Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  mibolerona, n f
  • es  mibolerona
  • fr  mibolérone
  • en  mibolerone
  • CAS  3704-09-4

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
anabolitzant (vet.)
  • ca  mica, n f

Anatomia patològica, Pneumologia, Disciplines de suport > Química

Definición
Cadascun dels minerals d'un grup de silicats complexos, tots d'estructura laminar, dels quals algun pot produir fibrosi pulmonar si hom respira durant un temps llarg un aire que el contingui finament dividit o si hom respira en atmosferes que en tinguin una alta concentració.
  • ca  micaci -àcia, adj

Disciplines de suport > Química

Definición
Que conté mica o que s'assembla a la mica.
  • ca  micació, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Qualsevol moviment ràpid i repetit, com ara el parpelleig.

Nota

  • La denominació micació prové de llatí mico 'agitar-se, estremir-se'.
  • ca  micafungina, n f
  • es  micafungina
  • fr  micafungine
  • en  micafungin
  • CAS  235114-32-6

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
antifúngic
  • ca  micatosi, n f

Malalties i síndromes, Pneumologia

Definición
Pneumoconiosi causada per la inhalació de partícules de mica.
  • ca  micció, n f
  • ca  micturició, n f sin. compl.
  • ca  uresi, n f sin. compl.
  • es  micción
  • es  micturición
  • fr  miction
  • fr  micturition
  • en  miction
  • en  micturition
  • en  urination

Urologia

Definición
Conjunt d'actes voluntaris i automàtics per mitjà dels quals la bufeta urinària expel·leix el seu contingut natural a l'exterior, a través de la uretra.

Nota

  • La denominació micció prové del llatí minctio -onis.
  • La denominació micturició prové del llatí micturio 'desitjar orinar'.
  • ca  micció de tartamut, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Urologia

Definición
Emissió d'orina en forma de raig intermitent, a causa d'espasmes vesicals que se succeeixen intermitentment.
  • ca  micció en dos temps, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica, Urologia

Definición
Forma de disúria en què la persona es veu obligada a orinar immediatament després d'haver acabat una primera emissió d'orina; és deguda a una hèrnia vesical o un diverticle vesical.
  • ca  enuresi, n f
  • ca  aconuresi, n f sin. compl.
  • ca  aniscúria, n f sin. compl.
  • ca  micció involuntària, n f sin. compl.
  • ca  urorrea, n f sin. compl.
  • es  enuresis
  • fr  énurésie
  • en  enuresis

Pediatria, Salut mental

Definición
Emissió involuntària d'orina, generalment nocturna. És freqüent en la infància, però sol desaparèixer espontàniament en la pubertat. Té relació amb alteracions de la personalitat resultants de situacions de tensió emocional, aprenentatge de normes socials, desavinences amb els pares, naixement d'un germà (en aquest cas és una regressió, inconscient i transitòria, a l'estat d'un infant), etc. També pot ésser deguda a lesions de la columna vertebral, a la regió lumbosacra.

Nota

  • La denominació enuresi prové del grec enouréo 'orinar'.
  • La denominació aconuresi prové del grec ákon 'involuntari' i oúresis 'micció'.