psicogen -ògena
psicogen -ògena
Psiquiatria
- ca psicogen -ògena, adj
- es psicógeno -na, adj
- es sicógeno -na, adj
- fr psychogène, adj
- en psychogenic, adj
- de psychogen, adj
Psiquiatria
Definición
Dit de l'element, factor o situació que determinen la psicogènesi.
psicogènesi
psicogènesi
Fisioteràpia
- ca psicogènesi, n f
- es psicogénesis, n f
- en psychogenesis
Fisioteràpia
Definición
Gènesi i formació de la ment, a partir dels esdeveniments psíquics, la influència dels quals determina les formes i les manifestacions psíquiques normals o patològiques de l'individu.
psicogènesi
psicogènesi
Psiquiatria
- ca psicogènesi, n f
- es psicogénesis, n f
- es sicogénesis, n f
- fr psychogenèse, n f
- en psychogenesis, n
- de Psychogenese, n f
Psiquiatria
Definición
Gènesi i formació de la ment, a partir dels esdeveniments psíquics, la influència dels quals determina les formes i manifestacions psíquiques normals o patològiques de l'individu.
psicogènia
psicogènia
Psiquiatria
- ca psicogènia, n f
- es psicogenia, n f
- es sicogenia, n f
- fr psychogénie, n f
- en psychogeny, n
- de Psychogenie, n f
Psiquiatria
Definición
Disciplina que estudia la influència dels factors psíquics en la gènesi d'un determinat trastorn.
psicogeriatria
psicogeriatria
Psiquiatria
- ca psicogeriatria, n f
- es psicogeriatría, n f
- es sicogeriatría, n f
- fr psychogériatrie, n f
- en psychogeriatrics, n
- de Psychogeriatrie, n f
Psiquiatria
Definición
Branca de la psiquiatria que s'ocupa dels trastorns mentals propis de la gent gran.
psicografia
psicografia
Psiquiatria
- ca psicografia, n f
- es psicografía, n f
- es sicografía, n f
- fr psychographie, n f
- en psychography, n
- de Psychographie, n f
Psiquiatria
Definición
Part de la història clínica que s'ocupa del desenvolupament psicològic i emocional de l'individu en relació amb els símptomes que manifesta.
psicoimmunologia
psicoimmunologia
Psiquiatria
- ca psicoimmunologia, n f
- es psicoinmunología, n f
- es sicoinmunología, n f
- fr psychoimmunologie, n f
- en psychoimmunology, n
- de Psychoimmunologie, n f
Psiquiatria
Definición
Estudi de la relació entre les respostes immunitàries i els fenòmens cerebrals i psicològics.
psicòleg clínic | psicòloga clínica
psicòleg clínic | psicòloga clínica
Salut mental i addiccions
- ca psicòleg clínic | psicòloga clínica, n m, f
- es psicólogo clínico | psicóloga clínica, n m, f
- fr psychologue clinicien | psychologue clinicienne, n m, f
- en clinical psychologist, n
Salut mental i addiccions
Definición
Professional de la psicologia que té per especialitat l'estudi, el diagnòstic, el tractament amb psicoteràpia i la rehabilitació de les persones amb un trastorn mental o una addicció.
Nota
- 1. El psicòleg clínic o la psicòloga clínica també col·labora en la promoció de la salut mental, fomenta la prevenció, identifica factors de risc per a prevenir-los, proporciona assessorament i detecta situacions de crisi, tant en l'esfera individual com en la familiar i la comunitària, i hi intervé.
- 2. El psicòleg clínic o la psicòloga clínica forma part d'un equip multidisciplinari. És present en l'àmbit comunitari i en les unitats d'hospitalització de salut mental.
psicolingüística
psicolingüística
Psiquiatria
- ca psicolingüística, n f
- es psicolingüística, n f
- es sicolingüística, n f
- fr psycholinguistique, n f
- en psycholinguistics, n
- de Psycholinguistik, n f
Psiquiatria
Definición
Estudi dels factors mentals, intel·lectuals i relacionals que influeixen en la gènesi, l'estructuració, l'expressió i la comprensió del llenguatge.
psicologia
psicologia
Fisioteràpia
- ca psicologia, n f
- es psicología, n f
- en psychology
Fisioteràpia
Definición
Ciència que estudia el comportament objectiu i els processos mentals subjectius dels éssers humans, considerats individualment i com a membres d'un grup social.