pelasla
pelasla
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca vamé
- ca maslava sin. compl.
- ca pelasla sin. compl.
- ca pélasla sin. compl.
- cod pelasla
- de Vame
- de Demwa sin. compl.
- de Hurza sin. compl.
- de Maslava sin. compl.
- de Pelasla sin. compl.
- en Vamé
- en Maslava sin. compl.
- en Pelasla sin. compl.
- en Pélasla sin. compl.
- es vamé
- es maslava sin. compl.
- es pelasla sin. compl.
- es pélasla sin. compl.
- eu vamé
- eu maslava sin. compl.
- eu pelasla sin. compl.
- eu pélasla sin. compl.
- fr vamé
- fr maslava sin. compl.
- fr pélasla sin. compl.
- gl vamé
- gl maslava sin. compl.
- gl pelasla sin. compl.
- gl pélasla sin. compl.
- it vamé
- it maslava sin. compl.
- it pelasla sin. compl.
- it pélasla sin. compl.
- nl Pelasla
- nl Maslava sin. compl.
- nl Pelaska sin. compl.
- pt vamé
- pt maslava sin. compl.
- pt pelasla sin. compl.
- pt pélasla sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El vamé és lingüísticament molt proper a les llengües uldemé, zulgo-gemzek, cuvok, dugwor i matal, entre d'altres.
La llengua vamé consta dels següents dialectes: damwa i ndreme, parlats al sud de les muntanyes Mora; mbarem, parlat a la subdivisió Mora; pelasla (o varietat de Mayo-Plata), parlat al sud de la subdivisió Tokomberé, i hurza, parlat al cantó de Mêre (subdivisió Mora). Les diferències dialectals són escasses i en cap cas no impedeixen la intercomprensió.
Des del punt de vista geogràfic, el vamé és veí del mandara/wandala (al nord), muyang i uldemé (totes dues al sud i sud-oest), i ful (a l'est). La varietat dialectal pelasla presenta força semblances amb l'uldemé, a causa del contacte entre parlants; una part dels parlants d'aquesta zona de contacte són bilingües vamé-uldemé.
El vamé és una llengua amb molta vitalitat, ja que és emprada en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Els vamés de les zones de Damwa i Hurza també solen parlar mandara/wandala, llengua de comunicació intergrupal al cantó de Mora. Arreu del domini lingüístic vamé es poden trobar individus que saben ful, la llengua dominant en les relacions interètniques al nord del Camerun.
L'alfabetització dels infants vamés a les escoles es duu a terme en francès. L'índex d'escolarització, però, és baix.
Des del final del segle XX es treballa en l'elaboració d'una ortografia per al vamé. La varietat dialectal escollida com a base de la llengua estàndard escrita és la ndreme.
La llengua vamé consta dels següents dialectes: damwa i ndreme, parlats al sud de les muntanyes Mora; mbarem, parlat a la subdivisió Mora; pelasla (o varietat de Mayo-Plata), parlat al sud de la subdivisió Tokomberé, i hurza, parlat al cantó de Mêre (subdivisió Mora). Les diferències dialectals són escasses i en cap cas no impedeixen la intercomprensió.
Des del punt de vista geogràfic, el vamé és veí del mandara/wandala (al nord), muyang i uldemé (totes dues al sud i sud-oest), i ful (a l'est). La varietat dialectal pelasla presenta força semblances amb l'uldemé, a causa del contacte entre parlants; una part dels parlants d'aquesta zona de contacte són bilingües vamé-uldemé.
El vamé és una llengua amb molta vitalitat, ja que és emprada en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Els vamés de les zones de Damwa i Hurza també solen parlar mandara/wandala, llengua de comunicació intergrupal al cantó de Mora. Arreu del domini lingüístic vamé es poden trobar individus que saben ful, la llengua dominant en les relacions interètniques al nord del Camerun.
L'alfabetització dels infants vamés a les escoles es duu a terme en francès. L'índex d'escolarització, però, és baix.
Des del final del segle XX es treballa en l'elaboració d'una ortografia per al vamé. La varietat dialectal escollida com a base de la llengua estàndard escrita és la ndreme.
pelimpo
pelimpo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca pinyin
- ca bapinyi sin. compl.
- ca pelimpo sin. compl.
- de Pinyin
- de Bapinyi sin. compl.
- de Pelimpo sin. compl.
- en Pinyin
- en Bapinyi sin. compl.
- en Pelimpo sin. compl.
- es pinyin
- es bapinyi sin. compl.
- es pelimpo sin. compl.
- eu pinyin
- eu bapinyi sin. compl.
- eu pelimpo sin. compl.
- fr pinyin
- fr bapinyi sin. compl.
- fr pelimpo sin. compl.
- gl pinyin
- gl bapinyi sin. compl.
- gl pelimpo sin. compl.
- it pinyin
- it bapinyi sin. compl.
- it pelimpo sin. compl.
- nl Pinyin
- nl Bapinyi sin. compl.
- nl Pelimpo sin. compl.
- pt pinyin
- pt bapinyi sin. compl.
- pt pelimpo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definición
El pinyin es parla a l'oest del Camerun, concretament a cinc pobles de la província del Nord-oest: Mesoh, Meshi, Mentin, Buchi i Menka.
Aquesta llengua forma part del grup de llengües ngembes, el qual inclou també l'awing, el bafut, el bambili, el mankon, el mundum i el nkwen.
Els parlants de pinyin mostren una actitud positiva envers la seva llengua, que n'afavoreix l'ús i la transmissió. Generalment, però, parlen també anglès, llengua oficial i utilitzada en l'ensenyament, i pidgin anglès del Camerun, utilitzat com a llengua franca a la regió.
Aquesta llengua forma part del grup de llengües ngembes, el qual inclou també l'awing, el bafut, el bambili, el mankon, el mundum i el nkwen.
Els parlants de pinyin mostren una actitud positiva envers la seva llengua, que n'afavoreix l'ús i la transmissió. Generalment, però, parlen també anglès, llengua oficial i utilitzada en l'ensenyament, i pidgin anglès del Camerun, utilitzat com a llengua franca a la regió.
pémono
pémono
Carib > Branca central > Wayana, Amèrica > Veneçuela
- ca pémono
- ar بيمونو
- cy Pémono
- de Pémono
- en Pémono
- es pémono
- eu pemono
- eu pémono sin. compl.
- fr pemon
- gl pémono
- it pémono
- ja ぺモノ語
- nl Pémono
- pt pémono
- ru Пемоно
- zh 佩莫诺语
- scr Sense tradició escrita
Carib > Branca central > Wayana, Amèrica > Veneçuela
Definición
Es desconeixia l'existència d'aquesta llengua fins que l'any 1998 es va localitzar una dona de 80 anys que encara la recordava. La resta de membres de la comunitat pémono parlen només castellà. Les dades aportades per aquesta única informant van permetre classificar la llengua dins de la família carib central, molt propera al yavarana-mapoyo.
Els pémonos viuen integrats en comunitats yavaranes i mapoyos, la llengua dels quals també està gairebé extingida.
No s'ha de confondre el pémono amb el pemon o arekuna (família carib septentrional), parlat a Veneçuela, Guyana i Brasil.
Els pémonos viuen integrats en comunitats yavaranes i mapoyos, la llengua dels quals també està gairebé extingida.
No s'ha de confondre el pémono amb el pemon o arekuna (família carib septentrional), parlat a Veneçuela, Guyana i Brasil.
pend d'oreille
pend d'oreille
Salish > Interior > Meridional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca kalispel
- ca flathead sin. compl.
- ca pend d'oreille sin. compl.
- ca qalispe sin. compl.
- ca salish de montana sin. compl.
- ca selis sin. compl.
- ca spokane sin. compl.
- de Flathead
- de Kalispel sin. compl.
- de Spokane sin. compl.
- en Calispel
- en Flathead sin. compl.
- en pend d'oreille sin. compl.
- en qalispe sin. compl.
- en salish de montana sin. compl.
- en Selis sin. compl.
- en Spokane sin. compl.
- es calispel
- es flathead sin. compl.
- es pend d'oreille sin. compl.
- es qalispe sin. compl.
- es salish de montana sin. compl.
- es selis sin. compl.
- es spokane sin. compl.
- eu calispel
- eu flathead sin. compl.
- eu pend d'oreille sin. compl.
- eu qalispe sin. compl.
- eu salish de montana sin. compl.
- eu selis sin. compl.
- eu spokane sin. compl.
- fr calispel
- fr kalispel sin. compl.
- fr pend'oreille sin. compl.
- fr spokane sin. compl.
- fr tête-plate sin. compl.
- gl calispel
- gl flathead sin. compl.
- gl pend d'oreille sin. compl.
- gl qalispe sin. compl.
- gl salish de montana sin. compl.
- gl selis sin. compl.
- gl spokane sin. compl.
- it calispel
- it flathead sin. compl.
- it pend d'oreille sin. compl.
- it qalispe sin. compl.
- it salish di montana sin. compl.
- it selis sin. compl.
- it spokane sin. compl.
- nl Kalispel-Spokane
- nl Kalispel sin. compl.
- nl Spokane sin. compl.
- pt calispel
- pt flathead sin. compl.
- pt pend d'oreille sin. compl.
- pt qalispe sin. compl.
- pt salish de montana sin. compl.
- pt selis sin. compl.
- pt spokane sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Salish > Interior > Meridional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
Les llengües salishes integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.
La branca interior de la família se subdivideix en un grup septentrional (al sud de la Colúmbia Britànica) i en un de meridional (a l'est de Washington, Idaho i Montana).
La designació kalispel agrupa tres varietats lingüístiques que formaven un contínuum dialectal: el kalispel, el flathead i el spokane. El territori originari era la riba dels rius Spokane i Pend d'Oreille, a l'est de Washington.
Actualment totes tres comunitats viuen en reserves indígenes. La varietat spokane té uns 20 parlants, la kalispel, 100, i la flathead, 70.
Als anys trenta del segle XX, tots els membres de les comunitats parlaven la llengua pròpia. Actualment tots els parlants són adults grans, ja que la llengua ha deixat de transmetre's a les noves generacions. Aquesta llengua, doncs, viu un avançat procés d'extinció.
La branca interior de la família se subdivideix en un grup septentrional (al sud de la Colúmbia Britànica) i en un de meridional (a l'est de Washington, Idaho i Montana).
La designació kalispel agrupa tres varietats lingüístiques que formaven un contínuum dialectal: el kalispel, el flathead i el spokane. El territori originari era la riba dels rius Spokane i Pend d'Oreille, a l'est de Washington.
Actualment totes tres comunitats viuen en reserves indígenes. La varietat spokane té uns 20 parlants, la kalispel, 100, i la flathead, 70.
Als anys trenta del segle XX, tots els membres de les comunitats parlaven la llengua pròpia. Actualment tots els parlants són adults grans, ja que la llengua ha deixat de transmetre's a les noves generacions. Aquesta llengua, doncs, viu un avançat procés d'extinció.
penin
penin
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca tunen
- ca banen sin. compl.
- ca banend sin. compl.
- ca nenni nyo'o sin. compl.
- ca penin sin. compl.
- ca penyin sin. compl.
- de Tunen
- de Banen sin. compl.
- de Banend sin. compl.
- de Eling sin. compl.
- de Nenni Nyo'o sin. compl.
- en Tunen
- en Banen sin. compl.
- en Banend sin. compl.
- en Nenni nyo'o sin. compl.
- en Penin sin. compl.
- en Penyin sin. compl.
- es tunen
- es banen sin. compl.
- es banend sin. compl.
- es nenni nyo'o sin. compl.
- es penin sin. compl.
- es penyin sin. compl.
- eu tunen
- eu banen sin. compl.
- eu banend sin. compl.
- eu nenni nyo'o sin. compl.
- eu penin sin. compl.
- eu penyin sin. compl.
- fr tunen
- fr banen sin. compl.
- fr banend sin. compl.
- fr nenni Nyo'o sin. compl.
- fr penin sin. compl.
- gl tunen
- gl banen sin. compl.
- gl banend sin. compl.
- gl nenni nyo'o sin. compl.
- gl penin sin. compl.
- gl penyin sin. compl.
- it tunen
- it banen sin. compl.
- it banend sin. compl.
- it nenni nyo'o sin. compl.
- it penin sin. compl.
- it penyin sin. compl.
- nl Tunen
- nl Banen sin. compl.
- nl Banend sin. compl.
- nl Nenni Nyo'o sin. compl.
- nl Penin sin. compl.
- pt tunen
- pt banen sin. compl.
- pt banend sin. compl.
- pt nenni nyo'o sin. compl.
- pt penin sin. compl.
- pt penyin sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definición
El grup etnolingüístic tunen se situa al nord-est de la ciutat de Douala, al sud-oest del Camerun. Entre els grups veïns dels tunens trobem els basaes, al sud; els medumbes, al nord; els ndemlis i els kwa's, a l'oest, i els numands, a l'est.
Podem distingir quatre dialectes del tunen: el toboany, el tufombo, el tuling i el ndoktuna.
El tunen s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Podem distingir quatre dialectes del tunen: el toboany, el tufombo, el tuling i el ndoktuna.
El tunen s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
penyin
penyin
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca tunen
- ca banen sin. compl.
- ca banend sin. compl.
- ca nenni nyo'o sin. compl.
- ca penin sin. compl.
- ca penyin sin. compl.
- de Tunen
- de Banen sin. compl.
- de Banend sin. compl.
- de Eling sin. compl.
- de Nenni Nyo'o sin. compl.
- en Tunen
- en Banen sin. compl.
- en Banend sin. compl.
- en Nenni nyo'o sin. compl.
- en Penin sin. compl.
- en Penyin sin. compl.
- es tunen
- es banen sin. compl.
- es banend sin. compl.
- es nenni nyo'o sin. compl.
- es penin sin. compl.
- es penyin sin. compl.
- eu tunen
- eu banen sin. compl.
- eu banend sin. compl.
- eu nenni nyo'o sin. compl.
- eu penin sin. compl.
- eu penyin sin. compl.
- fr tunen
- fr banen sin. compl.
- fr banend sin. compl.
- fr nenni Nyo'o sin. compl.
- fr penin sin. compl.
- gl tunen
- gl banen sin. compl.
- gl banend sin. compl.
- gl nenni nyo'o sin. compl.
- gl penin sin. compl.
- gl penyin sin. compl.
- it tunen
- it banen sin. compl.
- it banend sin. compl.
- it nenni nyo'o sin. compl.
- it penin sin. compl.
- it penyin sin. compl.
- nl Tunen
- nl Banen sin. compl.
- nl Banend sin. compl.
- nl Nenni Nyo'o sin. compl.
- nl Penin sin. compl.
- pt tunen
- pt banen sin. compl.
- pt banend sin. compl.
- pt nenni nyo'o sin. compl.
- pt penin sin. compl.
- pt penyin sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definición
El grup etnolingüístic tunen se situa al nord-est de la ciutat de Douala, al sud-oest del Camerun. Entre els grups veïns dels tunens trobem els basaes, al sud; els medumbes, al nord; els ndemlis i els kwa's, a l'oest, i els numands, a l'est.
Podem distingir quatre dialectes del tunen: el toboany, el tufombo, el tuling i el ndoktuna.
El tunen s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Podem distingir quatre dialectes del tunen: el toboany, el tufombo, el tuling i el ndoktuna.
El tunen s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
pepojivi
pepojivi
Guahibo, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca playero
- ca guahibo del riu Arauca sin. compl.
- ca guahibo playero sin. compl.
- ca hiwi sin. compl.
- ca pepojivi sin. compl.
- cod pepo-jivi
- ar بلايرو
- cy Playero
- cy Guahibo del río Arauca sin. compl.
- cy Guahibo playero sin. compl.
- cy Hiwi sin. compl.
- cy Pepojivi sin. compl.
- de Playero
- de Guahibo del Río Arauca sin. compl.
- de Guahibo Playero sin. compl.
- de Hiwi sin. compl.
- de Pepojivi sin. compl.
- en Playero
- en Guahibo Playero sin. compl.
- en Hiwi sin. compl.
- en Pepojivi sin. compl.
- en Rio Arauca Guahibo sin. compl.
- es playero
- es guahibo del río Arauca sin. compl.
- es guahibo o guajibo playero sin. compl.
- es hiwi sin. compl.
- es pepojivi sin. compl.
- eu playero
- eu guahibo del río Arauca sin. compl.
- eu guahibo playero sin. compl.
- eu hiwi sin. compl.
- eu pepojivi sin. compl.
- fr playero
- fr guahibo de l'Arauca sin. compl.
- fr guahibo playero sin. compl.
- fr hiwi sin. compl.
- fr pepojivi sin. compl.
- gl playero
- gl guahibo del río Arauca sin. compl.
- gl guahibo playero sin. compl.
- gl hiwi sin. compl.
- gl pepojivi sin. compl.
- it playero
- it guahibo del río Arauca sin. compl.
- it guahibo playero sin. compl.
- it hiwi sin. compl.
- it pepojivi sin. compl.
- ja プライェロ語
- nl Playero
- nl Guahibo del Río Arauca sin. compl.
- nl Guahibo Playero sin. compl.
- nl Hiwi sin. compl.
- nl Pepojivi sin. compl.
- pt playero
- pt guahibo del río Arauca sin. compl.
- pt guahibo playero sin. compl.
- pt hiwi sin. compl.
- pt pepojivi sin. compl.
- ru Плайеро
- ru Хиви sin. compl.
- ru Гуахибо реки Араука sin. compl.
- ru Гуахибо-плайеро sin. compl.
- zh 普拉耶罗语
- zh 普拉耶罗瓜希巴语、阿拉乌卡河瓜希巴语、希维、佩波基维 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Guahibo, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definición
La família guahibo està formada per cinc llengües: sikuani, cuiba, guayabero, hitnü i playero. No s'ha fet encara un estudi intern que permeti delimitar un nombre exacte de llengües o variants dialectals. Alguns autors consideren que el playero podria ser un dialecte del sikuani.
persa
persa
Indoeuropea > Indoirànica > Irànic, Àsia > Afganistan, Àsia > Iran, Àsia > Kirguizistan, Àsia > Turkmenistan, Àsia > Uzbekistan
- ca persa
- ca dari (persa afgà) sin. compl.
- ca farsi sin. compl.
- cod fārsi
- ar فارسية
- cy Perseg
- cy Dari (perseg affgani) sin. compl.
- cy Farsi sin. compl.
- de Persisch
- de Dari (Afghanisches Persisch) sin. compl.
- de Farsi sin. compl.
- en Persian
- en Dari (Afghan Persian) sin. compl.
- en Farsi sin. compl.
- en Parsi sin. compl.
- es persa
- es dari (persa afgano) sin. compl.
- es farsi sin. compl.
- eu persiera
- eu dari (afganistango persiera) sin. compl.
- eu farsi sin. compl.
- fr persan
- fr Afghanistan) sin. compl.
- fr dari (Afghanistan) sin. compl.
- fr farsi (Iran sin. compl.
- fr parsi (appellation locale ancienne) et tadjik (dialecte d'Asie centrale) sin. compl.
- gl persa
- gl dari sin. compl.
- gl farsi sin. compl.
- gn pérsa
- gn dari (pérsa afgáno) sin. compl.
- gn farsi sin. compl.
- it persiano
- it dari (persiano afghano) sin. compl.
- it farsi sin. compl.
- ja ペルシア語
- ja ダリー語 sin. compl.
- nl Perzisch
- nl Dari (Afghaans Perzisch) sin. compl.
- nl Farsi sin. compl.
- pt persa
- pt dari (persa afegão) sin. compl.
- pt farsi sin. compl.
- ru Персидский
- ru Фарси sin. compl.
- ru Парси sin. compl.
- ru Дари (афганский персидский) sin. compl.
- zh 波斯语
- zh 法西语、达里语（阿富汗波斯语） sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Indoirànica > Irànic, Àsia > Afganistan, Àsia > Iran, Àsia > Kirguizistan, Àsia > Turkmenistan, Àsia > Uzbekistan
Definición
El persa és la primera llengua del 51% de la població de l'Iran. Comptant-hi el persa, el 70% de la població d'aquest estat parla llengües iràniques (també ho són el kurd, el balutxi i el paixtu, entre d'altres). La mateixa proporció es manté a l'Afganistan, on la meitat de la població parla persa (en la seva varietat dari) i un 35% parla paixtu, una altra llengua irànica. Al Tadjikistan el persa (en el seu dialecte tadjik) és la primera llengua de gairebé el 80% de la població.
A banda d'aquests tres estats, on els perses són la primera comunitat ètnica i lingüística, hi ha una minoria persa significativa a l'Uzbekistan (en la varietat tadjik, predominant a les ciutats de Samarkanda i Bukhara) i petites comunitats lingüístiques perses a Turkmenistan, Azerbaidjan i als estats àrabs de Bahrain, Qatar i Kuwait. A més dels parlants nadius, hi ha uns 62 milions de persones més, principalment a l'Iran, que tenen el persa com a segona llengua.
El persa és molt proper a altres llengües iràniques, concretament al luri (parlat a les províncies iranianes de Lorestan i Khuzestan), el talix (parlat al nord de l'Iran i al sud de l'Azerbaidjan), el tat (parlat a les provínces iranianes de l'Azerbaidjan oriental, Zanjan i Qazvin) i el iazdi (parlat a les regions iranianes de Yazd i Kerman per alguns zoroastrians).
Una llengua amb la vasta extensió geogràfica del persa és normal que tingui força variació dialectal. Els tres dialectes principals són el persa iranià (parlat a l'Iran), el dari (parlat a l'Afganistan) i el tadjik (parlat al Tadjikistan). Altres dialectes perses són el lari (Iran), l'hazaragi (Afganistan) i el darwazi (Afganistan i Tadjikistan).
El persa és una de les llengües indoeuropees amb una tradició literària més antiga. Hi ha textos en persa antic en escriptura cuneïforme, desenvolupada en època del rei Darius I, d'ençà del segle VI aC. En aquesta època, les diferències entre el persa i l'altra llengua indoirànica clàssica, el sànscrit, són mínimes. Al llarg de la seva història, però, el persa ha anat perdent la flexió gramatical que trobem als textos més antics (vuit casos, tres gèneres, tres nombres, etc.), de manera que el persa actual està ja molt allunyat de les llengües índiques contemporànies (hindi, urdú, bengalí, etc.).
L'època més brillant de la cultura persa coindideix amb la conquesta arabomusulmana (642 dC), en què el persa esdevé la llengua franca dels països orientals del món islàmic fins a l'Índia, per la qual cosa la influència de la llengua persa en totes les llengües de pobles musulmans de l'Àsia (llengües turqueses, caucàsiques, índiques i la resta de les iràniques) ha estat molt important. El persa ha estat la llengua oficial de nombroses dinasties musulmanes. La influència de l'àrab sobre el persa ha estat gran, però no ha estat menor la influència de la llengua i la cultura perses sobre el món àrab.
Durant els cinc segles anteriors a la conquesta britànica (a mitjan segle XIX), el persa fou la segona llengua del continent indi, amb un influx enorme sobre llengües com l'urdú, el marathi, el panjabi, el sindi i el gujarati, entre d'altres. A partir del segle XIX manllevat vocabulari tècnic de llengües europees, sobretot del rus, el francès i l'anglès.
A banda d'aquests tres estats, on els perses són la primera comunitat ètnica i lingüística, hi ha una minoria persa significativa a l'Uzbekistan (en la varietat tadjik, predominant a les ciutats de Samarkanda i Bukhara) i petites comunitats lingüístiques perses a Turkmenistan, Azerbaidjan i als estats àrabs de Bahrain, Qatar i Kuwait. A més dels parlants nadius, hi ha uns 62 milions de persones més, principalment a l'Iran, que tenen el persa com a segona llengua.
El persa és molt proper a altres llengües iràniques, concretament al luri (parlat a les províncies iranianes de Lorestan i Khuzestan), el talix (parlat al nord de l'Iran i al sud de l'Azerbaidjan), el tat (parlat a les provínces iranianes de l'Azerbaidjan oriental, Zanjan i Qazvin) i el iazdi (parlat a les regions iranianes de Yazd i Kerman per alguns zoroastrians).
Una llengua amb la vasta extensió geogràfica del persa és normal que tingui força variació dialectal. Els tres dialectes principals són el persa iranià (parlat a l'Iran), el dari (parlat a l'Afganistan) i el tadjik (parlat al Tadjikistan). Altres dialectes perses són el lari (Iran), l'hazaragi (Afganistan) i el darwazi (Afganistan i Tadjikistan).
El persa és una de les llengües indoeuropees amb una tradició literària més antiga. Hi ha textos en persa antic en escriptura cuneïforme, desenvolupada en època del rei Darius I, d'ençà del segle VI aC. En aquesta època, les diferències entre el persa i l'altra llengua indoirànica clàssica, el sànscrit, són mínimes. Al llarg de la seva història, però, el persa ha anat perdent la flexió gramatical que trobem als textos més antics (vuit casos, tres gèneres, tres nombres, etc.), de manera que el persa actual està ja molt allunyat de les llengües índiques contemporànies (hindi, urdú, bengalí, etc.).
L'època més brillant de la cultura persa coindideix amb la conquesta arabomusulmana (642 dC), en què el persa esdevé la llengua franca dels països orientals del món islàmic fins a l'Índia, per la qual cosa la influència de la llengua persa en totes les llengües de pobles musulmans de l'Àsia (llengües turqueses, caucàsiques, índiques i la resta de les iràniques) ha estat molt important. El persa ha estat la llengua oficial de nombroses dinasties musulmanes. La influència de l'àrab sobre el persa ha estat gran, però no ha estat menor la influència de la llengua i la cultura perses sobre el món àrab.
Durant els cinc segles anteriors a la conquesta britànica (a mitjan segle XIX), el persa fou la segona llengua del continent indi, amb un influx enorme sobre llengües com l'urdú, el marathi, el panjabi, el sindi i el gujarati, entre d'altres. A partir del segle XIX manllevat vocabulari tècnic de llengües europees, sobretot del rus, el francès i l'anglès.
pesaa
pesaa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun
- ca nsari
- ca akweto sin. compl.
- ca pesaa sin. compl.
- ca sari sin. compl.
- cod sali
- de Nsari
- de Akweto sin. compl.
- en Nsari
- en Akweto sin. compl.
- en Pesaa sin. compl.
- en Sari sin. compl.
- es nsari
- es akweto sin. compl.
- es pesaa sin. compl.
- es sari sin. compl.
- eu nsari
- eu akweto sin. compl.
- eu pesaa sin. compl.
- eu sari sin. compl.
- fr nsari
- fr akweto sin. compl.
- fr pesaa sin. compl.
- fr sali sin. compl.
- gl nsari
- gl akweto sin. compl.
- gl pesaa sin. compl.
- gl sari sin. compl.
- it nsari
- it akweto sin. compl.
- it pesaa sin. compl.
- it sari sin. compl.
- nl Nsari
- nl Akweto sin. compl.
- nl Pesaa sin. compl.
- nl Sali sin. compl.
- pt nsari
- pt akweto sin. compl.
- pt pesaa sin. compl.
- pt sari sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun
Definición
El nsari s'inclou dins el grup beboide oriental, juntament amb el kamazung, el bebe, el ncane i el noni; algunes fonts inclouen també el cung. Els darrers anys alguns autors han proposat classificar el naki, inclòs dins el grup occidental, dins el beboide oriental. També s'ha proposat una classificació interna que distingeix un subgrup format pel kamazung i el bebe, i un altre subgrup format pel ncane, el nsari i el noni. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup oriental es feia servir el terme geogràfic Misaje.
El nsari és parlat als pobles de Mibissa, Kamine i Akweto per unes 7.000 persones. Alguns parlants de nsari s'entenen amb els de ncane i els de noni emprant cadascun la seva llengua. Amb parlants de la resta de llengües del grup o d'altres llengües cameruneses solen fer servir el pidgin anglès del Camerun. L'ús del pidgin entre els joves és força important, i això és vist negativament per la població adulta. Ara com ara, però, el nsari és la llengua principal en la vida de la comunitat.
El nsari és parlat als pobles de Mibissa, Kamine i Akweto per unes 7.000 persones. Alguns parlants de nsari s'entenen amb els de ncane i els de noni emprant cadascun la seva llengua. Amb parlants de la resta de llengües del grup o d'altres llengües cameruneses solen fer servir el pidgin anglès del Camerun. L'ús del pidgin entre els joves és força important, i això és vist negativament per la població adulta. Ara com ara, però, el nsari és la llengua principal en la vida de la comunitat.
peshawari
peshawari
Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Pakistan
- ca hindko
- ca hindku sin. compl.
- ca peshawari sin. compl.
- cod hindkoŭ
- ar هندكية
- cy Hindko
- cy Hindku sin. compl.
- cy Peshawari sin. compl.
- de Hindko
- de Hindku sin. compl.
- de Peshawari sin. compl.
- en Hindko
- en Hindki sin. compl.
- en Hindku sin. compl.
- en Hinko sin. compl.
- en Peshawari sin. compl.
- es híndico
- es hindku sin. compl.
- es peshawari sin. compl.
- eu hindko
- eu hindku sin. compl.
- eu peshawari sin. compl.
- fr hindko
- fr hindku sin. compl.
- fr peshawari sin. compl.
- gl hindko
- gl hindku sin. compl.
- gl peshawari sin. compl.
- gn híndiko
- gn hindku sin. compl.
- gn peshawari sin. compl.
- it hindko
- it hindku sin. compl.
- it peshawari sin. compl.
- ja ヒンドコ語
- ja ヒンドキ語 sin. compl.
- ja ヒンドク語 sin. compl.
- ja ぺシャワ－ル語 sin. compl.
- nl Hindko
- nl Hindku sin. compl.
- nl Peshawari sin. compl.
- pt hindko
- pt hindku sin. compl.
- pt peshawari sin. compl.
- ru Хиндко
- ru Хинко sin. compl.
- ru Хиндку sin. compl.
- ru Пешавари sin. compl.
- zh 欣德科语
- zh 欣德库 sin. compl.
- zh 白沙瓦语 sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Pakistan
Definición
L'hindko és la llengua dels hindkowans, etnònim que al·ludeix als «muntanyencs del país de l'Indus». Geogràficament, l'hindko és més present en zones rurals que en zones urbanes. Els hindkowans estan organitzats socialment en tribus, entre les quals tenen un pes especial els Qureshi, els Awan, els Tanoli, els Tarin, els Jadun, els Abbasi, els Karlal i els Tahirkheli.
L'hindko, com a llengua índica, és continuadora de les varietats pràcrites de les quals el sànscrit, la llengua clàssica, no és més que un reflex literari molt parcial. En la seva evolució, l'hindko es mostra especialment conservador, en comparació amb altres llengües índiques, a nivell gramatical, mentre que a nivell lèxic ha rebut l'influx notable del paixtu, llengua amb la qual manté un contacte estret. L'hindko, juntament amb el saraiki i el panjabi, pertany al subgrup lahnda del grup índic nord-occidental.
Té dos dialectes principals, el septentrional (Hazara) i el meridional (molt proper al saraiki). Els dos dialectes més coneguts són els de les àrees de Peshawar i Talagang.
Mancada de reconeixement oficial i parlada per comunitats bàsicament rurals (tant de la plana com de les muntanyes), la llengua hindko amb prou feines té accés a les funcions altes. Només té certa presència a la ràdio i la televisió locals.
L'hindko s'escriu en l'alfabet nastaliq (com l'urdú). Recentment (2003), ha aparegut el primer diccionari d'hindko, obra del famós poeta Sultan Sakoon.
L'hindko, com a llengua índica, és continuadora de les varietats pràcrites de les quals el sànscrit, la llengua clàssica, no és més que un reflex literari molt parcial. En la seva evolució, l'hindko es mostra especialment conservador, en comparació amb altres llengües índiques, a nivell gramatical, mentre que a nivell lèxic ha rebut l'influx notable del paixtu, llengua amb la qual manté un contacte estret. L'hindko, juntament amb el saraiki i el panjabi, pertany al subgrup lahnda del grup índic nord-occidental.
Té dos dialectes principals, el septentrional (Hazara) i el meridional (molt proper al saraiki). Els dos dialectes més coneguts són els de les àrees de Peshawar i Talagang.
Mancada de reconeixement oficial i parlada per comunitats bàsicament rurals (tant de la plana com de les muntanyes), la llengua hindko amb prou feines té accés a les funcions altes. Només té certa presència a la ràdio i la televisió locals.
L'hindko s'escriu en l'alfabet nastaliq (com l'urdú). Recentment (2003), ha aparegut el primer diccionari d'hindko, obra del famós poeta Sultan Sakoon.
