Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  constant de dissociació àcida, n f

Disciplines de suport > Química

Definición
Constant d'equilibri de la reacció reversible de transferència de protons entre les molècules d'una substància àcida dissolta i les molècules del dissolvent, reacció que dona lloc a la formació d'ions hidrogen solvatats i d'anions. La constant de dissociació àcida és una mesura de la força dels àcids en solució.
  • ca  constant de dissociació d'una base, n f

Disciplines de suport > Química

Definición
Constant d'equilibri de la reacció de transferència de protons entre les molècules d'un dissolvent i les d'una substància bàsica dissolta, per exemple, H2O + NH3 = NH+4 + OH- (on l'amoníac, NH3, és la substància bàsica). Constitueix una mesura de la força de la base. Com que la base, en acceptar un protó, es converteix en el seu àcid conjugat, les constants de dissociació de la base, Kb, i de l'àcid conjugat, Ka, resulten relacionades amb la constant d'autoprotòlisi del dissolvent per l'expressió: KaKb = Kautopr.
  • ca  constant de dissociació de l'aigua, n f

Disciplines de suport > Química

Definición
Constant d'equilibri de la reacció de dissociació de l'aigua en ions hidrogen, H+, i ions hidròxid, OH-, ambdós hidratats. Com que el grau de dissociació de l'aigua és extremament petit, la concentració d'aigua molecular pot ésser presa com a constant i inclosa en el valor de la constant de dissociació, que aleshores rep el nom de producte iònic de l'aigua o constant d'autoprotòlisi, KH2O = [H+][OH-] = 10-4, a temperatura ambient.
  • ca  constant de dissociació en l'equilibri, n f
  • es  constante de disociación en el equilibrio, n f
  • fr  constante de dissociation à l'équilibre, n f
  • en  equilibrium dissociation constant, n
  • sbl  KD

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definición
Constant que descriu la dissociació reversible del complex antigen-anticòs en l'estat d'equilibri.

Nota

  • La constant de dissociació en l'equilibri és recíproca de la constant d'associació en l'equilibri. L'expressió matemàtica que hi correspon és KD = 1/KA.
  • ca  constant de Faraday, n f

Disciplines de suport > Química

Definición
Quantitat d'electricitat necessària per a fer reaccionar per electròlisi en un elèctrode un equivalent químic de qualsevol substància electroactiva, per exemple, per a reduir electrolíticament en un càtode un equivalent d'un ió metàl·lic a metall. Val 96 489 coulombs.
  • ca  constant de gravitació universal, n f
  • ca  constant de Newton, n f sin. compl.
  • sbl  G

Disciplines de suport > Física

Definición
Constant de proporcionalitat fonamental a la llei de Newton de la gravitació universal, que relaciona la força amb què dos cossos s'atreuen l'un a l'altre i el valor de l'expressió mm'/d2, on m i m' són les masses d'aquests dos cossos i d és la distància que els separa. Si m i m' són donats en grams i d ho és en centímetres, la força vindrà donada en dines si hom pren la constant de gravitació universal igual a 6,67·10-8.
  • ca  constant de Michaelis, n f
  • ca  constant de Michaelis-Menten, n f sin. compl.
  • ca  equació de Michaelis-Menten, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

Definición
Indica la concentració de substrat en la qual la velocitat d'una reacció química enzímica és la meitat de la velocitat màxima. El seu símbol és Km.
  • ca  constant de Michaelis, n f
  • ca  constant de Michaelis-Menten, n f sin. compl.
  • ca  equació de Michaelis-Menten, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

Definición
Indica la concentració de substrat en la qual la velocitat d'una reacció química enzímica és la meitat de la velocitat màxima. El seu símbol és Km.
  • ca  constant de gravitació universal, n f
  • ca  constant de Newton, n f sin. compl.
  • sbl  G

Disciplines de suport > Física

Definición
Constant de proporcionalitat fonamental a la llei de Newton de la gravitació universal, que relaciona la força amb què dos cossos s'atreuen l'un a l'altre i el valor de l'expressió mm'/d2, on m i m' són les masses d'aquests dos cossos i d és la distància que els separa. Si m i m' són donats en grams i d ho és en centímetres, la força vindrà donada en dines si hom pren la constant de gravitació universal igual a 6,67·10-8.
  • ca  constant de Planck, n f
  • sbl  h

Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definición
Constant universal, simbolitzada per la lletra h, que relaciona l'energia d'un quàntum de radiació amb la freqüència de l'oscil·lador que ha estat emès per aquesta. Val 6,6256·10-34 joules.