Argot culinari i gastronòmic

Espolsar amb farina elements sofregits en un cos gras, abans d'afegir-hi un líquid de mullament clar (aigua, brou, vi, cervesa). La farina s'ha de coure alguns minuts abans de l'aportació de líquid. Aquesta operació permet la confecció d'una salsa de cocció lligada.

Acte, especialment un àpat, un banquet, al qual es convida una persona. S'aplica regularment als que es van fent un dia en una casa i un altre dia en una altra.

Acció de convidar.

Satisfacció que senten diverses persones quan es troben juntes, i que es manifesta especialment en el plaer de compartir un àpat. El menjar fet en comú crea obligacions i drets mutus: l'hoste protegeix el seu invitat, però aquest respecta les regles de la seva condició i no ha de trair la seva confiança. En totes les societats, cada circumstància de la vida, feliç o desgraciada, cada esdeveniment és celebrat amb un àpat més o menys ric, esplèndid o fastuós quan correspon a un esdeveniment concret, seguint un ritual que encara sobreviu en les regles d'urbanitat i de protocol. Terme modern adoptat durant la dècada de 1970 pel llenguatge de la sociologia.

Aiguardent de vi francès elaborat prop de Cognac, ciutat francesa de la qual rep el nom. El conyac és un aiguardent resultant d'una doble destil·lació, en un alambí de doble pas. Es necessiten 9 litres de vi blanc per obtenir 1 litre d'aquest aiguardent, que ha d'envellir durant anys. El seu envelliment és molt car; els aiguardents de l'anyada no són comercialitzats fins a dos anys després del 31 de març i són venuts amb la denominació tres estrelles. Després venen el reserva, amb cinc anys d'envelliment; el Napoleó, l'extra i el vella reserva, que tenen set anys com a mínim. En realitat, les qualitats venudes resulten de mesclar alcohols d'anyades diferents: uns vells aiguardents (10, 20, 30 o més anys) són mesclats amb altres de més joves. El conyac aporta el seu buquet incomparable en cuina i pastisseria: maceracions, preparacions flamejades, plats amb salsa, etc., són una mostra de les seves múltiples utilitzacions.

Formatge nord-americà de tipus cheddar (anglès) que es fa mitjançant un procés patentat que inclou la cocció.

Recipient arrodonit de forma variable. La copa individual, que generalment porta un peu, no serveix solament per a beure vins i licors, sinó també per a presentar cremes, gelats o fruites refredades, que també porten el nom de copa. Decorades amb nata muntada o amb fruites confitades, aquestes postres demostren sempre un cert decorativisme. La copa de xampany és un vas de peu més ample que alt. Les copes grans són emprades per a preparar fruites fresques, amanides de fruites, etc.

A la Corona Catalanoaragonesa, durant l'edat mitjana, oficial palatí, al servei immediat del majordom que, ensems amb el boteller, tenia cura del servei del vi a la taula reial.

Ametlla del coco desproveïda de la closca, assecada al sol, triturada i molta per a l'extracció del seu oli. Aquest oli (anomenat de coco) s'utilitza una vegada refinat per a la fabricació de vegetalina.

Cuinera que hom lloga per fer àpats en dies de festa major, d'un sant, etc.