Back to top
  • ca  GPS diferencial, n m
  • ca  DGPS, n m sin. compl.
  • ca  GNSS diferencial, n m sin. compl.
  • es  GPS diferencial
  • es  DGPS sin. compl.
  • es  GNSS diferencial sin. compl.
  • en  differential GPS
  • en  DGPS sin. compl.
  • en  differential GNSS sin. compl.

Teledetecció

Definición
Tècnica de millora del posicionament basada en sistemes GPS o, per extensió, GNSS en què el receptor de l'usuari es comunica amb una o més estacions de referència, ja sigui en temps real via ràdio o en postprocés, per a millorar l'exactitud del posicionament.

De manera més general caldria denominar-lo GNSS diferencial, tot i que la denominació GPS diferencial no s'ha d'entendre aplicada només a l'ús de la constel·lació NAVSTAR-GPS, sinó a l'aplicació d'aquesta tècnica a través de qualsevol sistema GNSS.

Essencialment es basa en el fet que les estacions de referència proporcionen, a cada moment, les correccions en les tres direccions de l'espai tot comparant la seva posició, coneguda a priori, amb la que determinen a través de la lectura del sistema GNSS de què estan dotades. Les correccions són més acurades com més proper està l'usuari a l'estació de referència, i es considera que a partir d'uns 500 km les correccions no són efectives.

Vegeu EGNOS.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  dia dels SIG, n m
  • es  día de los SIG
  • en  GIS day

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació

Definición
Iniciativa mundial que té com a objectiu promoure el coneixement de la informació geogràfica entre els escolars i els ciutadans.

Nota

  • El dia dels SIG és un esdeveniment que es va iniciar l'any 1999. Entre altres actes, és un dia de portes obertes en què els proveïdors i les organitzacions usuàries de SIG mostren els seus productes, instal·lacions i projectes al públic.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  diafragma, n m
  • es  diafragma
  • en  diaphragm

Fotogrametria

Definición
Mecanisme d'una càmera que regula la mida del feix de raigs o quantitat de llum que passa per la lent i la profunditat de camp del sistema mitjançant la variació de l'obertura de la lent.

Nota

  • Habitualment el diafragma se situa entre els elements de la lent. El diafragma és poc comú en les càmeres fotogramètriques aèries, ja que els filtres permeten controlar la luminància, i la gran distància de la càmera a l'objecte evita haver de controlar la profunditat de camp. Els diafragmes es distingeixen per la manera d'operar, i els principals són el diafragma d'iris i el diafragma de disc.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  diafragma d'iris, n m
  • es  diafragma de iris
  • en  iris diaphragm

Fotogrametria

Definición
Diafragma format per un conjunt de làmines encavalcades que es tanquen i s'obren formant una obertura poligonal similar a l'iris de l'ull humà.

Nota

  • El diafragma d'iris és el tipus més habitual de diafragma.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  diafragma de disc, n m
  • es  diafragma de disco
  • en  rotating stops

Fotogrametria

Definición
Diafragma format per un disc rotatori amb obertures de mida creixent, que se situen en el pla de la lent.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  diafragma de Waterhouse, n m
  • es  diafragma de Waterhouse
  • en  Waterhouse diaphragm
  • en  Waterhouse stop

Fotogrametria

Definición
Diafragma intercanviable que consta de diverses obertures predefinides.

Nota

  • El diafragma de Waterhouse va ser desenvolupat per John Waterhouse el 1858 i actualment es considera obsolet.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  diagonal principal, n f
  • es  diagonal principal
  • en  main diagonal

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica

Definición
Conjunt de cel·les o posicions d'una matriu amb el mateix índex de fila i columna.

Nota

  • 1. El concepte de diagonal principal s'aplica a qualsevol matriu, quadrada o no.

    2. La diagonal principal té nombrosos casos d'aplicació en les dades geogràfiques. Per exemple, en una matriu de transició, la diagonal principal representa l'absència de canvis; en una matriu de confusió, l'absència d'error, i en una matriu d'orígens-destinacions, els desplaçaments o fluxos de cada localització amb si mateixa.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  diagrafia, n f
  • es  diagrafía
  • fr  diagraphie
  • it  diagrafia
  • en  log
  • de  Diagraphie

Cartografia > Gràfics i diagrames

Definición
Representació gràfica de l'enregistrament continu d'un paràmetre geofísic al llarg d'un sondatge.

Nota

  • Segons la metodologia emprada s'obtenen diagrafies instantànies, diferides, sòniques, de temperatures, etc.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  diagrama, n m
  • es  diagrama
  • en  diagram

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades

Definición
Representació gràfica que mostra la disposició de les parts d'un objecte o sistema, les etapes, accions i resultats d'un procés o els components d'un model.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  diagrama, n m
  • ca  gràfic, n m sin. compl.
  • es  diagrama
  • es  gráfico
  • en  chart
  • en  graph

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística

Definición
Representació mitjançant eixos de coordenades de la variació d'una o més variables quantitatives o qualitatives.

Nota

  • En el cas de representar dues o més variables, el diagrama permet apreciar la possible relació entre elles de manera que es pot considerar una com a funció de les altres.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8