Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Part de la botànica que estudia els fongs.

Malaltia de la membrana del timpà causada per fongs, micomiringitis.

Fàrmac antifúngic que inhibeix la biosíntesi d'ergosterol i altera la permeabilitat de la membrana cel·lular fúngica mitjançant la inhibició del citocrom P450 51.

Estudi científic dels canvis patològics causats per fongs.

Microorganisme del gènere micoplasma.

Gènere de bacteris (Mycoplasma sp) de la família de les micoplasmatàcies, constituït per cèl·lules gramnegatives que no tenen paret cel·lular i que es troben només com a paràsits i patògens dels humans, d'altres animals i de plantes; també són contaminants freqüents dels cultius de teixits. Són pleomòrfics: poden ésser esfèrics, lleugerament ovoides o piriformes, amb un diàmetre de 0,3-0,8 µ; també poden presentar-se com a filaments prims i ramificats de diàmetre uniforme i una longitud que pot anar d'uns quants micròmetres a 150 µ. La seva forma depèn dels nutrients i la pressió osmòtica del medi de cultiu i de la fase de creixement. Normalment són immòbils, però en algunes espècies hom ha observat un moviment lliscant. La majoria de les espècies són anaerobis facultatius i, en condicions de cultiu adients, les seves colònies tenen forma d'ou ferrat. Solen ésser resistents als antibiòtics ßlactàmics que actuen principalment sobre la biosíntesi dels glicopèptids; en canvi, solen ésser sensibles als antibiòtics que inhibeixen la síntesi proteica en els procariotes, com ara les tetraciclines i el cloramfenicol. Inclou al voltant d'un centenar d'espècies i l'espècie tipus és M. mycoides, que comprèn dues subespècies, la mycoides i la capri, agents causals de la pleuropneumònia bovina i caprina, respectivament. M. buccale és l'espècie predominant de la microbiota oral micoplasmatal d'alguns primats no humans i s'ha trobat ocasionalment a la regió orofaríngia d'alguns humans, però en una proporció que no arriba al 2% dels micoplasmes que es troben en aquella regió del cos. M. fermentans va considerar-se un habitant ocasional del tracte urogenital dels humans. No s'ha pogut demostrar la seva patogenicitat, però els primers aïllats van obtenir-se en malalts afectats de balanitis o de vulvovaginitis. Posteriorment va trobar-se també a la regió faríngia i s'ha associat amb la síndrome del destret respiratori de l'adult, acompanyat o no de malaltia sistèmica. M. genitalium és el segon organisme del qual es va conèixer completament la seqüència genètica, que consta només de 580.000 parells de bases; es creu que és l'organisme autoreplicatiu amb el genoma més petit conegut. S'ha provat que causa uretritis en primats no humans. En els humans, s'ha aïllat amb més freqüència en mostres uretrals d'homes afectats d'uretritis no gonocòccica i no clamidial. La seva detecció es fa mitjançant PCR. M. hominis és un component habitual de la microbiota del tracte urogenital, que s'ha associat amb la infecció neonatal i és un factor de risc en el cas de parts prematurs. Tanmateix, no ha pogut provar-se que en sigui l'agent causal directe. És molt abundant en dones amb vaginitis bacteriana i pot ésser que contribueixi al desenvolupament d'aquesta afecció. També s'ha trobat en l'endometri i en les trompes de Fal·lopi de dones afectades de salpingitis. Pot causar septicèmia en malalts sotmesos a trasplantament o que segueixen una terapèutica immunosupressora. M. pneumoniae és un dels principals agents causals de la pneumònia atípica primària en els humans. Pot persistir en el tracte respiratori durant uns quants mesos després de la infecció. Pot detectar-se per cultiu, però el procés és lent; molt més ràpida i sensible és la detecció per PCR. M. salivarum és un habitant habitual de les genives, especialment en persones afectades de malaltia periodontal i no es troba en persones esdentades. M. spermatophilum és una espècie de difícil cultiu que s'ha aïllat ocasionalment en el tracte urogenital de malalts amb problemes d'esterilitat, però no s'ha provat que en fos la causa. No és clar si el seu poc freqüent aïllament respon a una baixa freqüència o si es deu a les dificultats de cultiu.

Bacteri de la família de les micoplasmatàcies.

Família de bacteris de l'ordre dels micoplasmatals, que inclou dos gèneres: micoplasma i ureaplasma.

Bacteri de l'ordre dels micoplasmatals.

Ordre de bacteris que comprèn individus immòbils, extremament pleomòrfics pel fet que no tenen paret cel·lular rígida.