Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionaris cartogràfics

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  real de precisió doble, n m
  • es  real de precisión doble
  • en  double precision real number

Teledetecció > Models de dades i formats

Definición
Tipus informàtic que permet emmagatzemar nombres reals emprant 64 bits (8 bytes) per a la seva codificació, la qual cosa permet entre 15 i 16 xifres significatives i un interval aproximat de valors de ±1.7·10±308.

En teledetecció, el real de precisió doble és el tipus utilitzat per a emmagatzemar dades que requereixin un gran nombre de xifres significatives, com ara coordenades terrestres amb precisió superior a un metre.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  real de precisió simple, n m
  • es  real de precisión simple
  • en  single precision real number

Teledetecció > Models de dades i formats

Definición
Tipus informàtic que permet emmagatzemar nombres reals emprant 32 bits (4 bytes) per a la seva codificació, la qual cosa permet entre 6 i 7 xifres significatives i un interval aproximat de valors de ±3.4·10±38.

En teledetecció, el real de precisió simple és el tipus més utilitzat per a emmagatzemar reals, ja que només en certs casos és necessari l'ús de reals de precisió doble.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  Real Time Kinematic
  • ca  RTK sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació

Definición
Protocol de GPS diferencial basat en la fase portadora del senyal dels sistemes de navegació global per satèl·lit, entre d'altres GPS, GLONASS o, en el futur, Galileo.

Permet assolir precisions de centímetres, superiors a la precisió obtinguda mitjançant GPS diferencial basat en codi, que és típicament d'1 m.

Nota

  • Literalment, cinemàtic en temps real.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  realçament d'imatges, n m
  • es  realce de imágenes
  • en  image enhancement

Fotogrametria

Definición
Tècnica de millora de la qualitat interpretativa de la informació d'una imatge per a destacar-ne algunes característiques o atenuar-ne d'altres, amb la finalitat de facilitar-ne la interpretació, l'anàlisi o el processament.

Nota

  • Les tècniques de realçament d'imatges poden operar en el domini espacial, transformant directament els nivells digitals dels píxels, o en el domini de la freqüència, de forma indirecta, transformant els nivells digitals en la imatge mitjançant l'aplicació de la transformada de Fourier.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  realçament de contorns, n m
  • es  realce de contornos
  • en  edge enhancement

Teledetecció > Processament d'imatges

Definición
Tipus de millorament d'imatge que té com a objectiu destacar les àrees de transició en una imatge, principalment emfasitzant les entitats lineals com carreteres, rius, límits de parcel·les, estructures geomorfològiques, etc.

Els mètodes poden ser més forçats i destacar molt clarament els contorns, mentre que la resta de la imatge queda fortament alterada, com en el cas del filtre de Sobel i el filtre de Prewitt (vegeu també filtre direccional), o bé ser més suaus, com en el cas de l'enfocament d'imatge.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  realçament de vores, n m
  • es  realce de bordes
  • en  edge enhancement

Fotogrametria

Definición
Realçament d'imatges que té com a objectiu maximitzar la localització de les vores, de manera que millori el contrast local i augmenti l'acutància.

Nota

  • Algunes tècniques de realçament de vores utilitzades són la màscara borrosa i la llindarització. Té l'efecte secundari de realçar el soroll aleatori.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  realçament radiomètric, n m
  • es  realce radiométrico
  • en  radiometric enhancing

Fotogrametria

Definición
Realçament d'imatges que té com a objectiu maximitzar la informació radiomètrica continguda en una imatge.

Nota

  • El realçament radiomètric es realitza en el domini de la freqüència aplicant funcions de transformació lineals o no lineals, que destaquen determinats intervals de nivells digitals i n'eclipsen d'altres en funció de l'estructura de l'histograma.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  realitat augmentada, n f
  • es  realidad ampliada
  • en  augmented reality
  • en  AR sigla

Fotogrametria

Definición
Tècnica de combinació d'imatges obtingudes en temps real amb dades o imatges obtingudes d'un repositori independent i a distància, de forma interactiva i en un entorn tridimensional.

Nota

  • La realitat augmentada va ser proposada per Steven Feiner el 2002.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  realitat virtual, n f
  • es  realidad virtual
  • en  virtual reality

Fotogrametria

Definición
Simulació d'entorns tridimensionals mitjançant una tecnologia informàtica que permet a l'usuari o l'operador manipular les variables i els objectes.

Nota

  • La realitat virtual s'utilitza en el disseny de prototips industrials, en planificació territorial i ambiental, en anàlisi i disseny urbans, en arquitectura, en patrimoni cultural i de museus i en enginyeria industrial.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  realitat virtual, n f
  • es  realidad virtual
  • en  virtual reality

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Gràfics per ordinador

Definición
Conjunt de tècniques computacionals per a crear entorns físicament inexistents que l'usuari pot percebre per mitjà de sensacions òptiques, tàctils i acústiques.

Nota

  • La realitat virtual requereix l'ús de dispositius especials per a percebre les sensacions que recreen la situació virtual. Es considera que pot tenir aplicació en el camp dels sistemes d'informació geogràfica per a millorar les tècniques de visualització d'informació geoespacial, com també per a desenvolupar noves formes d'interfícies d'usuari.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8