Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  descompensació, n f
  • ca  compensació trencada, n f sin. compl.

Salut mental, Salut mental > Psiquiatria

Definició
Fallida dels mecanismes de defensa, de la qual en resulta una desintegració progressiva de la personalitat.
  • ca  compensació vertebral, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Producció d'una inflexió dels segments vertebrals adjacents a una deformitat angular patològica de la columna en el sentit oposat al de la deformitat. És el cas d'una exageració de la lordosi cervical i la lumbar quan es produeix una cifosi dorsal.
  • ca  fenomen de Ruttin, n m
  • ca  compensació vestibular, n f sin. compl.

Neurologia, Otorrinolaringologia

Definició
Compensació d'una claudicació laberíntica provocada pel sistema nerviós central, en què el laberint sa s'inhibeix i els centres vestibulars mantenen l'equilibri amb les informacions que reben només d'un laberint.
  • ca  competència, n f

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
En ecologia, acció antagònica entre els organismes que ocupen un mateix nínxol ecològic, per la possessió de llurs recursos alimentaris, d'espai, de llum, etc. Si la competència es fa entre membres d'una mateixa espècie hom parla de competència intraspecífica, i si es fa entre individus de diferents espècies hom parla de competència interespecífica. En tenir lloc entre individus de diferent espècie, es produeix el fenomen de selecció natural dels individus més aptes, fet que constitueix un dels mecanismes evolutius.
  • ca  competència, n f

Salut mental > Psiquiatria

Definició
Capacitat mental per a executar rectament una tasca intel·lectual o per a exercir adequadament una funció.
  • ca  competència, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Aptitud d'un individu, d'un organisme, d'un òrgan o d'una part per a realitzar adequadament una funció. També, rivalitat entre éssers vius que persegueixen el mateix objecte.
  • ca  competència, n f

Anatomia > Embriologia

Definició
Capacitat dels teixits embrionaris de respondre normalment a la influència d'un inductor.
  • ca  competència antigènica, n f
  • es  competencia antigénica, n f
  • es  competición antigénica, n f
  • fr  compétition antigénique, n f
  • en  antigenic competition, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definició
Disminució d'una resposta immunitària específica a un antigen determinat, com a conseqüència de la presència simultània o consecutiva d'un altre antigen sense cap tipus de relació amb el primer.
  • ca  immunocompetència, n f
  • ca  competència immunitària, n f sin. compl.
  • es  inmunocompetencia, n f
  • fr  immunocompétence, n f
  • en  immunocompetence, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definició
Capacitat d'un limfòcit madur per a reconèixer un antigen específic i produir una resposta immunitària.
  • ca  competidor immediat, n m
  • es  fast follower, n m
  • fr  suiveur rapide, n m
  • en  fast follower, n
  • en  fast follower compound, n
  • en  fast follower drug, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Conceptes generals, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definició
Compost que es considera que pot arribar a convertir-se en poc temps en el principal competidor d'un altre del mateix tipus i de característiques molt similars però més desenvolupat.