ca psicoticisme, n m
- es psicoticismo, n m
- es sicoticismo, n m
- fr psychosisme, n m
- en psychoticism, n
- de Psychotizismus, n m
Psiquiatria
Definición
Tret bàsic de la personalitat relacionat amb la tendència a presentar hostilitat i aïllament social, amb un major risc de desenvolupar un trastorn psicòtic.
psicoticomimètic
psicoticomimètic
Psiquiatria
- ca psicotomimètic, n m
- ca psicoticomimètic, n m sin. compl.
- es psicomimético, n m
- es psicoticomimético, n m
- es psicotomimético, n m
- es sicomimético, n m
- es sicoticomimético, n m
- es sicotomimético, n m
- fr psychomimétique, n m
- fr psycotomimétique, n m
- en psychomimetic, n
- en psychosomimetic, n
- en psychotomimetic, n
- de Psychotomimetika, n pl
Psiquiatria
Definición
Substància química capaç de provocar modificacions conductuals i en la funcionalitat psíquica similars als símptomes psicòtics.
Nota
- Els psicotomimètics poden provocar deliris, al.lucinacions i altres alteracions de la percepció.
psicotomimètic
psicotomimètic
Psiquiatria
- ca psicotomimètic, n m
- ca psicoticomimètic, n m sin. compl.
- es psicomimético, n m
- es psicoticomimético, n m
- es psicotomimético, n m
- es sicomimético, n m
- es sicoticomimético, n m
- es sicotomimético, n m
- fr psychomimétique, n m
- fr psycotomimétique, n m
- en psychomimetic, n
- en psychosomimetic, n
- en psychotomimetic, n
- de Psychotomimetika, n pl
Psiquiatria
Definición
Substància química capaç de provocar modificacions conductuals i en la funcionalitat psíquica similars als símptomes psicòtics.
Nota
- Els psicotomimètics poden provocar deliris, al.lucinacions i altres alteracions de la percepció.
