Argot culinari i gastronòmic

Bolet de mida gran, de 10 cm d'alçada i 20 d'amplada. Barret hemisfèric aplanat, després pla o convex. Finament escamós i de color verd groguenc. Làmines blanques, molt juntes, primes. Peu relativament curt, un xic atenuat per la base, i blanc. Carn molt dura, blanca, lleugerament groga, de sabor d'avellana. De bona qualitat, però cal coure'l força estona. Temporada: estiu-tardor-hivern.

Bolet de barret carnós i enfonsat al centre, de 5 a 15 cm, al principi arrodonit, és de color cremós, amb zones més o menys verdoses, que en alguns exemplars ocupen pràcticament tota la superfície, mentre que en altres, que semblen completament blancs, es redueixen a petites taquetes o puntets. Una característica important del barret és que la seva pell es presenta sovint esquarterada i, aleshores, queden unes plaquetes verdoses, molt marcades sobre el fons blanc. Carn blanca de gust d'avellanes i olorosa. Temporada: de principis d'estiu a finals de tardor. Indicat per a preparacions cuinades, no per a la brasa. És el bolet més apreciat a taula.

Arbre de fulla perenne de les regions mediterrànies. Les seves fulles, d'olor lleugerament amarga, s'utilitzen com a condiment. El llorer és una de les plantes aromàtiques més emprades en cuina; el clàssic manat d'herbes sempre en porta una o diverses fulles. Fresques o seques, enteres o reduïdes a miques, les fulles de llorer assaonen els brous curts, l'arròs, els estofats, els civets, els patés, les terrines, les marinades, etc.

Petit del conill, abans de ser adult i que es destini al consum.

Peix de cos comprimit, revestit d'escames petites, amb el perfil del cap molt arquejat, gairebé vertical, boca petita semblant al bec d'un lloro, amb dentetes esmolades i color rosaci. Peix blanc. Temporada: tot l'any. Rarament supera els 20 cm de llargària. Molt apreciat per la suculència de la seva carn; per la seva mida i proporcions és una espècie idònia per a fregir.

Cullera gran esfèrica força fonda, proveïda d'un mànec llarg, utilitzada per a servir sopes i potatges o per a transportar aliments o líquids d'un recipient a un altre. N'hi ha de diferents mesures i per a diferents usos, però totes tenen la mateixa forma i generalment són fetes d'acer inoxidable, tot i que també n'hi ha de ferro, d'alumini i, fins i tot, de fusta.

Quantitat de sopa, de suc, etc. que es pot agafar d'una vegada amb una llossa, amb un culler.

Peix de forma esvelta, allargat i cilíndric, de boca fesa i de color gris terrós al dors, amb reflexos daurats i argentats als flancs i al ventre. Pot mesurar fins a 1 m de llargària i pesar uns 4 kg. És un peix magre (1% de lípids), sense gaire sabor, molt apreciat segurament per les poques espines que té. És un dels peixos anomenats blancs per excel·lència, perquè té poc greix i és de fàcil digestió. Però el seu contingut en proteïnes és molt alt. Proporciona 80 cal per 100 g, i és molt ric en vitamina A i B1. Quan es compra sencer, de mida mitjana, té un 40% de rebuigs, i en trossos o en rodanxes, un 25% i un 10%, respectivament. La seva cocció, sobretot en aigua, ha de ser curta i acurada, perquè la carn es desfaria. Les formes de preparació calentes són tan nombroses com les fredes; d'aquestes, la bellavista li és molt adient.

Peix de forma esvelta, allargat i cilíndric, de boca fesa i de color gris terrós al dors, amb reflexos daurats i argentats als flancs i al ventre. Pot mesurar fins a 1 m de llargària i pesar uns 4 kg. És un peix magre (1% de lípids), sense gaire sabor, molt apreciat segurament per les poques espines que té. És un dels peixos anomenats blancs per excel·lència, perquè té poc greix i és de fàcil digestió. Però el seu contingut en proteïnes és molt alt. Proporciona 80 cal per 100 g, i és molt ric en vitamina A i B1. Quan es compra sencer, de mida mitjana, té un 40% de rebuigs, i en trossos o en rodanxes, un 25% i un 10%, respectivament. La seva cocció, sobretot en aigua, ha de ser curta i acurada, perquè la carn es desfaria. Les formes de preparació calentes són tan nombroses com les fredes; d'aquestes, la bellavista li és molt adient.

Peix d'aigua dolça originari de l'Europa central, introduït a la península Ibèrica cap al 1950. A l'estany de Banyoles ha provocat gairebé l'extinció de tots els altres peixos. Té el cap allargat, amb una boca armada de centenars de dents, fortes i acerades. El cos és afusat, recobert de fines escates, jaspiat en verd o terrós, amb el ventre platejat. Mesura de 40 a 70 cm; hi ha exemplars excepcionals que poden arribar a 1,50 m de llargària i pesar prop de 25 kg, però per sobre dels 4 kg la carn solament serveix per a croquetes o escumes. Es prepara rostit, a la jueva com la carpa, amb vi blanc i amb mantega. Com que és un peix d'aigua dolça no s'hi ha d'escatimar la sal. Els lucis de rius d'aigua corrent són millors que els de llac.