Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  complement, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Allò que cal afegir a una cosa perquè sigui completa.
  • ca  complement, n m
  • ca  alexina, n f sin. compl.
  • ca  sistema del complement, n m sin. compl.
  • es  alexina, n f
  • es  complemento, n m
  • fr  alexine, n f
  • fr  complément, n m
  • en  alexin, n
  • en  complement, n
  • en  complement system, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definición
Conjunt de proteïnes plasmàtiques i de la superfície cel·lular que intervé en diferents processos immunitaris i que, en activar-se per mitjà d'una cascada, genera complexos d'atac a la membrana i pèptids mediadors de la inflamació i del reclutament de fagòcits, opsonitza patògens i facilita l'eliminació de complexos antigen-anticòs.

Nota

  • Es coneixen tres vies d'activació del complement, la via clàssica, la via alternativa i la via de la lectina, les quals conflueixen en la formació de la C3/C5-convertasa de la via clàssica del complement.

    El terme alexina, que avui gairebé no s'usa, té valor com a referent històric.
  • ca  complementació, n f
  • es  complementación, n f
  • fr  complémentation, n f
  • en  complementation, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definición
Restitució d'un fenotip determinat a partir de la unió de dos genomes que presenten mutacions diferents.
  • ca  complementació, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Interacció entre dos bacteriòfags defectius que dona com a resultat la replicació de tots dos.
  • ca  complementació intragènica, n f
  • ca  complementació al·lèlica, n f sin. compl.
  • ca  complementació intraal·lèlica, n f sin. compl.
  • es  complementación alélica, n f
  • es  complementación intra-alélica, n f
  • fr  complémentation allélique, n f
  • fr  complémentation intragénique, n f
  • en  allelic complementation, n
  • en  intragenic complementation, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definición
Complementació en què les mutacions presents s'han produït en dos al·lels del mateix gen.

Nota

  • La complementació intragènica es pot donar per la generació en el citoplasma d'una proteïna funcional a partir dels productes inactius dels dos al·lels d'un mateix gen.
  • ca  complementació intergènica, n f
  • es  complementación intergénica, n f
  • fr  complémentation intergénique, n f
  • en  intergenic complementation, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definición
Complementació en què les mutacions presents són situades en gens diferents.
  • ca  complementació intragènica, n f
  • ca  complementació al·lèlica, n f sin. compl.
  • ca  complementació intraal·lèlica, n f sin. compl.
  • es  complementación alélica, n f
  • es  complementación intra-alélica, n f
  • fr  complémentation allélique, n f
  • fr  complémentation intragénique, n f
  • en  allelic complementation, n
  • en  intragenic complementation, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definición
Complementació en què les mutacions presents s'han produït en dos al·lels del mateix gen.

Nota

  • La complementació intragènica es pot donar per la generació en el citoplasma d'una proteïna funcional a partir dels productes inactius dels dos al·lels d'un mateix gen.
  • ca  complementació intragènica, n f
  • ca  complementació al·lèlica, n f sin. compl.
  • ca  complementació intraal·lèlica, n f sin. compl.
  • es  complementación alélica, n f
  • es  complementación intra-alélica, n f
  • fr  complémentation allélique, n f
  • fr  complémentation intragénique, n f
  • en  allelic complementation, n
  • en  intragenic complementation, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definición
Complementació en què les mutacions presents s'han produït en dos al·lels del mateix gen.

Nota

  • La complementació intragènica es pot donar per la generació en el citoplasma d'una proteïna funcional a partir dels productes inactius dels dos al·lels d'un mateix gen.
  • ca  complementòfil -a, adj

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definición
Que posseeix afinitat per un complement.

Particularment, es diu de l'element de l'amboceptor al qual es fixa el complement.
  • ca  complementoide, n m

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Complement que ha perdut la seva activitat per destrucció del grup zimotòxic, sense resultar afectada la propietat d'unió amb un amboceptor. Quan és injectat és capaç de produir un anticomplement.