Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  consolda major, n f
  • ca  matafoc sempreviu, n m sin. compl.
  • ca  orella d'ase, n f sin. compl.
  • nc  Symphytum officinale

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies, de 40 a 90 cm d'alçària, es fa vora rius i prats humits dels Pirineus. És planta oficinal vulnerària. L'arrel, que es recol·lecta quan és seca, a la tardor o a la primavera, en decocció, o l'arrel fresca ratllada, aplicada en forma de cataplasmes, ha estat emprada com a cicatritzant en ferides i diverses afeccions de la pell.
  • ca  tormentil·la, n f
  • ca  consolda roja, n f sin. compl.
  • nc  Potentilla erecta

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies, que creix en prats i boscs caducifolis poc densos, especialment sobre substrat silici, de zones de muntanya. Les arrels, els rizomes i les fulles, en decocció, són astringents. En aplicació tòpica, ha estat emprada contra les hemorroides i les inflamacions de la boca i de la gola.
  • ca  vara d'or, n f
  • ca  consolda sarraïnesca, n f sin. compl.
  • nc  Solidago virga-aurea

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes, de 40 a 100 cm d'alçària, que es fa en boscos, matolls, prats i roquissars de zones de muntanya del Principat i del País Valencià. Les summitats florides i les fulles, en infusió o decocció, són diürètiques. Com a ús extern, en maceració i aplicat en compreses, ha estat emprada per guarir ferides.
  • ca  consolidable, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Que es pot consolidar.
  • ca  consolidació, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Acció de consolidar o consolidar-se; l'efecte.
  • ca  consolidació, n f

Anatomia > Histologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Procés de guarició d'una fractura òssia amb tendència a retornar a l'os les seves propietats primitives. La consolidació s'efectua generalment mitjançant la formació del call, excepte en els ossos d'origen conjuntiu (crani), en els quals és substituït per una proliferació fibrosa de lenta ossificació.
  • ca  consolidant, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Que consolida.
  • ca  consolidant, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Agent que exerceix aquesta acció.
  • ca  consolidar, v tr

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Fer més sòlida (alguna cosa).
  • ca  consolidar, v tr

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Reunir les parts d'una cosa trencada; d'un os fracturat, per exemple.