Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de ciències de la salut

Presentación
helicotrema helicotrema

Otorrinolaringologia

  • ca  helicotrema, n m
  • es  helicotrema
  • en  helicotrema
  • TA  helicotrema

Otorrinolaringologia

Definición
Obertura que connecta la rampa timpànica amb la rampa vestibular al vèrtex de la còclea.
helioteràpia helioteràpia

Fisioteràpia

  • ca  helioteràpia, n f
  • ca  bany de sol, n m sin. compl.
  • ca  cura de sol, n f sin. compl.
  • es  helioterapia, n f
  • en  heliotherapy

Fisioteràpia

Definición
Mètode terapèutic basat en l'exposició de la totalitat o d'una part del cos als raigs solars, destinat al tractament de diverses malalties.

Nota

  • La denominació bany de sol és pròpia d'un registre col·loquial.
  • ca  hèlix, n f
  • es  hélix
  • en  helix
  • TA  helix

Anatomia humana

  • ca  hèlix, n f
  • es  hélix
  • en  helix
  • TA  helix

Otorrinolaringologia

Definición
Replec semicircular que limita el pavelló de l'orella per davant, per dalt i per darrere.
helmint helmint

Malalties infeccioses

  • ca  helmint, n m
  • ca  cuc, n m sin. compl.
  • ca  verm, n m sin. compl.
  • es  gusano, n m
  • es  helminto, n m
  • es  verme, n m
  • fr  helminthe, n m
  • fr  ver, n m
  • en  helminth, n
  • en  worm, n

Malalties infeccioses

Definición
Paràsit pluricel·lular no microscòpic, invertebrat, amb el cos tou, cilíndric, llarg i prim, generalment contràctil i sovint segmentat, que pot pertànyer a molt diversos grups taxonòmics.

Nota

  • La denominació helmint prové del grec helmins -inthos 'cuc'.
helmint helmint

Seguretat alimentària

  • ca  helmint, n m
  • es  helminto, n m
  • fr  helminthe, n m
  • en  helminth, n

Seguretat alimentària

Definición
Cuc, especialment cuc intestinal, paràsit de l'ésser humà i d'animals.

Nota

  • 1. La forma infestant dels helmints pot presentar-se lliure en el medi o estar integrada en teixits de l'hoste intermediari.
  • 2. Els helmints rellevants en seguretat alimentària són els nematodes dels gèneres Anisakis, Eustrongylides i Trichinella i les espècies Ascaris lumbricoides i Trichuris trichiura, i els cestodes dels gèneres Diphyllobothrium i Taenia.
  • 3. Els helmints són un perill biològic.
hemacitòmetre hemacitòmetre

Aparells sanitaris

  • ca  hemacitòmetre, n m
  • ca  hematocitòmetre, n m
  • ca  hemocitòmetre, n m
  • es  hemacitómetro, n m
  • es  hematímetro, n m
  • es  hematocitómetro, n m
  • es  hemocitómetro, n m
  • fr  hématimètre, n m
  • fr  hémocytomètre, n m
  • en  haemacytometer, n
  • en  haematimeter, n
  • en  haematocytometer, n
  • en  haemocytometer, n
  • en  hemacytometer, n
  • en  hematimeter, n
  • en  hematocytometer, n
  • en  hemocytometer, n

Aparells sanitaris

Definición
Aparell que s'utilitza per a fer el recompte al microscopi de les cèl·lules hemàtiques en relació amb el volum sanguini, que habitualment es compon d'una pipeta calibrada, per a aspirar i diluir la sang, i d'un portaobjectes de vidre gruixut amb una ranura rectangular que crea una cambra gravada amb una quadrícula.

Nota

  • L'hemacitòmetre és un aparell per al recompte manual, però actualment també s'utilitzen comptadors automatitzats.
hemaglutinina hemaglutinina

Immunologia

  • ca  hemoaglutinina, n f
  • ca  hemaglutinina, n f sin. compl.
  • es  hemaglutinina
  • fr  hémagglutinine
  • en  hemagglutinin

Immunologia

Definición
Substància que aglutina eritròcits.

Nota

  • Per exemple, les lectines, els anticossos específics o l'antigen HA del virus de la grip A.
hemangièctasi hipertròfica hemangièctasi hipertròfica

Fisioteràpia

  • ca  síndrome de Klippel-Trénaunay, n f
  • ca  angièctasi displàstica congènita, n f sin. compl.
  • ca  elefantiasi angiomatosa congènita, n f sin. compl.
  • ca  hemangièctasi hipertròfica, n f sin. compl.
  • ca  hipertròfia hemangiectàtica, n f sin. compl.
  • ca  nevus varicós osteohipertròfic, n m sin. compl.
  • ca  síndrome de Klippel-Trénaunay-Weber, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de l'angioosteohipertròfia, n f sin. compl.
  • es  enfermedad de Klippel-Trénaunay, n f
  • es  síndrome de Klippel-Trénaunay, n m
  • en  Klippel-Trénaunay syndrome
  • en  Klippel-Trénaunay-Weber syndrome

Fisioteràpia

Definición
Facomatosi que afecta tota una extremitat, especialment una extremitat inferior, i la part de tronc corresponent, caracteritzada per la presència d'hemangiomes cutanis, habitualment del tipus flami, distribuïts profusament, de varices i d'hipertròfia òssia i de les parts toves.

Nota

  • 1. La síndrome de Klippel-Trénaunay sovint s'acompanya de nombroses fístules arteriovenoses i menys freqüentment de limfoedema, úlceres varicoses i disqueratosi.
  • 2. La denominació síndrome de Klippel-Trénaunay-Weber es reserva per quan predominen les fístules arteriovenoses.
hemangiomatosi capil·lar pulmonar hemangiomatosi capil·lar pulmonar

Malalties minoritàries

  • ca  hemangiomatosi capil·lar pulmonar, n f
  • es  hemangiomatosis capilar pulmonar, n f
  • fr  hémangiomatose capillaire pulmonaire, n f
  • en  pulmonary capillary hemangiomatosis, n
  • cod  199241

Malalties minoritàries