nom alternatiu
nom alternatiu
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació
- ca nom alternatiu, n m
- es nombre alternativo
- en alternate name
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació
Definición
Cadascuna de les variants secundàries del nom d'un carrer.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
nom genèric
nom genèric
Cartografia > Toponímia, lingüística i lèxic
- ca nom genèric, n m
- es nombre genérico
- fr nom générique
- it nome generico
- en generic noun
- de Gattungsnahme
Cartografia > Toponímia, lingüística i lèxic
Definición
Mot de significat general referit a una classe natural d'objectes.
Nota
-
1. Cada nom genèric pot formar part d'una denominació específica, que constitueix el topònim pròpiament dit.
2. Són exemples de nom genèric riu, muntanya, puig, golf, font, costa, península, canal, mar, carrer o plaça. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
nombre complex
nombre complex
Teledetecció
- ca nombre complex, n m
- es número complejo
- en complex number
Teledetecció
Definición
Nombre que s'utilitza en els sistemes de radar per a representar un senyal que requereix mesures de magnitud i de fase.
Generalment el nombre complex és representat per un parell de nombres: el component de fase (I) i el component de quadratura (Q).
Per a qualsevol nombre complex a, la relació entre I i Q s'expressa mitjançant l'equació
a = r·e jφ = I + jQ,
on I es defineix com I = r·cos φ, j es defineix com j = √-1 i Q es defineix com Q = r·sin φ. En la notació exponencial, r és la magnitud i φ és la fase del nombre a, que és l'amplitud.
Per a sistemes coherents com els radars d'obertura sintètica, el paper dels nombres complexos és una part essencial del senyal, ja que la fase del senyal s'utilitza en el processador per a obtenir una resolució elevada.
Generalment el nombre complex és representat per un parell de nombres: el component de fase (I) i el component de quadratura (Q).
Per a qualsevol nombre complex a, la relació entre I i Q s'expressa mitjançant l'equació
a = r·e jφ = I + jQ,
on I es defineix com I = r·cos φ, j es defineix com j = √-1 i Q es defineix com Q = r·sin φ. En la notació exponencial, r és la magnitud i φ és la fase del nombre a, que és l'amplitud.
Per a sistemes coherents com els radars d'obertura sintètica, el paper dels nombres complexos és una part essencial del senyal, ja que la fase del senyal s'utilitza en el processador per a obtenir una resolució elevada.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
nombre d'Abbe
nombre d'Abbe
Fotogrametria
- ca nombre d'Abbe, n m
- es número de Abbe
- en Abbe number
- en V-number
- sbl V
Fotogrametria
Definición
Magnitud adimensional característica de les propietats de dispersió òptica d'un material, expressada com la variació de l'índex de refracció en funció de la longitud d'ona.
Nota
-
1. El vidre flint té un nombre d'Abbe inferior a 50 i el vidre crown, superior a 50. Un valor alt indica una dispersió baixa, mentre que un valor baix assenyala una elevada dispersió de les longituds d'ona quan la radiació es refracta.
2. El nombre d'Abbe pren el nom d'Ernst Karl Abbe (1840-1905). -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
nombre d'ona
nombre d'ona
Teledetecció
- ca nombre d'ona, n m
- es número de onda
- en wavenumber
- sbl k
Teledetecció
Definición
Constant característica d'una ona, definida com la magnitud del vector1 de l'ona, k = 2π/λ (en aquest cas denominada sovint també nombre d'ona angular o nombre d'ona circular), on k és el nombre d'ona i λ és la longitud d'ona.
També es pot definir com el nombre d'ones per unitat de distància, k = 1/λ, on k és el nombre d'ona i λ és la longitud d'ona.
En teledetecció se sol expressar en cm-1 (en cas de nombres d'ona angulars, en rad·m-1).
També es pot definir com el nombre d'ones per unitat de distància, k = 1/λ, on k és el nombre d'ona i λ és la longitud d'ona.
En teledetecció se sol expressar en cm-1 (en cas de nombres d'ona angulars, en rad·m-1).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
nombre enter
nombre enter
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica
- ca nombre enter, n m
- ca enter, n m sin. compl.
- es entero
- es número entero
- en integer
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica
Definición
Nombre que es pot expressar com la diferència, positiva, negativa o nul·la, entre dos nombres naturals.
Nota
-
1. Un nombre enter correspon, intuïtivament, a un nombre sense fracció decimal.
2. La implementació informàtica distingeix entre enters curts (2 bytes, valors de -32768 a +32767, 65.536 valors diferents en total) i enters llargs (4 o 8 bytes, més de 4.000 milions o més de 18 trilions de valors, respectivament), segons el nombre de bytes destinats a representar-los i, en conseqüència, el nombre de dígits significatius disponibles (xifres expressables). -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
nombre f
nombre f
Fotogrametria
- ca nombre f, n m
- es número f
- en f-number
- en f-ratio
- en f-stop
- sbl f/#
Fotogrametria
Definición
Valor discret de l'obertura relativa d'una lent que segueix una progressió geomètrica amb un factor √2.
Nota
- Els valors estàndard segueixen la seqüència f/0,5, f/0,7, f/1,0, f/1,4, f/2,0, f/2,8, f/4,0, f/5,6, f/8,0, f/11,0, f/16,0, f/22,0, f/32,0, etc. Cada valor redueix a la meitat l'àrea d'obertura de l'anterior i la quantitat de radiació que entra en la lent per unitat de temps. En les càmeres aèries s'utilitzen nombres f compresos entre f/4,0 i f/5,6.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
nombre fotònic
nombre fotònic
Fotogrametria
- ca nombre fotònic, n m
- es número fotónico
- en photon number
- sbl Np
Fotogrametria
Definición
Nombre de fotons emesos per una font radiant en una longitud d'ona determinada, igual al quocient entre l'energia radiant i l'energia d'un fotó.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
nombre real
nombre real
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica
- ca nombre real, n m
- es número real
- en real number
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica
Definición
Nombre caracteritzat per tenir una part entera i una part fraccionària amb un nombre infinit de xifres decimals.
Nota
- La representació digital dels nombres reals, necessàriament finita, és sempre una aproximació de precisió limitada. Aquest fet té conseqüències per a l'emmagatzematge i tractament de les dades espacials de coordenades, que cal emmagatzemar amb precisió doble per tal de garantir una precisió suficient.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
nombre real
nombre real
Teledetecció > Models de dades i formats
- ca real, n m
- ca nombre real, n m sin. compl.
- es real
- es número real sin. compl.
- en real
- en real number sin. compl.
Teledetecció > Models de dades i formats
Definición
Nombre que es pot expressar com a límit d'una successió de nombres racionals.
En informàtica els reals s'expressen habitualment a través de tipus numèrics especials anomenats tipus de punt flotant. En aquests tipus els bits descriuen el signe del valor, un cert nombre de xifres significatives (part anomenada mantissa), el signe de l'exponent i l'exponent. En molts casos, els tipus de punt flotant només representen de forma aproximada els valors que pretesament emmagatzemen; per exemple, quan el valor té infinits decimals (siguin periòdics o no) o quan el nombre de xifres significatives és més gran que el que admet la mantissa.
Els tipus de punt flotant són substancialment més lents de processament que els enters i en molts casos requereixen més espai d'emmagatzematge informàtic, fet que, combinat amb l'enorme volum d'informació que es gestiona en el camp de la teledetecció, comporta que en aquesta disciplina la majoria de dades captades pels sensors, transmeses i emmagatzemades es gestionin amb tipus enters, aplicant una funció lineal que converteix els valors reals a enters que proporcionin una resolució suficient per a no perdre exactitud en les mesures o càlculs. Tanmateix, com que el treball amb reals també és necessari en algunes situacions, hom utilitza reals de precisió simple i reals de precisió doble.
En informàtica els reals s'expressen habitualment a través de tipus numèrics especials anomenats tipus de punt flotant. En aquests tipus els bits descriuen el signe del valor, un cert nombre de xifres significatives (part anomenada mantissa), el signe de l'exponent i l'exponent. En molts casos, els tipus de punt flotant només representen de forma aproximada els valors que pretesament emmagatzemen; per exemple, quan el valor té infinits decimals (siguin periòdics o no) o quan el nombre de xifres significatives és més gran que el que admet la mantissa.
Els tipus de punt flotant són substancialment més lents de processament que els enters i en molts casos requereixen més espai d'emmagatzematge informàtic, fet que, combinat amb l'enorme volum d'informació que es gestiona en el camp de la teledetecció, comporta que en aquesta disciplina la majoria de dades captades pels sensors, transmeses i emmagatzemades es gestionin amb tipus enters, aplicant una funció lineal que converteix els valors reals a enters que proporcionin una resolució suficient per a no perdre exactitud en les mesures o càlculs. Tanmateix, com que el treball amb reals també és necessari en algunes situacions, hom utilitza reals de precisió simple i reals de precisió doble.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
