Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de ciències de la salut

Presentación
  • ca  psicogen -ògena, adj
  • es  psicógeno -na, adj
  • es  sicógeno -na, adj
  • fr  psychogène, adj
  • en  psychogenic, adj
  • de  psychogen, adj

Psiquiatria

Definición
Dit de l'element, factor o situació que determinen la psicogènesi.
  • ca  psicogènesi, n f
  • es  psicogénesis, n f
  • en  psychogenesis

Fisioteràpia

Definición
Gènesi i formació de la ment, a partir dels esdeveniments psíquics, la influència dels quals determina les formes i les manifestacions psíquiques normals o patològiques de l'individu.
  • ca  psicogènesi, n f
  • es  psicogénesis, n f
  • es  sicogénesis, n f
  • fr  psychogenèse, n f
  • en  psychogenesis, n
  • de  Psychogenese, n f

Psiquiatria

Definición
Gènesi i formació de la ment, a partir dels esdeveniments psíquics, la influència dels quals determina les formes i manifestacions psíquiques normals o patològiques de l'individu.
  • ca  psicogènia, n f
  • es  psicogenia, n f
  • es  sicogenia, n f
  • fr  psychogénie, n f
  • en  psychogeny, n
  • de  Psychogenie, n f

Psiquiatria

Definición
Disciplina que estudia la influència dels factors psíquics en la gènesi d'un determinat trastorn.
  • ca  psicogeriatria, n f
  • es  psicogeriatría, n f
  • es  sicogeriatría, n f
  • fr  psychogériatrie, n f
  • en  psychogeriatrics, n
  • de  Psychogeriatrie, n f

Psiquiatria

Definición
Branca de la psiquiatria que s'ocupa dels trastorns mentals propis de la gent gran.
  • ca  psicografia, n f
  • es  psicografía, n f
  • es  sicografía, n f
  • fr  psychographie, n f
  • en  psychography, n
  • de  Psychographie, n f

Psiquiatria

Definición
Part de la història clínica que s'ocupa del desenvolupament psicològic i emocional de l'individu en relació amb els símptomes que manifesta.
  • ca  psicoimmunologia, n f
  • es  psicoinmunología, n f
  • es  sicoinmunología, n f
  • fr  psychoimmunologie, n f
  • en  psychoimmunology, n
  • de  Psychoimmunologie, n f

Psiquiatria

Definición
Estudi de la relació entre les respostes immunitàries i els fenòmens cerebrals i psicològics.
  • ca  psicòleg clínic | psicòloga clínica, n m, f
  • es  psicólogo clínico | psicóloga clínica, n m, f
  • fr  psychologue clinicien | psychologue clinicienne, n m, f
  • en  clinical psychologist, n

Salut mental i addiccions

Definición
Professional de la psicologia que té per especialitat l'estudi, el diagnòstic, el tractament amb psicoteràpia i la rehabilitació de les persones amb un trastorn mental o una addicció.

Nota

  • 1. El psicòleg clínic o la psicòloga clínica també col·labora en la promoció de la salut mental, fomenta la prevenció, identifica factors de risc per a prevenir-los, proporciona assessorament i detecta situacions de crisi, tant en l'esfera individual com en la familiar i la comunitària, i hi intervé.
  • 2. El psicòleg clínic o la psicòloga clínica forma part d'un equip multidisciplinari. És present en l'àmbit comunitari i en les unitats d'hospitalització de salut mental.
  • ca  psicolingüística, n f
  • es  psicolingüística, n f
  • es  sicolingüística, n f
  • fr  psycholinguistique, n f
  • en  psycholinguistics, n
  • de  Psycholinguistik, n f

Psiquiatria

Definición
Estudi dels factors mentals, intel·lectuals i relacionals que influeixen en la gènesi, l'estructuració, l'expressió i la comprensió del llenguatge.
  • ca  psicologia, n f
  • es  psicología, n f
  • en  psychology

Fisioteràpia

Definición
Ciència que estudia el comportament objectiu i els processos mentals subjectius dels éssers humans, considerats individualment i com a membres d'un grup social.