Argot culinari i gastronòmic

Estendre una cosa sobre una altra.

Permetre un conducte l'aspiració d'un fluid a través d'ell.

Deixar caure una cosa, un condiment, dins un recipient, sobre una superfície, etc.

Crit per a cridar l'aviram, sobretot els ànecs casolans, els galls dindis i les oques.

Refresc alcohòlic que té com a principal ingredient el xampany, al qual s'afegeixen licors, sucs i bocinets de fruita, i aigua, amb gas o no.

Preparat obtingut per infusió o decocció de plantes o d'herbes assecades en aigua bullent, edulcorat generalment amb sucre o mel i que es pren calent. Les tisanes, que poden ser digestives i beneficioses al final dels àpats, s'ofereixen en alguns restaurants en una carta de tisanes, en què es troba un assortit de les herbes i plantes més utilitzades per a prendre com a digestives, estimulants, sedants, per al mal de cap, per a l'insomni, diürètiques, per al reumatisme, calmants de la tos, etc.

Tassa gran i alta de porcellana, de pisa o de gres, proveïda d'un colador interior (en què es posen les fulles i s'escalden amb aigua bullent) i d'una tapadora del mateix material. La tisanera serveix per a preparar directament la infusió a la tassa, amb la tapa tancada, cosa que permet beure-la en un vas o una tassa calenta.

Làmina que, formant parella amb una altra, compon unes tisores.

Utensili de cuina de dues fulles, de vegades desmuntables per poder-les rentar amb més facilitat, que poden tenir osques, entalles o sortints destinats a diversos usos (obrellaunes, trencanous, etc.). Les estisores de cuina, de fulles unides, serveixen per a tallar els rebutjos de la carn i de les hortalisses; les estisores de peix, de fulles grans i robustes, serveixen per a desbarbar i preparar els peixos (tallar les aletes, la cua, les espines grosses, etc.), i les estisores de raïm, de plata o de material platejat, són un accessori de taula destinat a tallar els carrolls grossos de raïms.

Femella del gall dindi.