rectificació diferencial
rectificació diferencial
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Fotogrametria
- ca ortorectificació, n f
- ca rectificació diferencial, n f sin. compl.
- es ortorrectificación
- es rectificación diferencial
- en differential rectification
- en orthorectification
- en orthoresampling
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Fotogrametria
Definición
Procés de correcció de les distorsions planimètriques i altimètriques d'una imatge o d'una fotografia aèria a partir d'un model digital d'elevacions, que permet obtenir ortoimatges o ortofotografies.
Nota
- L'ortorectificació requereix un model digital d'elevacions acurat i d'alta resolució per a corregir les distorsions causades pel relleu.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
rectificació diferencial
rectificació diferencial
Fotogrametria
- ca rectificació diferencial, n f
- ca ortorectificació, n f sin. compl.
- es ortorrectificación
- es rectificación diferencial
- en differential rectification
- en orthorectification
- en orthoresampling
Fotogrametria
Definición
Rectificació que es realitza segons un model digital d'elevacions.
Nota
- La rectificació diferencial transforma la imatge en projecció central en una imatge en projecció ortogonal situant els objectes en posició ortogràfica i obtenint una ortofotografia. La correcció del desplaçament per l'altura elimina les diferències d'escala i la correcció de la inclinació la converteix en una fotografia vertical vertadera. El procés es veu dificultat per l'existència de punts morts, ombres o grans desnivells. La qualitat de l'ortofotografia depèn de la qualitat del model digital d'elevacions i dels errors produïts en la interpolació.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
rectificació diferencial
rectificació diferencial
Fotogrametria
- ca rectificació diferencial, n f
- es rectificación diferencial
- en differential rectification
- en orthoresampling
Fotogrametria
Definición
Rectificació de les petites àrees en les quals s'ha fragmentat una imatge.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
rectificació geomètrica
rectificació geomètrica
Teledetecció > Georeferenciació
- ca rectificació, n f
- ca rectificació geomètrica, n f sin. compl.
- es rectificación
- es rectificación geométrica sin. compl.
- en rectifying
- en geometric rectification sin. compl.
Teledetecció > Georeferenciació
Definición
Correcció geomètrica aplicada a imatges preses amb un sensor que, per les seves característiques, genera les distorsions pròpies d'una geometria de visió projectiva (ja sigui línia a línia o de forma cònica en captadors d'imatges senceres), la qual permet convertir-les en imatges que no presenten desplaçaments2 per la inclinació de la captació, per la curvatura terrestre o per la cinemàtica o la geometria de visió (és a dir, esdevenen en projecció ortogonal), però sense corregir els desplaçaments del relleu ni, habitualment, altres distorsions sistemàtiques com refraccions òptiques o atmosfèriques.
Quan la imatge que es vol corregir ha estat obtinguda amb un captador d'imatges senceres de geometria de visió cònica i té un abast territorial prou petit perquè la curvatura terrestre sigui negligible (cas típic de les adquisicions efectuades amb una càmera fotogràfica aeroportada), les rectificacions es duen a terme amb una transformació bidimensional projectiva de 8 paràmetres. Tanmateix, la seva qualitat només resulta mínimament acceptable si no hi ha gaire relleu, cosa que fa que no sigui el procediment d'elecció en entorns professionals o acadèmics com a mecanisme generador de productes cartogràfics finals, sinó que ho sigui l'ortorectificació.
D'altra banda, quan la imatge que es vol corregir ha estat obtinguda amb altres sensors o en altres situacions, i el desplaçament del relleu no es pot tenir en compte o no es considera rellevant (imatges preses a molta altura i amb resolucions espacials de centenars de quilòmetres o menys detallades, zones molt planes, etc.), són d'aplicació les triangulacions de Delaunay (quan les deformacions no són modelitzables de forma global), els models polinòmics o els models orbitals (tots en les variants que no consideren l'orografia). Com en el primer cas, però, si el desplaçament del relleu és rellevant convindrà aplicar ortorectificació.
Quan la imatge que es vol corregir ha estat obtinguda amb un captador d'imatges senceres de geometria de visió cònica i té un abast territorial prou petit perquè la curvatura terrestre sigui negligible (cas típic de les adquisicions efectuades amb una càmera fotogràfica aeroportada), les rectificacions es duen a terme amb una transformació bidimensional projectiva de 8 paràmetres. Tanmateix, la seva qualitat només resulta mínimament acceptable si no hi ha gaire relleu, cosa que fa que no sigui el procediment d'elecció en entorns professionals o acadèmics com a mecanisme generador de productes cartogràfics finals, sinó que ho sigui l'ortorectificació.
D'altra banda, quan la imatge que es vol corregir ha estat obtinguda amb altres sensors o en altres situacions, i el desplaçament del relleu no es pot tenir en compte o no es considera rellevant (imatges preses a molta altura i amb resolucions espacials de centenars de quilòmetres o menys detallades, zones molt planes, etc.), són d'aplicació les triangulacions de Delaunay (quan les deformacions no són modelitzables de forma global), els models polinòmics o els models orbitals (tots en les variants que no consideren l'orografia). Com en el primer cas, però, si el desplaçament del relleu és rellevant convindrà aplicar ortorectificació.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
rectificació gràfica
rectificació gràfica
Fotogrametria
- ca rectificació gràfica, n f
- es rectificación gráfica
- en graphical rectification
Fotogrametria
Definición
Rectificació basada en una relació doble realitzada amb el mètode de les cintes de paper.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
rectificació simple
rectificació simple
Fotogrametria
- ca rectificació simple, n f
- es enderezamiento
- es rectificación simple
- en rubber-sheeting
- en simple rectification
Fotogrametria
Definición
Rectificació que es realitza mitjançant canvis d'escala i moviments de translació i rotació.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
rectificació trinocular
rectificació trinocular
Fotogrametria
- ca rectificació trinocular, n f
- es rectificación trinocular
- en trinocular rectification
Fotogrametria
Definición
Rectificació en la qual les imatges es transformen de manera que les línies epipolars coincideixin amb les files o columnes de la imatge, fet que permet augmentar l'eficiència de la correspondència.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
rectificador
rectificador
Fotogrametria
- ca rectificador, n m
- es rectificador
- en rectifier
- en rectifying enlarger
Fotogrametria
Definición
Dispositiu per a realitzar la rectificació simple d'una imatge, per transformació projectiva, format per una ampliadora que projecta una imatge sobre un pla inclinat amb el mateix angle que la presa.
Nota
- Els plans del portaplaques, la lent del projector i l'àrea de projecció d'un rectificador es poden modificar independentment. La distància entre la lent i el pla pot modificar-se per a realitzar una amplificació.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
rectificador automàtic
rectificador automàtic
Fotogrametria
- ca rectificador automàtic, n m
- es rectificador automático
- en automatic rectifier
Fotogrametria
Definición
Rectificador que permet ajustar automàticament la condició de Scheimpflug i regular la distància de projecció.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
recuperació
recuperació
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
- ca recuperació de dades, n f
- ca recuperació, n f sin. compl.
- es recuperación
- es recuperación de datos
- en data retrieval
- en retrieval
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
Definición
Operació que obté dades emmagatzemades, d'una base de dades o un fitxer, com a resultat d'una consulta explícita o implícita en altres operacions.
Nota
- Les operacions de recuperació de dades no modifiquen ni operen sobre les dades en si, per oposició a les operacions de manipulació o transformació de dades. En els SIG són operacions de recuperació de dades les consultes i seleccions alfanumèriques o espacials, la visualització i l'elaboració de mapes.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8