determinació d'escala
determinació d'escala
Cartografia
- ca determinació d'escala, n f
- es determinación de escala
- fr détermination d'échelle
- it determinazione della scala
- en scale determination
- de Maßstabsbestimmung
Cartografia
Definición
Elecció de l'escala definitiva d'un mapa o un plànol abans d'elaborar-los.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Deutsches Zentrum für Luft-und Raumfahrt
Deutsches Zentrum für Luft-und Raumfahrt
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca DLR, n m
- ca Deutsches Zentrum für Luft-und Raumfahrt, n m sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definición
Acrònim de Deutsches Zentrum für Luft-und Raumfahrt, 'Centre Alemany d'Aviació i Vols Espacials'.
Agència espacial alemanya, fundada l'any 1969 amb el nom de DFVLR (Deutsche Forschungs- und Versuchsanstalt für Luft- und Raumfahrt, 'Institut Alemany d'Investigació i Verificació per a l'Aviació i els Vols Espacials') després de la fusió de tres ens: l'AVA (Aerodynamische Versuchsanstalt, 'Laboratori d'Aerodinàmica'), el DVL (Deutsche Versuchsanstalt für Luftfahrt, 'Laboratori Alemany d'Aviació') i el DFL (Deutsche Forschungsanstalt für Luftfahrt, 'Institut Alemany de Recerca de l'Aviació').
L'any 1989 el DFVLR va adoptar l'acrònim DLR i després de la fusió amb la DARA (Deutsche Agentur für Raumfahrtangelegenheiten, 'Agència Alemanya de Vols Espacials'), l'any 1997 va rebre la denominació actual.
Entre altres activitats, participa en els programes del satèl·lit TerraSAR-X, EnMAP i BIRD, i en els de la constel·lació RapidEye.
Agència espacial alemanya, fundada l'any 1969 amb el nom de DFVLR (Deutsche Forschungs- und Versuchsanstalt für Luft- und Raumfahrt, 'Institut Alemany d'Investigació i Verificació per a l'Aviació i els Vols Espacials') després de la fusió de tres ens: l'AVA (Aerodynamische Versuchsanstalt, 'Laboratori d'Aerodinàmica'), el DVL (Deutsche Versuchsanstalt für Luftfahrt, 'Laboratori Alemany d'Aviació') i el DFL (Deutsche Forschungsanstalt für Luftfahrt, 'Institut Alemany de Recerca de l'Aviació').
L'any 1989 el DFVLR va adoptar l'acrònim DLR i després de la fusió amb la DARA (Deutsche Agentur für Raumfahrtangelegenheiten, 'Agència Alemanya de Vols Espacials'), l'any 1997 va rebre la denominació actual.
Entre altres activitats, participa en els programes del satèl·lit TerraSAR-X, EnMAP i BIRD, i en els de la constel·lació RapidEye.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
DEVICE 174K
DEVICE 174K
Teledetecció > Sensors
- ca SM, n m
- ca DEVICE 174K, n m sin. compl.
- ca Multichannel Spectrometer, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Multichannel Spectrometer, 'espectròmetre multibanda'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels diferents satèl·lits Meteor-3 destinat majoritàriament a l'observació atmosfèrica.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRol [9650 nm; 10600 nm; 11100 nm; 13330 nm; 13700 nm; 14250 nm; 14430 nm; 14750 nm] i l'IRl [15015 nm; 18700 nm], en 10 bandes amb una resolució espacial al nadir de 42000 m i una cobertura territorial d'uns 1000 km (dallada).
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels diferents satèl·lits Meteor-3 destinat majoritàriament a l'observació atmosfèrica.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRol [9650 nm; 10600 nm; 11100 nm; 13330 nm; 13700 nm; 14250 nm; 14430 nm; 14750 nm] i l'IRl [15015 nm; 18700 nm], en 10 bandes amb una resolució espacial al nadir de 42000 m i una cobertura territorial d'uns 1000 km (dallada).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
DFRC
DFRC
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca DFRC, n m
- ca Dryden Flight Research Center, n m sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definición
Acrònim de Dryden Flight Research Center, 'Centre de Recerca de Vol Dryden'.
Centre ubicat al desert de Mojave, amb seu a la base de les forces aèries Edwards, a Califòrnia.
Ha estat una zona de proves per a aeronaus d'alt rendiment i és un dels dos principals llocs d'aterratge per a l'Space Shuttle.
Centre ubicat al desert de Mojave, amb seu a la base de les forces aèries Edwards, a Califòrnia.
Ha estat una zona de proves per a aeronaus d'alt rendiment i és un dels dos principals llocs d'aterratge per a l'Space Shuttle.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
DFT
DFT
Teledetecció > Processament d'imatges
- ca transformada de Fourier discreta, n f
- ca DFT, n f sin. compl.
- es transformada de Fourier discreta
- es DFT sin. compl.
- en discrete Fourier transform
- en DFT sin. compl.
Teledetecció > Processament d'imatges
Definición
Transformada usada en l'anàlisi de Fourier sobre senyals digitals (que han patit un procés de discretització, mostreig i quantificació) i que, com a tals, admeten un tractament discret.
La transformada de Fourier discreta assumeix que el senyal mostrejat és periòdic i que s'ha mostrejat un període sencer. Així, si es vol fer la transformada d'una seqüència d'N valors, la transformada discreta esdevé una seqüència d'N sumatoris, cadascun dels quals es pot resumir en la següent expressió:
<Vegeu imatge>,
on i és l'arrel de -1, e és el nombre irracional 2.7182818..., n és l'índex de la seqüència en el domini que cal transformar, k és l'índex de la seqüència en el domini transformat, fn és la seqüència de valors que cal transformar (f0, f1, f2,...fN-1), Fk és la seqüència de valors transformats (F0, F1, F2,...FN-1) i N és el nombre de valors de la seqüència.
La transformada inversa presenta la mateixa expressió però sense el signe menys a la funció exponencial.
Els algorismes de càlcul de la transformada de Fourier discreta no usen aquesta expressió directament, sinó algorismes especialitzats de la transformada de Fourier ràpida.
DFT és l'acrònim de discrete Fourier transform ('transformada de Fourier discreta').
La transformada de Fourier discreta assumeix que el senyal mostrejat és periòdic i que s'ha mostrejat un període sencer. Així, si es vol fer la transformada d'una seqüència d'N valors, la transformada discreta esdevé una seqüència d'N sumatoris, cadascun dels quals es pot resumir en la següent expressió:
<Vegeu imatge>,
on i és l'arrel de -1, e és el nombre irracional 2.7182818..., n és l'índex de la seqüència en el domini que cal transformar, k és l'índex de la seqüència en el domini transformat, fn és la seqüència de valors que cal transformar (f0, f1, f2,...fN-1), Fk és la seqüència de valors transformats (F0, F1, F2,...FN-1) i N és el nombre de valors de la seqüència.
La transformada inversa presenta la mateixa expressió però sense el signe menys a la funció exponencial.
Els algorismes de càlcul de la transformada de Fourier discreta no usen aquesta expressió directament, sinó algorismes especialitzats de la transformada de Fourier ràpida.
DFT és l'acrònim de discrete Fourier transform ('transformada de Fourier discreta').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
DGIWG
DGIWG
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
- ca Digital Geographic Information Working Group
- ca DGIWG sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
Definición
Grup de treball establert l'any 1983 entre els estats membres de l'OTAN per a desenvolupar estàndards per a l'intercanvi de dades espacials.
No és una organització oficial de l'OTAN, però els seus treballs són reconeguts per la NATO Geographic Conference (NGC). Recentment ha estat ampliat més enllà dels estats membres de l'OTAN.
No és una organització oficial de l'OTAN, però els seus treballs són reconeguts per la NATO Geographic Conference (NGC). Recentment ha estat ampliat més enllà dels estats membres de l'OTAN.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
DGM
DGM
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
- ca Digital Geospatial Metadata
- ca DGM sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
Definición
Primer estàndard de metadades per a documentar dades geoespacials, aprovat pel Federal Geographic Data Committee dels Estats Units el 1994.
Nota
- Literalment, metadades geoespacials digitals.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
DGN
DGN
Cartografia > Informàtica
- ca DGN, n m
Cartografia > Informàtica
Definición
Extensió dels fitxers gràfics generats mitjançant el programa Intergraf.
Nota
- La denominació DGN prové de l'abreviatura de l'anglès design (dibuix o disseny).
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
DGN
DGN
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Disseny assistit per ordinador
- ca DGN
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Disseny assistit per ordinador
Definición
Format dels fitxers de dibuix generats mitjançant el programa MicroStation, de la firma Bentley Systems Inc.
Nota
- L'acrònim DGN correspon a Design file ('fitxer de disseny').
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
DGPS
DGPS
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
- ca GPS diferencial, n m
- ca DGPS, n m sigla
- es GPS diferencial
- es DGPS sigla
- en differential GPS
- en DGPS sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
Definición
Mode d'utilització del sistema de posicionament global per satèl·lit que millora la precisió de les mesures de posicionament dels receptors mitjançant l'ús d'una xarxa d'estacions base, que transmeten per ràdio les diferències entre la seva posició mesurada segons els senyals dels satèl·lits GPS i la seva posició coneguda amb precisió, perquè els receptors mòbils puguin efectuar la correcció diferencial de les seves lectures de posició en temps real i enregistrar la posició corregida, de major precisió.
Nota
-
1. La implementació de la xarxa d'estacions base i la transmissió de les correccions per ràdio sol ser un servei ofert per les agències governamentals dels països.
2. La sigla DGPS correspon a l'equivalent anglès differential GPS. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
