Argot culinari i gastronòmic

Nom donat al litoral italià del golf de Gènova, des de la frontera francesa fins al golf de La Spezia. A vegades aquest nom s'estén a la Costa Blava francesa.

Tija subterrània que es distingeix d'una arrel per posseir fulles rudimentàries i gemmes (botons).

Carn que es recupera de la carn d'olla o d'algun altre plat i que es torna a cuinar.

Peça de pasta de farina fina, pastada amb oli, saïm i ou, doblegada en forma semicircular, farcida de carn, brossat (mató) i confitura, que es menja per Pasqua. És típica a Mallorca i Menorca.

Aparell electrodomèstic de funcions múltiples destinat a realitzar diverses preparacions de cuina. La paraula robot ve del xec robotz, nom que designava, en una obra teatral de ciencia-ficció de Karel Capek (1924), un obrer artificial, creat per a efectuar les tasques penibles en lloc de l'home. El terme robot cobreix una gran quantitat d'aparells, diferents en potència, forma, volum i pes, així com en la quantitat d'accessoris i en les funcions que acompleixen. En el terreny professional, el més emprat és el robot de tallar, que a la vegada talla hortalisses de gruix i forma diferents, ratlla formatges i hortalisses, pica carns, pasta masses de farina, premsa fruites, etc. En realitat ho saben fer pràcticament tot, i estalvien al cuiner moltes operacions empipadores.

Aparell electrodomèstic de funcions múltiples destinat a realitzar diverses preparacions de cuina. La paraula robot ve del xec robotz, nom que designava, en una obra teatral de ciencia-ficció de Karel Capek (1924), un obrer artificial, creat per a efectuar les tasques penibles en lloc de l'home. El terme robot cobreix una gran quantitat d'aparells, diferents en potència, forma, volum i pes, així com en la quantitat d'accessoris i en les funcions que acompleixen. En el terreny professional, el més emprat és el robot de tallar, que a la vegada talla hortalisses de gruix i forma diferents, ratlla formatges i hortalisses, pica carns, pasta masses de farina, premsa fruites, etc. En realitat ho saben fer pràcticament tot, i estalvien al cuiner moltes operacions empipadores.

Formatge de pasta semidura elaborat amb llet d'ovella (45% de matèria grassa), que té unes característiques vetes verdoses de floridura, produïda per fongs del gènere Penicillium en les caves on té lloc la maduració. S'elabora al Pirineu francès (Rocafort, poble de l'Avairon). Amb una aroma i un sabor molt pronunciat, el rocafort és un dels formatges més antics -Plini el Vell (aC) ja el citava- i també un dels més famosos del món. Es presenta en cilindres de 20 cm de diàmetre i de 8 a 10 cm d'alçada, embolicat amb paper metal·litzat. També es ven en llesques, en porcions i, fins i tot, en crema, però sempre és preferible fer-se tallar un tros del cilindre sencer, sobretot si el formatge és destinat a ésser servit al final de l'àpat, acompanyat de mantega i d'un vi negre amb molt de cos. Aquest formatge intervé també en algunes receptes de cuina, especialment per a les salses.

Tros en forma de disc en què es divideix un cos llarg més o menys rodó fent-hi talls transversals.

Practicar una incisió poc fonda, amb l'ajuda d'un ganivet de cuina adient, en la pell o l'embolcall d'una fruita. Rodejar una poma per coure-la al forn (sobre tota la circumferència, a distància igual dels dos pols) evita que rebenti durant la cocció; rodejar les castanyes facilita pelar-les. Rodejar una fruita permet també buidar-la; per a un meló, la incisió (tot al voltant del peduncle, que forma una petita corona que es retira) enceta l'escorxa i la polpa; rodejar un tomàquet per farcir-lo és obrir-lo (del costat del peduncle o a l'oposat) per buidar-lo. Finalment, rodejar un vol-au-vent o un pastisset és marcar una circumferència de tapa amb l'ajuda d'un ganivet adient o d'un enformador de metall.

Estri consistent en una rodeta de metall, dentada i fixada a l'extrem d'un mànec, usat pels pastissers per a retallar coques i altres pastissos, com ara les pastes quan encara estan crues.