Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  micètide, n f

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Manifestació cutània de natura micòtica.
  • ca  miceto-
  • ca  mico- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Formes prefixades del mot grec mýkes -etos, que significa fong.
  • ca  micetogènic -a, adj

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Produït per fongs.
  • ca  micetoma blanc, n m

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Micetoma amb grans de color pàl·lid (blanc, perlat, groc), produïts per Actinomyces israelii, Nocardia, Stereptomyces somaliensis, Allescheria boydii, Cephalosporium i Neotestudina rosatii.
  • ca  micetoma vermell, n m

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Micetoma amb grans vermells, produït exclusivament per Streptomyces pelletierii.
  • ca  miceto-
  • ca  mico- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Formes prefixades del mot grec mýkes -etos, que significa fong.
  • ca  micobacteri, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Microorganisme del gènere micobacteri.
  • ca  micobacteri, n m

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Gènere de bacteris (Mycobacterium sp) constituït per cèl·lules grampositives normalment en forma de bacils rectes o corbats, però que poden ésser també coccobacils i presentar-se com a filaments o formes ramificades; són immòbils, aerobis i no esporògens. La seva paret cel·lular conté gran quantitat de lípids (incloent-hi àcids micòlics, que són uns àcids grassos de cadena llarga, i ceres), cosa que posa en dificultat l'acció dels colorants convencionals, com la tinció de Gram. Un cop tenyits amb colorants bàsics, però, resisteixen l'acció decolorant de solucions alcohòliques d'àcids forts; és el que hom anomena resistència alcoholoàcida i és la base de la tinció de Ziel-Neelsen, que s'empra per a la seva identificació. Moltes de les característiques del gènere, com l'antigenicitat, adjuvanticitat, activitat antitumoral i virulència se suposa que depenen de l'estructura de la paret cel·lular. Quan es cultiven en medi líquid, les colònies formen unes pel·lícules a la superfície, llevat que s'afegeixi alguna substància detergent al medi de cultiu. Es troben en el sòl com a sapròtrofs de vida lliure, a l'aigua, en plantes i com a paràsits i patògens de l'espècie humana i d'altres animals (incloent-hi peixos). La majoria de les espècies patògenes són de creixement molt lent i, cultivades en condicions òptimes, les colònies normalment triguen entre una i sis setmanes a ésser visibles. Comprèn més de trenta espècies, dues de les quals són responsables de dues malalties que han afligit l'espècie humana al llarg de la història: M. tuberculosis, agent causal de la tuberculosi humana, que és l'espècie tipus, i M. leprae, agent causal de la lepra.
  • ca  micobacteri atípic, n m
  • ca  micobacteri anònim, n m sin. compl.

Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Qualsevol de les espècies de micobacteri que no són la de la tuberculosi humana. Se subdivideixen en tres grups: (1) fotocromogens, que produeixen un pigment groc si creixen en presència de llum; (2) escotocromògens, que produeixen un pigment taronja independentment de la llum, i (3) no cromògens, que no produeixen pigment. Poden causar infeccions, però no solen ésser greus, excepte quan afecten persones immunodeprimides, com els malalts de sida.
  • ca  micobacteri atípic, n m
  • ca  micobacteri anònim, n m sin. compl.

Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Qualsevol de les espècies de micobacteri que no són la de la tuberculosi humana. Se subdivideixen en tres grups: (1) fotocromogens, que produeixen un pigment groc si creixen en presència de llum; (2) escotocromògens, que produeixen un pigment taronja independentment de la llum, i (3) no cromògens, que no produeixen pigment. Poden causar infeccions, però no solen ésser greus, excepte quan afecten persones immunodeprimides, com els malalts de sida.