Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  descompensació, n f
  • ca  compensació trencada, n f sin. compl.

Salut mental, Salut mental > Psiquiatria

Definición
Fallida dels mecanismes de defensa, de la qual en resulta una desintegració progressiva de la personalitat.
  • ca  compensació vertebral, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Producció d'una inflexió dels segments vertebrals adjacents a una deformitat angular patològica de la columna en el sentit oposat al de la deformitat. És el cas d'una exageració de la lordosi cervical i la lumbar quan es produeix una cifosi dorsal.
  • ca  fenomen de Ruttin, n m
  • ca  compensació vestibular, n f sin. compl.

Neurologia, Otorrinolaringologia

Definición
Compensació d'una claudicació laberíntica provocada pel sistema nerviós central, en què el laberint sa s'inhibeix i els centres vestibulars mantenen l'equilibri amb les informacions que reben només d'un laberint.
  • ca  competència, n f

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definición
En ecologia, acció antagònica entre els organismes que ocupen un mateix nínxol ecològic, per la possessió de llurs recursos alimentaris, d'espai, de llum, etc. Si la competència es fa entre membres d'una mateixa espècie hom parla de competència intraspecífica, i si es fa entre individus de diferents espècies hom parla de competència interespecífica. En tenir lloc entre individus de diferent espècie, es produeix el fenomen de selecció natural dels individus més aptes, fet que constitueix un dels mecanismes evolutius.
  • ca  competència, n f

Salut mental > Psiquiatria

Definición
Capacitat mental per a executar rectament una tasca intel·lectual o per a exercir adequadament una funció.
  • ca  competència, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definición
Aptitud d'un individu, d'un organisme, d'un òrgan o d'una part per a realitzar adequadament una funció. També, rivalitat entre éssers vius que persegueixen el mateix objecte.
  • ca  competència, n f

Anatomia > Embriologia

Definición
Capacitat dels teixits embrionaris de respondre normalment a la influència d'un inductor.
  • ca  competència antigènica, n f
  • es  competencia antigénica, n f
  • es  competición antigénica, n f
  • fr  compétition antigénique, n f
  • en  antigenic competition, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definición
Disminució d'una resposta immunitària específica a un antigen determinat, com a conseqüència de la presència simultània o consecutiva d'un altre antigen sense cap tipus de relació amb el primer.
  • ca  immunocompetència, n f
  • ca  competència immunitària, n f sin. compl.
  • es  inmunocompetencia, n f
  • fr  immunocompétence, n f
  • en  immunocompetence, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definición
Capacitat d'un limfòcit madur per a reconèixer un antigen específic i produir una resposta immunitària.
  • ca  competidor immediat, n m
  • es  fast follower, n m
  • fr  suiveur rapide, n m
  • en  fast follower, n
  • en  fast follower compound, n
  • en  fast follower drug, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Conceptes generals, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definición
Compost que es considera que pot arribar a convertir-se en poc temps en el principal competidor d'un altre del mateix tipus i de característiques molt similars però més desenvolupat.