ràtio
ràtio
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística
- ca ràtio, n f
- es ratio
- en ratio
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística
Definición
Quocient entre dues variables per a comparar-ne la magnitud.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
ratlla espectral
ratlla espectral
Teledetecció > Radiometria
- ca ratlla espectral, n f
- ca línia espectral, n f sin. compl.
- es raya espectral
- es línea espectral sin. compl.
- en spectral line
Teledetecció > Radiometria
Definición
Discontinuïtat en forma de línia més clara o més fosca que el seu entorn que s'aprecia en un espectre de longituds d'ona continu i uniforme.
Una ratlla espectral es produeix per l'excés o la deficiència de fotons en un interval estret de longituds d'ona.
En són exemples les ratlles de Fraunhofer, un conjunt de línies fosques que aquest científic ja va observar, el 1814, que apareixen en l'espectre solar.
Una ratlla espectral es produeix per l'excés o la deficiència de fotons en un interval estret de longituds d'ona.
En són exemples les ratlles de Fraunhofer, un conjunt de línies fosques que aquest científic ja va observar, el 1814, que apareixen en l'espectre solar.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ratllat horitzontal
ratllat horitzontal
Fotogrametria
- ca ratllat horitzontal, n m
- es rayado horizontal
- en streaking
Fotogrametria
Definición
Soroll consistent en la variació de la brillantor mitjana de les línies d'un monitor.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
ratolí
ratolí
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic
- ca ratolí, n m
- es ratón
- en mouse
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic
Definición
Dispositiu manual d'apuntament emprat per a interactuar amb la interfície gràfica dels programes d'ordinador.
Nota
- En els sistemes d'informació geogràfica, el ratolí serveix per a consultar i seleccionar elements, i també per a dibuixar o editar gràficament els elements.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
ratolí
ratolí
Cartografia > Informàtica
- ca ratolí, n m
- es ratón
- fr souris
- it mouse
- en mouse
- de Maus
Cartografia > Informàtica
Definición
Dispositiu de diàleg que transmet la informació necessària per al desplaçament de la busca per la pantalla d'un ordinador, i que sol incorporar uns botons per a activar determinades funcions.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
ratolí 3D
ratolí 3D
Fotogrametria
- ca ratolí 3D, n m
- es ratón 3D
- en 3D mouse
Fotogrametria
Definición
Ratolí que disposa de controls per al moviment bidimensional, com el ratolí comú, i rodes i botons programables per a controlar independentment el moviment en els eixos x, y, i z, fet que permet la translació i la rotació d'un objecte gràfic tridimensional per la pantalla, utilitzat en una estació fotogramètrica digital.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
ratolí de bola
ratolí de bola
Fotogrametria
- ca ratolí de bola, n m
- es bola de control
- es ratón de bola
- en track ball
Fotogrametria
Definición
Dispositiu de control tridimensional utilitzat per a realitzar el maneig i el processament en una estació fotogramètrica digital que consisteix en una bola rotatòria amb sensors que detecten el moviment en els dos eixos, associada a botons addicionals per a estendre'n les funcions.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
RBV
RBV
Teledetecció > Sensors
- ca RBV, n m
- ca Return Beam Vidicon, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Return Beam Vidicon, 'vidicó de retorn de feix'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie Landsat (concretament als Landsat-1, Landsat-2 i Landsat-3).
- En els satèl·lits Landsat-1 i Landsat-2 l'instrument és format per 3 càmeres de televisió, que permeten obtenir imatges en les regions espectrals del VIS i l'IRp amb una resolució espacial al nadir de 80 m i una cobertura territorial de 185 km (dallada), en bandes denominades numèricament de manera correlativa.
- En el satèl·lit Landsat-3 l'instrument és format per dues càmeres, que permeten obtenir imatges pancromàtiques amb una resolució espacial al nadir de 30 m i una cobertura territorial d'uns 180 km (dallada).
La resolució temporal és de 18 dies.
Informació tècnica del sensor als Landsat-1 i Landsat-2:
- FOV (°)[c]: 11.72715
- Dallada (km): 185
- IFOV (mrad) [c]: 0.08889
- Resolució espacial (m): 80 (visió nadiral), 81.03 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes)[c]: 2312 (dallada/costat_nadir)
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): 01: [480,580]; 02: [580,680]; 03: [700,830]
Informació tècnica del sensor al Landsat-3:
- FOV (°)[c]: 11.41280
- Dallada (km): 180
- IFOV (mrad) [c]: 0.03333
- Resolució espacial (m): 30 (visió nadiral), 30.37 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes)[c]: 6000 (dallada/costat_nadir)
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): 01: [505,750]; 02: [505,750]
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie Landsat (concretament als Landsat-1, Landsat-2 i Landsat-3).
- En els satèl·lits Landsat-1 i Landsat-2 l'instrument és format per 3 càmeres de televisió, que permeten obtenir imatges en les regions espectrals del VIS i l'IRp amb una resolució espacial al nadir de 80 m i una cobertura territorial de 185 km (dallada), en bandes denominades numèricament de manera correlativa.
- En el satèl·lit Landsat-3 l'instrument és format per dues càmeres, que permeten obtenir imatges pancromàtiques amb una resolució espacial al nadir de 30 m i una cobertura territorial d'uns 180 km (dallada).
La resolució temporal és de 18 dies.
Informació tècnica del sensor als Landsat-1 i Landsat-2:
- FOV (°)[c]: 11.72715
- Dallada (km): 185
- IFOV (mrad) [c]: 0.08889
- Resolució espacial (m): 80 (visió nadiral), 81.03 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes)[c]: 2312 (dallada/costat_nadir)
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): 01: [480,580]; 02: [580,680]; 03: [700,830]
Informació tècnica del sensor al Landsat-3:
- FOV (°)[c]: 11.41280
- Dallada (km): 180
- IFOV (mrad) [c]: 0.03333
- Resolució espacial (m): 30 (visió nadiral), 30.37 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes)[c]: 6000 (dallada/costat_nadir)
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): 01: [505,750]; 02: [505,750]
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
RDSA
RDSA
Teledetecció > Sensors
- ca RDSA, n m
Teledetecció > Sensors
Definición
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit MONITOR-E-1 destinat majoritàriament a l'estudi de la superfície de la Terra.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS [540,590 nm; 630,680 nm] i l'IRp [790,900 nm], en 3 bandes amb una resolució espacial al nadir de 20 m. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 160 km (dallada). El satèl·lit presenta capacitat d'apuntament transversal i longitudinal a la traça (±30°) amb un camp d'observació d'uns 890 km.
Aquest sensor opera alhora amb el sensor PSA, a bord de la mateixa plataforma.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS [540,590 nm; 630,680 nm] i l'IRp [790,900 nm], en 3 bandes amb una resolució espacial al nadir de 20 m. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 160 km (dallada). El satèl·lit presenta capacitat d'apuntament transversal i longitudinal a la traça (±30°) amb un camp d'observació d'uns 890 km.
Aquest sensor opera alhora amb el sensor PSA, a bord de la mateixa plataforma.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
real
real
Teledetecció > Models de dades i formats
- ca real, n m
- ca nombre real, n m sin. compl.
- es real
- es número real sin. compl.
- en real
- en real number sin. compl.
Teledetecció > Models de dades i formats
Definición
Nombre que es pot expressar com a límit d'una successió de nombres racionals.
En informàtica els reals s'expressen habitualment a través de tipus numèrics especials anomenats tipus de punt flotant. En aquests tipus els bits descriuen el signe del valor, un cert nombre de xifres significatives (part anomenada mantissa), el signe de l'exponent i l'exponent. En molts casos, els tipus de punt flotant només representen de forma aproximada els valors que pretesament emmagatzemen; per exemple, quan el valor té infinits decimals (siguin periòdics o no) o quan el nombre de xifres significatives és més gran que el que admet la mantissa.
Els tipus de punt flotant són substancialment més lents de processament que els enters i en molts casos requereixen més espai d'emmagatzematge informàtic, fet que, combinat amb l'enorme volum d'informació que es gestiona en el camp de la teledetecció, comporta que en aquesta disciplina la majoria de dades captades pels sensors, transmeses i emmagatzemades es gestionin amb tipus enters, aplicant una funció lineal que converteix els valors reals a enters que proporcionin una resolució suficient per a no perdre exactitud en les mesures o càlculs. Tanmateix, com que el treball amb reals també és necessari en algunes situacions, hom utilitza reals de precisió simple i reals de precisió doble.
En informàtica els reals s'expressen habitualment a través de tipus numèrics especials anomenats tipus de punt flotant. En aquests tipus els bits descriuen el signe del valor, un cert nombre de xifres significatives (part anomenada mantissa), el signe de l'exponent i l'exponent. En molts casos, els tipus de punt flotant només representen de forma aproximada els valors que pretesament emmagatzemen; per exemple, quan el valor té infinits decimals (siguin periòdics o no) o quan el nombre de xifres significatives és més gran que el que admet la mantissa.
Els tipus de punt flotant són substancialment més lents de processament que els enters i en molts casos requereixen més espai d'emmagatzematge informàtic, fet que, combinat amb l'enorme volum d'informació que es gestiona en el camp de la teledetecció, comporta que en aquesta disciplina la majoria de dades captades pels sensors, transmeses i emmagatzemades es gestionin amb tipus enters, aplicant una funció lineal que converteix els valors reals a enters que proporcionin una resolució suficient per a no perdre exactitud en les mesures o càlculs. Tanmateix, com que el treball amb reals també és necessari en algunes situacions, hom utilitza reals de precisió simple i reals de precisió doble.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
