peul
peul
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Benín, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Camerun, Àfrica > Ghana, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Níger, Àfrica > Nigèria, Àfrica > República Centreafricana, Àfrica > Senegal, Àfrica > Togo, Àfrica > Txad
- ca ful
- ca fula sin. compl.
- ca fulani sin. compl.
- ca fulbe sin. compl.
- ca fulfulde sin. compl.
- ca futa-jalon sin. compl.
- ca pël sin. compl.
- ca peul sin. compl.
- ca pulaar sin. compl.
- cod fulfulde
- cod pulaar
- ar فول
- cy Ful
- cy Fula sin. compl.
- cy Fulani sin. compl.
- cy Fulbe sin. compl.
- cy Fulfulde sin. compl.
- cy Futa-jalon sin. compl.
- cy Pël sin. compl.
- cy Peul sin. compl.
- cy Pulaar sin. compl.
- de Ful
- de Fula sin. compl.
- de Fulani sin. compl.
- de Fulbe sin. compl.
- de Fulfulde sin. compl.
- de Futa-Jalon sin. compl.
- de Pël sin. compl.
- de Peul sin. compl.
- de Pulaar sin. compl.
- en Fula
- en Fulani sin. compl.
- en Fulbe sin. compl.
- en Fulfulde sin. compl.
- en Futa-Jalon sin. compl.
- en Pël sin. compl.
- en Peul sin. compl.
- en Pulaar sin. compl.
- es fulaní
- es fula sin. compl.
- es fulani sin. compl.
- es fulbe sin. compl.
- es fulfulde sin. compl.
- es futa-jalon sin. compl.
- es pël sin. compl.
- es peul sin. compl.
- es pulaar sin. compl.
- es pular sin. compl.
- eu fulaniera
- eu ful sin. compl.
- eu fula sin. compl.
- eu fulani sin. compl.
- eu fulbe sin. compl.
- eu fulfulde sin. compl.
- eu futa-jalon sin. compl.
- eu pël sin. compl.
- eu peul sin. compl.
- eu pulaar sin. compl.
- fr peul
- fr fouta djalon sin. compl.
- fr fula sin. compl.
- fr fulani sin. compl.
- fr fulbe sin. compl.
- fr fulfulde sin. compl.
- fr pël sin. compl.
- fr peulh sin. compl.
- fr poular sin. compl.
- fr pulaar sin. compl.
- fr pular sin. compl.
- gl fulbe
- gl ful sin. compl.
- gl fula sin. compl.
- gl fulani sin. compl.
- gl fulfulde sin. compl.
- gl futa-jalon sin. compl.
- gl pël sin. compl.
- gl peul sin. compl.
- gl pulaar sin. compl.
- gn fulani
- gn fula sin. compl.
- gn fulani sin. compl.
- gn fulfulde sin. compl.
- gn fulve sin. compl.
- gn futa-jalon sin. compl.
- gn pël sin. compl.
- gn peul sin. compl.
- gn pulaar sin. compl.
- it ful
- it fula sin. compl.
- it fulani sin. compl.
- it fulbe sin. compl.
- it fulfulde sin. compl.
- it futa-jalon sin. compl.
- it pël sin. compl.
- it peul sin. compl.
- it pulaar sin. compl.
- ja フラニ語
- ja フラ sin. compl.
- ja プル sin. compl.
- ja フルベ sin. compl.
- ja プール sin. compl.
- ja フルフベ sin. compl.
- nl Ful
- nl Fula sin. compl.
- nl Fulani sin. compl.
- nl Fulbe sin. compl.
- nl Fulfulde sin. compl.
- nl Futa-Jalon sin. compl.
- nl Pël sin. compl.
- nl Peul sin. compl.
- nl Pulaar sin. compl.
- pt ful
- pt fula sin. compl.
- pt fulani sin. compl.
- pt fulbe sin. compl.
- pt fulfulde sin. compl.
- pt futa-jalon sin. compl.
- pt pël sin. compl.
- pt peul sin. compl.
- pt pulaar sin. compl.
- ru Фула
- ru Фуль sin. compl.
- ru Пёль sin. compl.
- ru Пулар sin. compl.
- ru Фулани sin. compl.
- ru Фульбе sin. compl.
- ru Тукулор sin. compl.
- ru Фульфульде sin. compl.
- ru Фута-джалон sin. compl.
- zh 弗尔语
- zh 弗尔贝、弗拉尼、弗拉、弗尔弗尔德、普拉尔、弗塔－加隆、佩乌尔、佩尔 sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Benín, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Camerun, Àfrica > Ghana, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Níger, Àfrica > Nigèria, Àfrica > República Centreafricana, Àfrica > Senegal, Àfrica > Togo, Àfrica > Txad
Definición
El poble nòmada ramader dels fuls habita una àmplia zona de l'Àfrica occidental, de Senegàmbia i Guinea al Sudan i el Camerun.
El ful és la llengua del poble que s'autodenomina fulɓe. Els hausses els anomenen fulani, els mandings fula i els wòlof pël.
Els fuls anomenen la seva llengua fulfulde en els dialectes centrals i orientals, i pulaar en els dialectes occidentals.
L'origen geogràfic dels fuls ha estat objecte de llargues discussions entre els africanistes i alhora és objecte de llegendes entre els fuls mateixos i entre els pobles veïns. Actualment es creu que són originaris de l'actual Senegal. A partir d'aquest origen occidental s'hauria produït l'expansió dels fuls cap a l'est al segle XVI.
Malgrat la dispersió geogràfica, les diferències dialectals del ful no són gaire accentuades. Es distingeixen quatre blocs dialectals principals: dialectes del centre-est (fulfulde de l'oest del Níger, centre-est del Níger i Nigèria), dialectes orientals (fulfulde adamawa del Camerun, el Txad i el Sudan; el fulfulde bagirmi del Txad i la República Centreafricana), dialectes del centre-oest (fulfulde massina de Mali i de Ghana, fulfulde borgu de Benín i Togo, i el pular de Guinea, Mali, el Senegal i Sierra Leone) i dialectes occidentals (pulaar de Mauritània, el Senegal i Gàmbia).
En algunes regions, com ara al nord del Camerun, el ful és emprat com a llengua franca. La majoria de fuls són plurilingües.
El ful és la llengua del poble que s'autodenomina fulɓe. Els hausses els anomenen fulani, els mandings fula i els wòlof pël.
Els fuls anomenen la seva llengua fulfulde en els dialectes centrals i orientals, i pulaar en els dialectes occidentals.
L'origen geogràfic dels fuls ha estat objecte de llargues discussions entre els africanistes i alhora és objecte de llegendes entre els fuls mateixos i entre els pobles veïns. Actualment es creu que són originaris de l'actual Senegal. A partir d'aquest origen occidental s'hauria produït l'expansió dels fuls cap a l'est al segle XVI.
Malgrat la dispersió geogràfica, les diferències dialectals del ful no són gaire accentuades. Es distingeixen quatre blocs dialectals principals: dialectes del centre-est (fulfulde de l'oest del Níger, centre-est del Níger i Nigèria), dialectes orientals (fulfulde adamawa del Camerun, el Txad i el Sudan; el fulfulde bagirmi del Txad i la República Centreafricana), dialectes del centre-oest (fulfulde massina de Mali i de Ghana, fulfulde borgu de Benín i Togo, i el pular de Guinea, Mali, el Senegal i Sierra Leone) i dialectes occidentals (pulaar de Mauritània, el Senegal i Gàmbia).
En algunes regions, com ara al nord del Camerun, el ful és emprat com a llengua franca. La majoria de fuls són plurilingües.
phuthi
phuthi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Swazilàndia
- ca swati
- ca isiswazi sin. compl.
- ca phuthi sin. compl.
- ca siswati sin. compl.
- ca swazi sin. compl.
- ca tekela sin. compl.
- ca tekeza sin. compl.
- cod siswati
- ar سواتي
- cy Swati
- cy Isiswazi sin. compl.
- cy Phuthi sin. compl.
- cy Siswati sin. compl.
- cy Swazi sin. compl.
- cy Tekela sin. compl.
- cy Tekeza sin. compl.
- de Siswati
- de Isiswazi sin. compl.
- de Phuthi sin. compl.
- de Swati sin. compl.
- de Swazi sin. compl.
- de Tekela sin. compl.
- de Tekeza sin. compl.
- en Swati
- en Isiswazi sin. compl.
- en Phuthi sin. compl.
- en Siswati sin. compl.
- en Swazi sin. compl.
- en Tekela sin. compl.
- en Tekeza sin. compl.
- es suati
- es isiswazi sin. compl.
- es phuthi sin. compl.
- es siswati sin. compl.
- es swazi sin. compl.
- es tekela sin. compl.
- es tekeza sin. compl.
- eu swatiera
- eu isiswazi sin. compl.
- eu phuthi sin. compl.
- eu siswati sin. compl.
- eu swati sin. compl.
- eu swatiera sin. compl.
- eu swazi sin. compl.
- eu tekela sin. compl.
- eu tekeza sin. compl.
- fr swati
- fr isiswazi sin. compl.
- fr phuthi sin. compl.
- fr siswati sin. compl.
- fr swazi sin. compl.
- fr tekela sin. compl.
- fr tekeza sin. compl.
- gl swati
- gl isiswazi sin. compl.
- gl phuthi sin. compl.
- gl siswati sin. compl.
- gl swazi sin. compl.
- gl tekela sin. compl.
- gl tekeza sin. compl.
- gn swati
- gn isiswazi sin. compl.
- gn phuthi sin. compl.
- gn siswati sin. compl.
- gn swazi sin. compl.
- gn tekela sin. compl.
- gn tekeza sin. compl.
- it swati
- it isiswazi sin. compl.
- it phuthi sin. compl.
- it siswati sin. compl.
- it swazi sin. compl.
- it tekela sin. compl.
- it tekeza sin. compl.
- pt swati
- pt isiswazi sin. compl.
- pt phuthi sin. compl.
- pt siswati sin. compl.
- pt swazi sin. compl.
- pt tekela sin. compl.
- pt tekeza sin. compl.
- tmh Taswatit
- tmh Isiswazi sin. compl.
- tmh phuthi sin. compl.
- tmh siswati sin. compl.
- tmh swazi sin. compl.
- tmh tekela sin. compl.
- tmh tekeza sin. compl.
- zh 斯瓦蒂语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Swazilàndia
Definición
El grup etnolingüístic swati constitueix aproximadament el 88% de la població de Swazilàndia i el 2,5% de la població de la República de Sud-àfrica. En aquest últim país, el swati és la llengua majoritària de la província de Mpumalanga (30% de la població), seguida pel zulú (26,4%) i el ndebele (12,1%). El swati és lingüísticament proper al ndebele, el xhosa i el zulú, amb els quals hi pot haver intercomprensió.
El swati consta de diversos dialectes, entre els quals trobem el thithiza i el yeyeza.
El swati s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El swati consta de diversos dialectes, entre els quals trobem el thithiza i el yeyeza.
El swati s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
phuthi
phuthi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca phuthi
- ar فوثي
- cy Phuthi
- de Phuthi
- de Sephuthi sin. compl.
- de Siphuthi sin. compl.
- en Phuthi
- es phuthi
- eu phuthi
- eu phuthi sin. compl.
- fr phuthi
- gl phuthi
- gn phuthi
- it phuthi
- pt phuthi
- tmh Taphuthit
- zh 弗希语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definición
El phuthi és lingüísticament pròxim al siswati i hi ha autors que el consideren una varietat dialectal del siswati. El seu lèxic està fortament influït pel sotho.
El phuthi s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El phuthi s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
pianakoto
pianakoto
Carib > Tiriyó > Tiriyó, Amèrica > Brasil, Amèrica > Surinam
- ca tirió
- ca trio
- ca pianakoto sin. compl.
- ca piano sin. compl.
- ca tirio sin. compl.
- ca tiriyó sin. compl.
- cod t(i)riyu
- cod tarana
- cod taruna
- cod yawi
- ar تريوية
- cy Trio
- cy Pianakoto sin. compl.
- cy Piano sin. compl.
- cy Tirio sin. compl.
- cy Tiriyó sin. compl.
- de Trió
- de Pianakoto sin. compl.
- de Tirio sin. compl.
- de Tiriyó sin. compl.
- en Trió
- en Pianakoto sin. compl.
- en Piano sin. compl.
- en Tirió sin. compl.
- en Tiriyó sin. compl.
- es trió
- es pianakoto sin. compl.
- es piano sin. compl.
- es tirio sin. compl.
- es tiriyó sin. compl.
- eu trioera
- eu pianakoto sin. compl.
- eu piano sin. compl.
- eu tirio sin. compl.
- eu tiriyó sin. compl.
- fr tiriyo
- fr trio
- fr pianakoto sin. compl.
- fr piano sin. compl.
- fr tirio sin. compl.
- gl trio
- gl pianakoto sin. compl.
- gl piano sin. compl.
- gl tirio sin. compl.
- gl tiriyó sin. compl.
- gn trio
- gn pianakoto sin. compl.
- gn piano sin. compl.
- gn tirijo sin. compl.
- gn tirio sin. compl.
- it trio
- it pianakoto sin. compl.
- it piano sin. compl.
- it tirio sin. compl.
- it tiriyó sin. compl.
- ja トリオ語
- ja ピアノ語 sin. compl.
- ja ティリヨ語 sin. compl.
- ja ピアナコト語 sin. compl.
- nl Trio
- nl Pianakoto sin. compl.
- nl Piano sin. compl.
- nl Tirio sin. compl.
- nl Tiriyó sin. compl.
- pt trió
- pt pianakoto sin. compl.
- pt piano sin. compl.
- pt tirió sin. compl.
- pt tiriyó sin. compl.
- ru Трио
- ru Тирио sin. compl.
- ru Пиано sin. compl.
- ru Тирийо sin. compl.
- ru Пианакото sin. compl.
- sw Trió
- sw Pianakoto sin. compl.
- sw Piano sin. compl.
- sw Tirio sin. compl.
- sw Tiriyó sin. compl.
- tmh Tatriyut
- zh 特里奥
- zh 提里奥 sin. compl.
- zh 提里尧 sin. compl.
- zh 比阿诺 sin. compl.
- zh 比阿那克托 sin. compl.
Carib > Tiriyó > Tiriyó, Amèrica > Brasil, Amèrica > Surinam
Definición
Les diverses autodenominacions de la comunitat trio corresponen a diferents subgrups: el grup oriental s'autodenomina t(i)rió; el grup occidental, tarona/tarëna, i el grup extrem occidental, yawi. Piano o pianakoto és el terme usat pels grups carib de la zona per a referir-se als trios.
A causa de les intervencions de missioners, i també del casaments interètnics, hi ha diversos grups ètnics integrats dins la comunitat trio, alguns dels quals han substituït la seva llengua pròpia pel trio.
Tots els trios, si més no al Brasil, són bilingües trio-portuguès.
Hi ha un pidgin basat en el trio i en una llengua criolla, el ndjuka, anomenat ndjuka-trio.
A causa de les intervencions de missioners, i també del casaments interètnics, hi ha diversos grups ètnics integrats dins la comunitat trio, alguns dels quals han substituït la seva llengua pròpia pel trio.
Tots els trios, si més no al Brasil, són bilingües trio-portuguès.
Hi ha un pidgin basat en el trio i en una llengua criolla, el ndjuka, anomenat ndjuka-trio.
piano
piano
Carib > Tiriyó > Tiriyó, Amèrica > Brasil, Amèrica > Surinam
- ca tirió
- ca trio
- ca pianakoto sin. compl.
- ca piano sin. compl.
- ca tirio sin. compl.
- ca tiriyó sin. compl.
- cod t(i)riyu
- cod tarana
- cod taruna
- cod yawi
- ar تريوية
- cy Trio
- cy Pianakoto sin. compl.
- cy Piano sin. compl.
- cy Tirio sin. compl.
- cy Tiriyó sin. compl.
- de Trió
- de Pianakoto sin. compl.
- de Tirio sin. compl.
- de Tiriyó sin. compl.
- en Trió
- en Pianakoto sin. compl.
- en Piano sin. compl.
- en Tirió sin. compl.
- en Tiriyó sin. compl.
- es trió
- es pianakoto sin. compl.
- es piano sin. compl.
- es tirio sin. compl.
- es tiriyó sin. compl.
- eu trioera
- eu pianakoto sin. compl.
- eu piano sin. compl.
- eu tirio sin. compl.
- eu tiriyó sin. compl.
- fr tiriyo
- fr trio
- fr pianakoto sin. compl.
- fr piano sin. compl.
- fr tirio sin. compl.
- gl trio
- gl pianakoto sin. compl.
- gl piano sin. compl.
- gl tirio sin. compl.
- gl tiriyó sin. compl.
- gn trio
- gn pianakoto sin. compl.
- gn piano sin. compl.
- gn tirijo sin. compl.
- gn tirio sin. compl.
- it trio
- it pianakoto sin. compl.
- it piano sin. compl.
- it tirio sin. compl.
- it tiriyó sin. compl.
- ja トリオ語
- ja ピアノ語 sin. compl.
- ja ティリヨ語 sin. compl.
- ja ピアナコト語 sin. compl.
- nl Trio
- nl Pianakoto sin. compl.
- nl Piano sin. compl.
- nl Tirio sin. compl.
- nl Tiriyó sin. compl.
- pt trió
- pt pianakoto sin. compl.
- pt piano sin. compl.
- pt tirió sin. compl.
- pt tiriyó sin. compl.
- ru Трио
- ru Тирио sin. compl.
- ru Пиано sin. compl.
- ru Тирийо sin. compl.
- ru Пианакото sin. compl.
- sw Trió
- sw Pianakoto sin. compl.
- sw Piano sin. compl.
- sw Tirio sin. compl.
- sw Tiriyó sin. compl.
- tmh Tatriyut
- zh 特里奥
- zh 提里奥 sin. compl.
- zh 提里尧 sin. compl.
- zh 比阿诺 sin. compl.
- zh 比阿那克托 sin. compl.
Carib > Tiriyó > Tiriyó, Amèrica > Brasil, Amèrica > Surinam
Definición
Les diverses autodenominacions de la comunitat trio corresponen a diferents subgrups: el grup oriental s'autodenomina t(i)rió; el grup occidental, tarona/tarëna, i el grup extrem occidental, yawi. Piano o pianakoto és el terme usat pels grups carib de la zona per a referir-se als trios.
A causa de les intervencions de missioners, i també del casaments interètnics, hi ha diversos grups ètnics integrats dins la comunitat trio, alguns dels quals han substituït la seva llengua pròpia pel trio.
Tots els trios, si més no al Brasil, són bilingües trio-portuguès.
Hi ha un pidgin basat en el trio i en una llengua criolla, el ndjuka, anomenat ndjuka-trio.
A causa de les intervencions de missioners, i també del casaments interètnics, hi ha diversos grups ètnics integrats dins la comunitat trio, alguns dels quals han substituït la seva llengua pròpia pel trio.
Tots els trios, si més no al Brasil, són bilingües trio-portuguès.
Hi ha un pidgin basat en el trio i en una llengua criolla, el ndjuka, anomenat ndjuka-trio.
piapoco
piapoco
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Piapoko, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca piapoco
- ca dzaze sin. compl.
- ca piapoko sin. compl.
- ca tsáçe sin. compl.
- ca yapaco sin. compl.
- cod wenaiwice
- ar بيابوكو
- cy Piapoco
- cy Dzaze sin. compl.
- cy Piapoko sin. compl.
- cy Tsáçe sin. compl.
- cy Yapaco sin. compl.
- de Piapoco
- de Dzaze sin. compl.
- de Piapoko sin. compl.
- de Tsáçe sin. compl.
- de Yapaco sin. compl.
- en Piapoco
- en Dzase sin. compl.
- en Dzaze sin. compl.
- en Piapoko sin. compl.
- en Yapaco sin. compl.
- es piapoco
- es dzaze sin. compl.
- es piapoko sin. compl.
- es tsáçe sin. compl.
- es yapaco sin. compl.
- eu piapocoera
- eu dzaze sin. compl.
- eu piapoko sin. compl.
- eu tsáçe sin. compl.
- eu yapaco sin. compl.
- fr piapoco
- fr dzaze sin. compl.
- fr piapoko sin. compl.
- fr tsáçe sin. compl.
- fr yapaco sin. compl.
- gn piapoko
- gn dzaze sin. compl.
- gn piapoco sin. compl.
- gn tsáçe sin. compl.
- gn yapaco sin. compl.
- it piapoco
- it dzaze sin. compl.
- it piapoko sin. compl.
- it tsáçe sin. compl.
- it yapaco sin. compl.
- ja ピアポコ語
- ja ツァセ語 sin. compl.
- ja ドサセ語 sin. compl.
- ja ヤパコ語 sin. compl.
- nl Piapoco
- nl Dzaze sin. compl.
- nl Piapoko sin. compl.
- nl Tsáçe sin. compl.
- nl Yapaco sin. compl.
- pt piapoco
- pt dzaze sin. compl.
- pt piapoko sin. compl.
- pt tsáçe sin. compl.
- pt yapaco sin. compl.
- ru Пиапоко
- ru Дзазе sin. compl.
- ru Япако sin. compl.
- ru Пьяпоко sin. compl.
- zh 皮亚伯克语
- zh 皮亚波克、恰塞、萨泽、亚帕克 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Piapoko, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definición
El piapoco està estretament emparentat amb llengües arawaks del Río Negro, com el baré, el baniva, el guarequena, el yavitero (extingida) o el curripako. Aquest parentiu s'explica pel fet que els piapocos són originaris justament del Río Negro, des d'on van migrar seguint el Vaupés cap als territoris actuals.
La societat piapoco està integrada per clans patrilineals i exògams. A més dels casaments entre els diversos clans, són freqüents els matrimonis amb individus d'ètnies veïnes, com els sikuanis, els achagües o els sàlibes. Això afavoreix el contacte de llengües i el poliglotisme.
Desconeixem dades precises sobre el domini de l'espanyol en les comunitats indígenes, que presumiblement és alt. Els mestres de les escoles solen ser indígenes, tot i que això no vol dir que s'ensenyi la llengua autòctona i, de fet, part de les generacions més joves ja no la parlen. La comunitat està fent alguns intents de preservació i revitalització lingüística.
Existeix un diccionari bilingüe piapoco-espanyol: Klumpp, D. 1995, Vocabulario piapoco-español, Bogotà, Asociación Instituto Lingüístico de Verano.
La societat piapoco està integrada per clans patrilineals i exògams. A més dels casaments entre els diversos clans, són freqüents els matrimonis amb individus d'ètnies veïnes, com els sikuanis, els achagües o els sàlibes. Això afavoreix el contacte de llengües i el poliglotisme.
Desconeixem dades precises sobre el domini de l'espanyol en les comunitats indígenes, que presumiblement és alt. Els mestres de les escoles solen ser indígenes, tot i que això no vol dir que s'ensenyi la llengua autòctona i, de fet, part de les generacions més joves ja no la parlen. La comunitat està fent alguns intents de preservació i revitalització lingüística.
Existeix un diccionari bilingüe piapoco-espanyol: Klumpp, D. 1995, Vocabulario piapoco-español, Bogotà, Asociación Instituto Lingüístico de Verano.
piapoko
piapoko
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Piapoko, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca piapoco
- ca dzaze sin. compl.
- ca piapoko sin. compl.
- ca tsáçe sin. compl.
- ca yapaco sin. compl.
- cod wenaiwice
- ar بيابوكو
- cy Piapoco
- cy Dzaze sin. compl.
- cy Piapoko sin. compl.
- cy Tsáçe sin. compl.
- cy Yapaco sin. compl.
- de Piapoco
- de Dzaze sin. compl.
- de Piapoko sin. compl.
- de Tsáçe sin. compl.
- de Yapaco sin. compl.
- en Piapoco
- en Dzase sin. compl.
- en Dzaze sin. compl.
- en Piapoko sin. compl.
- en Yapaco sin. compl.
- es piapoco
- es dzaze sin. compl.
- es piapoko sin. compl.
- es tsáçe sin. compl.
- es yapaco sin. compl.
- eu piapocoera
- eu dzaze sin. compl.
- eu piapoko sin. compl.
- eu tsáçe sin. compl.
- eu yapaco sin. compl.
- fr piapoco
- fr dzaze sin. compl.
- fr piapoko sin. compl.
- fr tsáçe sin. compl.
- fr yapaco sin. compl.
- gn piapoko
- gn dzaze sin. compl.
- gn piapoco sin. compl.
- gn tsáçe sin. compl.
- gn yapaco sin. compl.
- it piapoco
- it dzaze sin. compl.
- it piapoko sin. compl.
- it tsáçe sin. compl.
- it yapaco sin. compl.
- ja ピアポコ語
- ja ツァセ語 sin. compl.
- ja ドサセ語 sin. compl.
- ja ヤパコ語 sin. compl.
- nl Piapoco
- nl Dzaze sin. compl.
- nl Piapoko sin. compl.
- nl Tsáçe sin. compl.
- nl Yapaco sin. compl.
- pt piapoco
- pt dzaze sin. compl.
- pt piapoko sin. compl.
- pt tsáçe sin. compl.
- pt yapaco sin. compl.
- ru Пиапоко
- ru Дзазе sin. compl.
- ru Япако sin. compl.
- ru Пьяпоко sin. compl.
- zh 皮亚伯克语
- zh 皮亚波克、恰塞、萨泽、亚帕克 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Piapoko, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definición
El piapoco està estretament emparentat amb llengües arawaks del Río Negro, com el baré, el baniva, el guarequena, el yavitero (extingida) o el curripako. Aquest parentiu s'explica pel fet que els piapocos són originaris justament del Río Negro, des d'on van migrar seguint el Vaupés cap als territoris actuals.
La societat piapoco està integrada per clans patrilineals i exògams. A més dels casaments entre els diversos clans, són freqüents els matrimonis amb individus d'ètnies veïnes, com els sikuanis, els achagües o els sàlibes. Això afavoreix el contacte de llengües i el poliglotisme.
Desconeixem dades precises sobre el domini de l'espanyol en les comunitats indígenes, que presumiblement és alt. Els mestres de les escoles solen ser indígenes, tot i que això no vol dir que s'ensenyi la llengua autòctona i, de fet, part de les generacions més joves ja no la parlen. La comunitat està fent alguns intents de preservació i revitalització lingüística.
Existeix un diccionari bilingüe piapoco-espanyol: Klumpp, D. 1995, Vocabulario piapoco-español, Bogotà, Asociación Instituto Lingüístico de Verano.
La societat piapoco està integrada per clans patrilineals i exògams. A més dels casaments entre els diversos clans, són freqüents els matrimonis amb individus d'ètnies veïnes, com els sikuanis, els achagües o els sàlibes. Això afavoreix el contacte de llengües i el poliglotisme.
Desconeixem dades precises sobre el domini de l'espanyol en les comunitats indígenes, que presumiblement és alt. Els mestres de les escoles solen ser indígenes, tot i que això no vol dir que s'ensenyi la llengua autòctona i, de fet, part de les generacions més joves ja no la parlen. La comunitat està fent alguns intents de preservació i revitalització lingüística.
Existeix un diccionari bilingüe piapoco-espanyol: Klumpp, D. 1995, Vocabulario piapoco-español, Bogotà, Asociación Instituto Lingüístico de Verano.
piaroa
piaroa
Sàliba, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca piaroa
- ca de'aruwa sin. compl.
- ca guagua sin. compl.
- ca kuakua sin. compl.
- ca piaroa-maco sin. compl.
- ca u'wuthuja sin. compl.
- ca wothuha sin. compl.
- ca wuöthuja sin. compl.
- cod wóthuha
- ar البياروا
- cy Piaroa
- cy De'aruwa sin. compl.
- cy Guagua sin. compl.
- cy Kuakua sin. compl.
- cy Piaroa-maco sin. compl.
- cy U'wuthuja sin. compl.
- cy Wothuha sin. compl.
- cy Wuöthuja sin. compl.
- de Piaroa
- de De'aruwa sin. compl.
- de Guagua sin. compl.
- de Kuakua sin. compl.
- de Piaroa-Maco sin. compl.
- de U'wuthuja sin. compl.
- de Wothuha sin. compl.
- de Wuöthuja sin. compl.
- en Piaroa
- en De'aruwa sin. compl.
- en Guagua sin. compl.
- en Kuakua sin. compl.
- en Piaroa-Maco sin. compl.
- en Quaqua sin. compl.
- en Wothuha sin. compl.
- en Wóthuha sin. compl.
- es piaroa
- es de'aruwa sin. compl.
- es guagua sin. compl.
- es kuakua sin. compl.
- es piaroa-maco sin. compl.
- es u'wuthuja sin. compl.
- es wothuha sin. compl.
- es wuöthuja sin. compl.
- eu piaroera
- eu de'aruwa sin. compl.
- eu guagua sin. compl.
- eu kuakua sin. compl.
- eu piaroa-maco sin. compl.
- eu u'wuthuja sin. compl.
- eu wothuha sin. compl.
- eu wuöthuja sin. compl.
- fr piaroa
- fr de'aruwa sin. compl.
- fr guagua sin. compl.
- fr kuakua sin. compl.
- fr piaroa-maco sin. compl.
- fr u'wuthuja sin. compl.
- fr wothuha sin. compl.
- fr wuöthuja sin. compl.
- gn piaroa
- gn de'aruwa sin. compl.
- gn guagua sin. compl.
- gn kuakua sin. compl.
- gn piaroa-maco sin. compl.
- gn u'wuthuja sin. compl.
- gn wothuha sin. compl.
- gn wuöthuja sin. compl.
- it piaroa
- it de'aruwa sin. compl.
- it guagua sin. compl.
- it kuakua sin. compl.
- it piaroa-maco sin. compl.
- it u'wuthuja sin. compl.
- it wothuha sin. compl.
- it wuöthuja sin. compl.
- ja ピアロア語
- ja ウウツハ語 sin. compl.
- ja ウォツハ語 sin. compl.
- ja ウオツハ語 sin. compl.
- ja クアクア語 sin. compl.
- ja グアグア語 sin. compl.
- ja デアルワ語 sin. compl.
- ja ピアロア・マコ語 sin. compl.
- nl Piaroa
- nl De'aruwa sin. compl.
- nl Guagua sin. compl.
- nl Kuakua sin. compl.
- nl Piaroa-Maco sin. compl.
- nl U'wuthuja sin. compl.
- nl Wothuha sin. compl.
- nl Wuöthuja sin. compl.
- pt piaroa
- pt de'aruwa sin. compl.
- pt guagua sin. compl.
- pt kuakua sin. compl.
- pt piaroa-maco sin. compl.
- pt u'wuthuja sin. compl.
- pt wothuha sin. compl.
- pt wuöthuja sin. compl.
- ru Пиароа
- ru Вотуа sin. compl.
- ru Уотуа sin. compl.
- ru Гуагуа sin. compl.
- ru Куакуа sin. compl.
- ru Де'арува sin. compl.
- ru Пиароа-мако sin. compl.
- zh 皮亚罗亚语
- zh 皮亚罗亚－马可、乌图哈、沃图哈、德阿鲁瓦、夸夸、瓜瓜 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Sàliba, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definición
Els piaroes mantenen molts lligams històrics amb els sàlibes. Sembla que les llengües d'ambdós grups podrien pertànyer a la mateixa família, però el parentiu encara no ha estat prou ben estudiat. La família sàliba incloïa una tercera llengua, l'ature, ja extingida.
La llengua piaroa conté dos dialectes: el piaroa pròpiament dit, parlat a la zona nord-central del domini lingüístic, i el maco (o wirö), parlat al sud.
El nom maco s'aplica a diversos grups indígenes de la regió, ja que era la manera com es designaven els esclaus que treballaven per a d'altres comunitats.
Si bé eren coneguts pels missioners jesuïtes de la zona, habitaven una regió de difícil accés i van viure força aïllats de la societat neobrasilera fins a la dècada del 1960.
Gràcies a la forta consciència identitària del grup, la llengua piaroa es manté vital, tot i que cada cop el castellà s'empra més a l'escola i el piaroa es limita més a l'àmbit familiar. Es calcula que un 10% de la població és monolingüe castellana.
La llengua piaroa conté dos dialectes: el piaroa pròpiament dit, parlat a la zona nord-central del domini lingüístic, i el maco (o wirö), parlat al sud.
El nom maco s'aplica a diversos grups indígenes de la regió, ja que era la manera com es designaven els esclaus que treballaven per a d'altres comunitats.
Si bé eren coneguts pels missioners jesuïtes de la zona, habitaven una regió de difícil accés i van viure força aïllats de la societat neobrasilera fins a la dècada del 1960.
Gràcies a la forta consciència identitària del grup, la llengua piaroa es manté vital, tot i que cada cop el castellà s'empra més a l'escola i el piaroa es limita més a l'àmbit familiar. Es calcula que un 10% de la població és monolingüe castellana.
piaroa-maco
piaroa-maco
Sàliba, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca piaroa
- ca de'aruwa sin. compl.
- ca guagua sin. compl.
- ca kuakua sin. compl.
- ca piaroa-maco sin. compl.
- ca u'wuthuja sin. compl.
- ca wothuha sin. compl.
- ca wuöthuja sin. compl.
- cod wóthuha
- ar البياروا
- cy Piaroa
- cy De'aruwa sin. compl.
- cy Guagua sin. compl.
- cy Kuakua sin. compl.
- cy Piaroa-maco sin. compl.
- cy U'wuthuja sin. compl.
- cy Wothuha sin. compl.
- cy Wuöthuja sin. compl.
- de Piaroa
- de De'aruwa sin. compl.
- de Guagua sin. compl.
- de Kuakua sin. compl.
- de Piaroa-Maco sin. compl.
- de U'wuthuja sin. compl.
- de Wothuha sin. compl.
- de Wuöthuja sin. compl.
- en Piaroa
- en De'aruwa sin. compl.
- en Guagua sin. compl.
- en Kuakua sin. compl.
- en Piaroa-Maco sin. compl.
- en Quaqua sin. compl.
- en Wothuha sin. compl.
- en Wóthuha sin. compl.
- es piaroa
- es de'aruwa sin. compl.
- es guagua sin. compl.
- es kuakua sin. compl.
- es piaroa-maco sin. compl.
- es u'wuthuja sin. compl.
- es wothuha sin. compl.
- es wuöthuja sin. compl.
- eu piaroera
- eu de'aruwa sin. compl.
- eu guagua sin. compl.
- eu kuakua sin. compl.
- eu piaroa-maco sin. compl.
- eu u'wuthuja sin. compl.
- eu wothuha sin. compl.
- eu wuöthuja sin. compl.
- fr piaroa
- fr de'aruwa sin. compl.
- fr guagua sin. compl.
- fr kuakua sin. compl.
- fr piaroa-maco sin. compl.
- fr u'wuthuja sin. compl.
- fr wothuha sin. compl.
- fr wuöthuja sin. compl.
- gn piaroa
- gn de'aruwa sin. compl.
- gn guagua sin. compl.
- gn kuakua sin. compl.
- gn piaroa-maco sin. compl.
- gn u'wuthuja sin. compl.
- gn wothuha sin. compl.
- gn wuöthuja sin. compl.
- it piaroa
- it de'aruwa sin. compl.
- it guagua sin. compl.
- it kuakua sin. compl.
- it piaroa-maco sin. compl.
- it u'wuthuja sin. compl.
- it wothuha sin. compl.
- it wuöthuja sin. compl.
- ja ピアロア語
- ja ウウツハ語 sin. compl.
- ja ウォツハ語 sin. compl.
- ja ウオツハ語 sin. compl.
- ja クアクア語 sin. compl.
- ja グアグア語 sin. compl.
- ja デアルワ語 sin. compl.
- ja ピアロア・マコ語 sin. compl.
- nl Piaroa
- nl De'aruwa sin. compl.
- nl Guagua sin. compl.
- nl Kuakua sin. compl.
- nl Piaroa-Maco sin. compl.
- nl U'wuthuja sin. compl.
- nl Wothuha sin. compl.
- nl Wuöthuja sin. compl.
- pt piaroa
- pt de'aruwa sin. compl.
- pt guagua sin. compl.
- pt kuakua sin. compl.
- pt piaroa-maco sin. compl.
- pt u'wuthuja sin. compl.
- pt wothuha sin. compl.
- pt wuöthuja sin. compl.
- ru Пиароа
- ru Вотуа sin. compl.
- ru Уотуа sin. compl.
- ru Гуагуа sin. compl.
- ru Куакуа sin. compl.
- ru Де'арува sin. compl.
- ru Пиароа-мако sin. compl.
- zh 皮亚罗亚语
- zh 皮亚罗亚－马可、乌图哈、沃图哈、德阿鲁瓦、夸夸、瓜瓜 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Sàliba, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definición
Els piaroes mantenen molts lligams històrics amb els sàlibes. Sembla que les llengües d'ambdós grups podrien pertànyer a la mateixa família, però el parentiu encara no ha estat prou ben estudiat. La família sàliba incloïa una tercera llengua, l'ature, ja extingida.
La llengua piaroa conté dos dialectes: el piaroa pròpiament dit, parlat a la zona nord-central del domini lingüístic, i el maco (o wirö), parlat al sud.
El nom maco s'aplica a diversos grups indígenes de la regió, ja que era la manera com es designaven els esclaus que treballaven per a d'altres comunitats.
Si bé eren coneguts pels missioners jesuïtes de la zona, habitaven una regió de difícil accés i van viure força aïllats de la societat neobrasilera fins a la dècada del 1960.
Gràcies a la forta consciència identitària del grup, la llengua piaroa es manté vital, tot i que cada cop el castellà s'empra més a l'escola i el piaroa es limita més a l'àmbit familiar. Es calcula que un 10% de la població és monolingüe castellana.
La llengua piaroa conté dos dialectes: el piaroa pròpiament dit, parlat a la zona nord-central del domini lingüístic, i el maco (o wirö), parlat al sud.
El nom maco s'aplica a diversos grups indígenes de la regió, ja que era la manera com es designaven els esclaus que treballaven per a d'altres comunitats.
Si bé eren coneguts pels missioners jesuïtes de la zona, habitaven una regió de difícil accés i van viure força aïllats de la societat neobrasilera fins a la dècada del 1960.
Gràcies a la forta consciència identitària del grup, la llengua piaroa es manté vital, tot i que cada cop el castellà s'empra més a l'escola i el piaroa es limita més a l'àmbit familiar. Es calcula que un 10% de la població és monolingüe castellana.
pichi
pichi
Crioll de base anglesa, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca pidginglis
- ca anglès crioll sin. compl.
- ca anglès pidgin sin. compl.
- ca crioll anglès de Bioko sin. compl.
- ca crioll de Fernando Poo sin. compl.
- ca fernandino sin. compl.
- ca pichi sin. compl.
- ca pichinglis sin. compl.
- ar بدجينغليس
- cy Pidginglis
- cy Creoliaith Fernando Poo sin. compl.
- cy Creoliaith saesneg sin. compl.
- cy Creoliaith saesneg bioko sin. compl.
- cy Fernandino sin. compl.
- cy Krio de Fernando Po sin. compl.
- cy Pichi sin. compl.
- cy Pichinglis sin. compl.
- cy Pidgin English sin. compl.
- de Pidginglis
- de Bioko Creole English sin. compl.
- de Criollo sin. compl.
- de Equatorial Guinean Pidgin sin. compl.
- de Fernandino sin. compl.
- de Fernando Po Creole English sin. compl.
- de Fernando Po Krio sin. compl.
- de Pichi sin. compl.
- de Pichinglis sin. compl.
- en Pidginglis
- en Equatorial Guinean Pidgin sin. compl.
- en Fernandino sin. compl.
- en Fernando Po Creole English sin. compl.
- en Fernando Po Krio sin. compl.
- en Pichi sin. compl.
- en Pichinglis sin. compl.
- es pichinglis
- es criollo de fernando poo sin. compl.
- es criollo inglés de bioko sin. compl.
- es fernandino sin. compl.
- es inglés criollo sin. compl.
- es inglés pidgin sin. compl.
- es krio de fernando po sin. compl.
- es pichi sin. compl.
- es pidginglis sin. compl.
- eu pidginglis
- eu anglès crioll sin. compl.
- eu anglès pidgin sin. compl.
- eu crioll anglès de bioko sin. compl.
- eu crioll de fernando poo sin. compl.
- eu fernandino sin. compl.
- eu krio de fernando po sin. compl.
- eu pichi sin. compl.
- eu pichinglis sin. compl.
- fr pidginglis
- fr anglais créole sin. compl.
- fr créole anglais de bioko sin. compl.
- fr créole de fernando poo sin. compl.
- fr pidgin english sin. compl.
- gl pidginglis
- gl crioulo de fernando poo sin. compl.
- gl crioulo inglés de bioko sin. compl.
- gl fernandino sin. compl.
- gl inglés crioulo sin. compl.
- gl inglés pidgin sin. compl.
- gl krio de fernando po sin. compl.
- gl pichi sin. compl.
- gl pichinglis sin. compl.
- gn pidginglis
- gn fernandíno sin. compl.
- gn ingles pidgin sin. compl.
- gn krio fernando poo-gua sin. compl.
- gn krióllo fernando poo sin. compl.
- gn krióllo ingles sin. compl.
- gn krióllo ingles bioko-gua sin. compl.
- gn pichi sin. compl.
- gn pichinglis sin. compl.
- it pidginglis
- it creolo di fernando poo sin. compl.
- it creolo inglese di bioko sin. compl.
- it fernandino sin. compl.
- it inglese creolo sin. compl.
- it inglese pidgin sin. compl.
- it krio di fernando po sin. compl.
- it pichi sin. compl.
- it pichinglis sin. compl.
- pt pidginglis
- pt crioulo de fernando pó sin. compl.
- pt crioulo inglês de bioko sin. compl.
- pt fernandino sin. compl.
- pt inglês crioulo sin. compl.
- pt inglês pidgin sin. compl.
- pt krio de fernando pó sin. compl.
- pt pichi sin. compl.
- pt pichinglis sin. compl.
- tmh Tapidjinglist
- tmh aglinzi apidgin sin. compl.
- tmh akeryul aglinzi n bioko sin. compl.
- tmh akeryul n fernando poo sin. compl.
- tmh anglinzi akeryul sin. compl.
- tmh fernandino sin. compl.
- tmh krio de fernando po sin. compl.
- tmh pichi sin. compl.
- tmh Pichinglis sin. compl.
- zh 皮钦格利斯语
Crioll de base anglesa, Àfrica > Guinea Equatorial
Definición
El pidginglis és un crioll de base anglesa que es parla a l'illa de Bioko (anteriorment Fernando Poo) des del 1823, any en què es va fundar la ciutat de Clarence (avui Malabo). Actualment és utilitzat com a llengua franca a tota l'illa.
Els primers colonitzadors europeus que van arribar a Bioko van ser els portuguesos, amb l'explorador i navegant portuguès Fernão do Pó (1472). Incorporada a la corona espanyola pel tractat d'El Pardo (1778), l'illa fou ocupada pels britànics el 1827, els quals hi van establir bases per a les patrulles que lluitaven conta el comerç esclavista i hi van portar antics esclaus procedents de Sierra Leone.
El pidginglis té el seu origen en el krio, crioll que es va desenvolupar en una comunitat d'esclaus alliberats i establerts a Freetown (Sierra Leone). Un grup d'aquests esclaus (anomenats fernandinos) es va establir a l'illa de Fernando Poo i van importar-hi la varietat lingüística que s'havia originat a Sierra Leone.
L'estructura gramatical i un gran percentatge de vocabulari del pidginglis té com a base el krio, però a causa de situacions històriques, socials i geogràfiques diferents, el pidginglis s'ha distanciat d'aquesta llengua i generalment es considera una llengua diferenciada.
Un dels trets característics del pidginglis és la presència de lèxic espanyol. Igualment, hi ha manlleus del pidginglis a l'espanyol de Guinea: finis, 'acabar'; klote, 'tela'; misis, 'senyora'; motoboi, 'mecànic'; opandon, 'amunt i avall'; renbut, 'botes per a la pluja'.
Els primers colonitzadors europeus que van arribar a Bioko van ser els portuguesos, amb l'explorador i navegant portuguès Fernão do Pó (1472). Incorporada a la corona espanyola pel tractat d'El Pardo (1778), l'illa fou ocupada pels britànics el 1827, els quals hi van establir bases per a les patrulles que lluitaven conta el comerç esclavista i hi van portar antics esclaus procedents de Sierra Leone.
El pidginglis té el seu origen en el krio, crioll que es va desenvolupar en una comunitat d'esclaus alliberats i establerts a Freetown (Sierra Leone). Un grup d'aquests esclaus (anomenats fernandinos) es va establir a l'illa de Fernando Poo i van importar-hi la varietat lingüística que s'havia originat a Sierra Leone.
L'estructura gramatical i un gran percentatge de vocabulari del pidginglis té com a base el krio, però a causa de situacions històriques, socials i geogràfiques diferents, el pidginglis s'ha distanciat d'aquesta llengua i generalment es considera una llengua diferenciada.
Un dels trets característics del pidginglis és la presència de lèxic espanyol. Igualment, hi ha manlleus del pidginglis a l'espanyol de Guinea: finis, 'acabar'; klote, 'tela'; misis, 'senyora'; motoboi, 'mecànic'; opandon, 'amunt i avall'; renbut, 'botes per a la pluja'.
