Fotogrametria
- ca nivell mitjà del mar, n m
- es nivel medio del mar
- en mean sea level
- en MSL sigla
Fotogrametria
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca nivell topogràfic, n m
- es nivel topográfico
- fr niveau à lunette
- fr niveau topographique
- it livello topografico
- en topographical level
- de Richtwaage
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Teledetecció > Visualització
- ca NV, n m
- ca nivell visual, n m sin. compl.
- es NV
- es nivel visual sin. compl.
- en VL
- en visual level sin. compl.
Teledetecció > Visualització
Definición
Si la imatge que es vol visualitzar és una sola banda espectral, té una resolució radiomètrica de 8 bits per píxel i s'empra una paleta de grisos de 256 nivells, els ND corresponen als NV.
Tanmateix, això no és així en diverses circumstàncies, entre les quals cal esmentar dos casos.
- En primer lloc, si s'aplica una operació de millorament de la visualització per expansió lineal del contrast, típicament els ND més baixos s'assignen al mateix NV mínim, mentre que els ND més alts s'assignen al mateix NV màxim, la qual cosa provoca que els NV intermedis s'assignin a ND en una correspondència de no identitat.
- D'altra banda, si el sensor té una resolució radiomètrica que proporciona un nombre potencial d'ND més gran o més petit que els típics 256 NV dels sistemes de visualització actuals, també és freqüent aplicar algun tipus de funció no identitat entre ND i NV.
Malgrat que els actuals sensors de teledetecció poden proporcionar en molts casos alguns milers d'ND per a cada banda espectral captada, com ara 1024, 2048, 4096, o fins i tot més, al final del segle XX es va estabilitzar el nombre d'NV que suporten la majoria de dispositius de visualització i impressió. En la majoria de sistemes i formats el límit es va establir en 256 nivells de gris i en 256 nivells de color per a cada component RGB de color, la qual cosa comporta disposar de 16.8 milions de colors possibles, un valor més que suficient, atès que l'ull humà només distingeix algunes desenes de nivells de gris i alguns milers de colors. Naturalment això no treu que sigui altament interessant que els sensors disposin d'un major nombre d'ND potencials, ja que resulten molt útils per a obtenir més qualitat en l'anàlisi digital de les imatges, ja sigui en processos de classificació, modelització numèrica, etc.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca NKAU, n f
- ca National Space Agency of Ukraine, n f sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definición
Agència, fundada l'any 1993, responsable del programa i la política espacial d'Ucraïna.
Entre d'altres, ha participat en la gestió dels satèl·lits de la sèrie OKEAN-O.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció
- ca milla nàutica, n f
- ca milla marina, n f sin. compl.
- ca NM, n f sin. compl.
- es milla náutica
- es milla marina sin. compl.
- es NM sin. compl.
- en nautical mile
- en air mile sin. compl.
- en NM sin. compl.
- en sea mile sin. compl.
Teledetecció
Definición
NM és l'acrònim de nautical mile ('milla nàutica').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca NMD, n f
- ca National Mapping Division, n f sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definición
Divisió de l'USGS encarregada de la gestió de les dades geoespacials bàsiques, i de l'aplicació i la difusió de les dades cartogràfiques i d'altres ciències de la Terra.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Plataformes
- ca NMP-EO-1, n m
- ca New Millennium Program-Earth Observing-1, n m sin. compl.
Teledetecció > Plataformes
Definición
(Vegeu també EO-1 n f.)
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
- ca no estacionarietat, n f
- es no estacionariedad
- en non-stationarity
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Cartografia > Teledetecció
- ca NOAA
Cartografia > Teledetecció
Definición
Nota
-
1. Els NOAA són la continuació de la sèrie TIROS, a partir del sisè llançament d'aquests. Dos satèl·lits (amb numeració parella i imparella, respectivament) treballen en sincronia per a oferir imatges cada 6 hores. La seva òrbita és heliosíncrona, a una altura nominal de 833 km. Actualment són operatius els NOAA 15,16,17 i 18. El principal sensor incorporat és l'AVHRR.
2. NOAA és un acrònim de l'anglès National Oceanic and Atmospheric Administration Satellite. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció
- ca National Oceanographic and Atmospheric Administration
- ca NOAA sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció
Definición
Al llarg de més d'un segle d'existència, ha desenvolupat nombrosos programes en multitud de camps científics i mediambientals, entre els quals hi ha diverses sèries de satèl·lits d'observació terrestre, coneguts popularment pel mateix nom de l'agència.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8